Innovar des de les noves economies: Oportunitats i reptes

En un món en constant transformació, la innovació es converteix en el motor que impulsa l’evolució de les nostres societats i economies. Una de les grans oportunitats actuals radica en l’aparició de noves economies que ofereixen espais per a reimaginar productes, serveis i processos. Aquestes economies emergents no sols generen noves dinàmiques de mercat, sinó que també proposen un model més sostenible, inclusiu i orientat al benestar col·lectiu.

Les noves economies i la seva relació amb la innovació

Els governs d’arreu del món estan desenvolupant polítiques per fomentar i enfortir aquestes noves economies, conscients de la seva capacitat per generar ocupació, cohesió social i un impacte positiu en el medi ambient. Des d’incentius fiscals fins al finançament de projectes pilot, les iniciatives públiques busquen donar suport a la creativitat empresarial que s’alinea amb els objectius de desenvolupament sostenible.

Però, què entenem per aquestes noves economies? Aquí presento les que em semblen més rellevants:

1. Economia social

L’economia social està basada en valors com la solidaritat, la igualtat i la justícia. Es centra en empreses i organitzacions l’objectiu principal de les quals no és maximitzar el benefici, sinó generar valor per a la societat, com cooperatives, mutualitats i associacions. Innovar en aquest àmbit implica desenvolupar models de negoci més professionalitzats, inclusius i democràtics, integrant tecnologies per potenciar la participació ciutadana i l’eficiència en la gestió.

2. Economia taronja

L’economia taronja se centra en les indústries culturals i creatives: art, disseny, cinema, música, literatura, videojocs i més. El seu potencial d’innovació resideix en la capacitat de connectar creativitat i tecnologia per generar productes culturals que atraguin mercats globals. Els governs que donen suport a aquest sector solen oferir subvencions per a la creació artística i faciliten la internacionalització de les empreses creatives.

3. Economia platejada

Amb l’envelliment de la població, l’economia platejada respon a les necessitats de les persones grans. Des de dispositius tecnològics per a la salut fins a serveis personalitzats de turisme, aquest sector ofereix un ampli camp per a la innovació. Les polítiques públiques en aquest àmbit solen incloure inversions en recerca sobre envelliment actiu i programes que promouen la inclusió de la població sènior en l’economia digital.

4. Economia blava

L’economia blava està vinculada a la sostenibilitat dels oceans i recursos marins. Innovar en aquesta economia implica el desenvolupament de tecnologies, coneixement i capacitats que permetin explotar els recursos del mar de manera responsable, com l’aquicultura sostenible, l’energia mareomotriu, el turisme costaner de baix impacte i el bioplàstic marí. Països costaners estan implementant polítiques per protegir els ecosistemes marins mentre impulsen el creixement econòmic local.

5. Economia verda

Aquesta economia se centra en la sostenibilitat ambiental, promovent pràctiques que redueixin la petjada ecològica i fomentin l’ús eficient de recursos. Innovar en aquest àmbit implica desenvolupar energies renovables, fomentar l’economia circular i aplicar tecnologies netes que contribueixin a un futur més sostenible.

6. Economia circular

L’economia circular busca eliminar el concepte de “residu” mitjançant la reutilització, reparació i reciclatge de materials. Innovar aquí significa repensar el cicle de vida dels productes per optimitzar l’ús de recursos i minimitzar l’impacte ambiental, promovent un sistema econòmic regeneratiu per disseny.

7. Economia del coneixement

Basada en el valor generat per la informació, la tecnologia i el capital humà, aquesta economia se centra en sectors com l’educació, la recerca i el desenvolupament, i les tecnologies de la informació. La innovació en aquest àmbit implica desenvolupar sistemes que potenciïn l’accés al coneixement i la seva aplicació en la resolució de problemes globals.

8. Economia col·laborativa

Impulsada per plataformes digitals, aquesta economia fomenta l’intercanvi de béns i serveis entre persones, com en el cas d’Airbnb, BlaBlaCar o plataformes de coworking. Innovar en aquest àmbit significa millorar les experiències d’usuari, la seguretat i l’eficiència de les plataformes, promovent models més accessibles i sostenibles.

