La gestió del coneixement és un element crucial en qualsevol estratègia d’innovació. La capacitat de capturar, organitzar i utilitzar tant el coneixement intern com l’extern pot marcar la diferència en l’aprenentatge a mesura que s’executen els projectes d’innovació. En aquest post m’agradaria fer algunes reflexions sobre el tipus de coneixement que maneja una organització innovadora i com gestionar-lo de manera que ens permeti aprendre del procés.
Coneixement intern: Identificar i capturar l’essencial
El coneixement intern és aquell que es genera dins de l’organització al llarg del temps. Capturar i organitzar aquest coneixement és fonamental per evitar la pèrdua d’informació valuosa i per millorar contínuament els processos d’innovació. Aquí es descriu una manera d’organitzar el procés i els recursos clau a tenir en compte:
Identificar quin tipus de coneixement és important incorporar a l’organització:
- Coneixement de projectes d’innovació: Documenta cada etapa del projecte, des de la concepció fins a la implementació.
- Revisions post-projecte: Avalua el que va funcionar i el que no, per aplicar aquests aprenentatges en futurs projectes.
- Lliçons apreses: Registra els aprenentatges clau de cada projecte.
- Millors pràctiques i plantilles: Crea i comparteix plantilles i millors pràctiques per facilitar la repetició d’èxits i evitar crear la roda una i altra vegada.
- Gestió de la propietat intel·lectual: Assegura que les innovacions i descobriments estiguin protegits i gestionats adequadament.
Crear un Repositori de Coneixement:
- Centralitza tota la informació i fes-la accessible a tots els membres de l’organització.
Desenvolupar un Procés de Captura de Coneixement:
- Estableix procediments clars per a la captura, emmagatzematge i (sobretot) accés a la informació, perquè les persones que vinguin després puguin incorporar-lo de la manera més senzilla possible.
Coneixement Extern: Vigilància i Prospectiva Tecnològica
El coneixement extern prové de fonts de fora de l’organització i és igualment important per mantenir la competitivitat, especialment en tot el que té a veure amb open innovation. Aquí es destaquen tres activitats clau per a la gestió del coneixement extern:
Vigilància tecnològica:
- La vigilància tecnològica consisteix a observar i aprendre contínuament de l’entorn tecnològic per identificar noves tendències, tecnologies emergents i moviments de la competència que poden tenir impacte en la meva empresa a curt i mitjà termini.
Anàlisi i seguiment de l’entorn:
- La idea és observar l’entorn econòmic, social i regulador per anticipar canvis que puguin afectar l’estratègia d’innovació.
Prospectiva tecnològica:
- Fer prospectiva implica fer anàlisis sobre com pot evolucionar la tecnologia a llarg termini per preveure desenvolupaments tecnològics futurs i preparar-se per a ells.
Gestionar el coneixement en innovació no és només una qüestió d’organització interna, sinó també d’estar atent als canvis i tendències de l’entorn. En capturar i organitzar tant el coneixement intern com l’extern, les organitzacions poden millorar la seva capacitat d’innovació i mantenir-se competitives en un món en constant canvi. Incorporar aquests recursos i formalitzar-los a l’empresa és bàsic en un entorn on l’únic que roman és el canvi.