Els darrers dies de la meva feina a l’IDI vaig impartir, a càrrec de la Fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears, un curs per a doctorands en què es va parlar de dues qüestions: l’ecosistema d’innovació i els programes de suport i polítiques públiques per a la transferència de coneixement. En aquest post només parlaré de l’ecosistema d’innovació, ja que em sembla un element fonamental en qualsevol estratègia d’innovació.
L’ecosistema d’innovació és el terme utilitzat per descriure els diversos actors, parts interessades i membres de la comunitat que són fonamentals per a la innovació (Millard, 2018). Inclou un grup d’actors, activitats i elements (productes i serveis, recursos tangibles i intangibles, recursos tecnològics i no tecnològics), i les institucions i relacions, incloses les relacions complementàries i substitutives, que són importants per a l’exercici innovador d’un actor o una població d’actors (Granstrand i Holgersson, 2020).
Per Klimas i Czakon (2021) es pot definir com l’entorn de cooperació que envolta les activitats d’innovació dels seus actors en evolució conjunta, organitzats a través de processos de coinnovació, i que donen com a resultat la cocreació de nou valor a través de la innovació.
La idea que comparteixen aquestes definicions és que, com les persones, les empreses no poden innovar soles: necessiten un sistema d’entitats independents al seu voltant, i sentir el pols d’aquest sistema a través de les relacions que estableixen per oferir el millor de si mateixes, per fer-se més grans i més transformadores.
Els elements de l’ecosistema d’innovació inclouen:
– Generadors de coneixement: Generen coneixement i impulsen la creació de nous projectes i tecnologies innovadores. Poden ser: Centres de desenvolupament, recerca, disseny, departaments de recerca i desenvolupament a universitats, centres tecnològics, laboratoris, etc.
– Entorn tecnològic i de serveis avançats. Són els que proveeixen recursos (eines, recursos financers, infraestructura, talent, consultoria, entre d’altres) a l’ecosistema per potenciar el desenvolupament de nous projectes innovadors dins o fora del mateix hàbitat. Poden ser consultories, desenvolupadors, entitats bancàries, incubadores, acceleradores, fons d’inversió, centres de formació, espais de coworking, etc.
– Estructures dinterfície. Asseguren la creació d’espais i plataformes perquè els diferents actors col·laborin de manera activa. Tenen per objectiu connectar les organitzacions amb interessos similars perquè puguin aprofitar sinergies i prenguin un impuls més gran entre elles. Poden ser: clústers, càmeres empresarials, consells industrials, secretaries d’estat, institucions, ONG, etc.
– Entorn productiu. El constitueixen les empreses, que tenen com a objectiu portar la innovació al mercat.
– Altres elements. Poden ser, entre altres, promotors (mitjans de comunicació), comunitats dinterès, afectats per lactivitat de lorganització, etc.
Si llegeixes això és perquè t’interessa la innovació, així que t’invito, aquí i ara, a fer un mapa mental dels elements del teu ecosistema. Pensa en el següent:
# Coneixes les persones que hi ha darrere de les organitzacions del teu ecosistema?
# Amb qui tens una bona relació, i per què?
# Amb qui hauries de començar a construir una bona relació?
# Amb qui col·laboraràs per pensar junts el teu proper projecte d’innovació?
En la meva experiència, cada vegada les persones són més accessibles i col·laboratives, i treballar amb altres és la clau per arribar lluny, així que a qui trucaràs avui?