9. Economia digital

Estretament vinculada a l’economia del coneixement, l’economia digital se centra en l’impacte de la digitalització i la tecnologia en la creació de valor econòmic. Inclou àrees com el comerç electrònic, les fintech i les criptomonedes, totes elles amb un alt potencial de disrupció i innovació.

10. Economia de la dada

L’economia de la dada es basa en l’aprofitament del gran volum de dades generades per individus, empreses i dispositius connectats. Innovar en aquest camp significa desenvolupar eines i metodologies per analitzar, gestionar i transformar les dades en informació valuosa per a la presa de decisions. Sectors com el màrqueting, la salut i la logística ja estan veient un gran impacte de l’economia del dada, amb polítiques que promouen la seguretat i privadesa en el seu ús.

Aquestes economies emergents representen un canvi de paradigma en com entenem el creixement econòmic. Les empreses que aposten per innovar en aquests sectors no sols guanyen en competitivitat, sinó que també contribueixen a la construcció d’un món més equilibrat i resilient. Ara més que mai, és fonamental que el sector privat, els governs i les comunitats treballin junts per maximitzar l’impacte positiu d’aquestes noves economies. Cada una d’elles pot ser un camí amb sentit i, juntes, ajudar a construir el món que ens agradaria que fos.

Un any (més) d’innovació: resum dels posts de 2024

Un Any d’Innovació: Resum dels Posts del Blog del 2024

A l’hora de tancar l’any 2024, és un moment idoni per reflexionar sobre els temes tractats al nostre blog, centrats en la innovació i el seu impacte en diversos sectors. A continuació, es presenta un resum dels articles publicats aquest any, organitzats cronològicament:

  1. Algunes pautes sobre com mesurar la innovació (3 de setembre de 2024): Es van oferir directrius per avaluar el rendiment de les iniciatives innovadores, assegurant que generin el valor esperat i contribueixin al creixement organitzacional. Llegir més
  2. Software de gestió de la innovació (10 de setembre de 2024): Es va presentar una visió sobre les eines digitals que faciliten la gestió de processos innovadors, permetent a les empreses organitzar i avaluar les seves iniciatives de manera efectiva. Llegir més
  3. Crear una cultura empresarial favorable a la innovació (17 de setembre de 2024): Es va abordar la importància de fomentar una cultura organitzacional que promogui la creativitat i l’acceptació del canvi, elements essencials per a l’èxit en entorns dinàmics. Llegir més
  4. Vídeo podcast Mamis Digitals (24 de setembre de 2024): En una entrevista personal, es van compartir experiències sobre la maternitat, la innovació i l’ús de les xarxes socials, oferint una perspectiva única sobre la conciliació entre la vida personal i professional. Llegir més
  5. Innovació oberta: innovar més enllà dels límits interns (1 d’octubre de 2024): Es va discutir el concepte d’innovació oberta, fent èmfasi en la col·laboració externa com una estratègia per impulsar la creativitat i el desenvolupament de noves solucions. Llegir més
  6. Innovació per a la transformació del lideratge directiu en una gran cadena hotelera (10 d’octubre de 2024): Es va explorar com la innovació pot transformar el lideratge en el sector hoteler, destacant la importància d’adaptar-se a les noves tendències i tecnologies per mantenir la competitivitat. Llegir més
  7. Escalant la Innovació: del concepte pilot a la realitat global (15 d’octubre de 2024): Es va analitzar com les empreses poden portar una innovació des d’una fase pilot fins a la seva implementació a gran escala, superant desafiaments i aprofitant oportunitats per aconseguir un impacte global. Llegir més
  8. Innovació i Sostenibilitat: Camí cap a un futur responsable (22 d’octubre de 2024): Es va examinar la intersecció entre innovació i sostenibilitat, proposant estratègies per a un desenvolupament equilibrat i respectuós amb el medi ambient. Llegir més
  9. Ètica en la innovació: un pilar fonamental per al Futur (29 d’octubre de 2024): Es va reflexionar sobre la importància de considerar aspectes ètics en els processos d’innovació, assegurant que el progrés tecnològic beneficiï la societat en el seu conjunt. Llegir més
  10. 6 estratègies clau per identificar tendències d’innovació a futur (part 1) (5 de novembre de 2024): Es van presentar mètodes per anticipar tendències en innovació, permetent a les organitzacions adaptar-se proactivament als canvis del mercat. Llegir més
  11. Altres 6 estratègies per identificar tendències futures en innovació (Part 2) (12 de novembre de 2024): Es van complementar les estratègies anteriors amb noves tècniques per identificar i aprofitar tendències emergents en l’àmbit de la innovació. Llegir més
  12. Algunes estratègies addicionals per captar tendències futures en Innovació (Part 3) (19 de novembre de 2024): Es va concloure la sèrie sobre identificació de tendències futures en innovació, oferint eines addicionals per construir un enfocament sòlid i resilient cap al futur. Llegir més
  13. Preparar-se per al futur de la gestió de la Innovació (26 de novembre de 2024): Es va discutir la necessitat d’una mentalitat adaptable en la gestió de la innovació, considerant el ràpid avanç tecnològic i les canviants expectatives dels consumidors. Llegir més
  14. La robòtica que ve al turisme (3 de desembre de 2024): Es va explorar l’impacte de la robòtica en el sector turístic, analitzant com les noves tecnologies estan transformant la indústria i millorant l’experiència del client. Llegir més

Aquest any, el blog ha ofert una gran varietat de perspectives sobre la innovació, proporcionant eines i reflexions per fer front als desafiaments actuals i futurs. A mesura que ens endinsem en un nou any, continuarem explorant i compartint coneixements que impulsin el desenvolupament i la transformació en diversos àmbits.

5 propostes més per a promoure la innovació des de làmbit públic

La setmana passada es van presentar 5 propostes per promoure la innovació en l’administració pública. A continuació, es presenten altres 5 propostes en el mateix sentit:

Transparència i rendició de comptes: Publicar de manera proactiva informació sobre la gestió pública i establir mecanismes clars de rendició de comptes augmenta la confiança de la ciutadania en les institucions. Gestionar de manera robusta les dades és fonamental, i per aconseguir-ho, l’element clau és la transformació digital, fins i tot en els processos més senzills.

Avaluació i millora contínua: Implementar sistemes d’avaluació periòdica de polítiques i programes permet identificar àrees de millora i ajustar estratègies per assolir els objectius proposats. En les administracions del meu àmbit, aquest aspecte sovint no es fa, i constitueix un element fonamental per identificar oportunitats i àrees de millora en el tipus de polítiques que s’emprenen, així com responsabilitzar de forma directa les persones que gestionen allò públic.

Gestió eficient de recursos: Optimitzar l’ús de recursos financers, humans i materials garanteix la sostenibilitat de les iniciatives i maximitza l’impacte de les accions públiques. La gestió eficient inclou les mesures que pot prendre qualsevol persona a l’Administració, no és només responsabilitat dels líders. Actuar amb consciència de treballar per al bé comú és un element bàsic de la gestió pública.

Promoció de la cultura d’innovació: Fomentar un ambient laboral que incentivi la creativitat i la proposta de noves idees entre els empleats públics contribueix a la generació de solucions innovadores. Hem parlat en aquest article de la cultura d’innovació, i hi ha moltes iniciatives que poden promoure-la.

Adaptació al canvi climàtic i sostenibilitat: Integrar criteris de sostenibilitat i resiliència davant el canvi climàtic en les polítiques públiques assegura un desenvolupament equilibrat i responsable amb el medi ambient. Mantenir aquest prisma a l’hora de definir la gestió pública pot contribuir a polítiques més innovadores i amb més oportunitats de futur.

No és fàcil transformar organitzacions com les de l’àmbit públic sense frustrar-se per la lentitud dels canvis, tot i que acostumo a explicar que la primera vegada que vaig convocar les empreses des de l’àmbit públic per parlar d’innovació, només en van venir 5. I al cap de 15 anys, les empreses van omplir les més de 120 places del mateix fòrum. L’única cosa que roman és el canvi.

5 propostes per a la innovació en l’àmbit públic

La innovació en l’administració pública és essencial per millorar l’eficiència, la transparència i la qualitat dels serveis oferts a la ciutadania. Aquest article té com a objectiu compartir alguns elements que considero clau en la innovació en l’àmbit públic. A continuació, es presenten cinc propostes essencials per impulsar aquesta transformació:

  1. Simplificació de procediments administratius: Reduir la burocràcia i eliminar tràmits innecessaris facilita la interacció dels ciutadans i les empreses amb l’administració, agilitzant processos i millorant l’eficiència. Això implica que qui dissenya el procés s’hauria de preguntar quin és el mínim d’informació necessari per gestionar-lo i com pot la persona ciutadana identificar i comprendre clarament el que se li demana.
  2. Digitalització integral de serveis: Implementar plataformes digitals que permetin als usuaris accedir als serveis públics de manera online, promovent la transparència i reduint temps d’espera. Cada cop més persones aprenen a relacionar-se de manera digital, i en dues generacions l’avenç en aquest sentit serà molt significatiu. La digitalització dels serveis públics pot contribuir a aquest progrés, amb totes les implicacions que comporta.
  3. Formació contínua del personal: Capacitar els empleats públics en noves tecnologies i metodologies de treball assegura una adaptació constant als canvis i millora la qualitat del servei. A més, fomenta una predisposició al canvi entre els treballadors públics que pot contribuir a la transformació de l’àmbit públic.
  4. Foment de la participació ciutadana: Establir canals efectius perquè la ciutadania participi en la presa de decisions i en l’avaluació de serveis públics enforteix la democràcia i la corresponsabilitat. Durant el darrer segle, s’ha delegat massa responsabilitat individual en l’administració pública. És hora de recuperar aquest deure i el dret que comporta.
  5. Col·laboració públic-privada: Impulsar aliances estratègiques amb el sector privat per aprofitar recursos i coneixements, generant solucions innovadores a problemes públics. Una manera d’ampliar la capacitat pública és mitjançant la creació de solucions des de l’àmbit privat.

La implementació d’aquestes propostes requereix un compromís decidit per part de les autoritats i la participació activa de la ciutadania, amb l’objectiu de construir una administració pública més moderna, eficient i propera a les necessitats de la societat.

La robòtica que vé al turisme

El passat 12 de novembre vaig assistir a una jornada sobre robòtica en el sector HORECA (hostaleria, restauració i càtering), organitzada per la Fundació BIT. Va ser una experiència reveladora que va deixar clar com la innovació tecnològica està transformant ràpidament la nostra indústria. En aquest article comparteixo les meves reflexions sobre alguns dels punts més interessants que es van tractar.

Avenços clau en robòtica per al sector

  1. Millora sensorial: En els darrers anys, els robots han evolucionat significativament en la seva capacitat de percepció automàtica gràcies a la integració d’imatges, radars i làsers. Aquesta capacitat amplia les seves aplicacions pràctiques.
  2. IA i bessons digitals: Tecnologies com la intel·ligència artificial, els bessons digitals i l’aprenentatge automàtic estan impulsant una nova era en la robòtica de serveis, obrint possibilitats que semblaven ciència-ficció fa només una dècada.
  3. L’auge dels cobots: A diferència dels robots autònoms tradicionals, els cobots (robots col·laboratius) estan dissenyats per treballar al costat de les persones, no per substituir-les. Aquesta filosofia de col·laboració busca un entorn on humans i robots siguin socis, no competidors.
  4. Cobots mòbils i models de negoci innovadors: Es va presentar el concepte de cobots mòbils, com braços robòtics sobre plataformes amb rodes, i el model de negoci “Robot as a Service” (pagament per ús), una alternativa més flexible que la compra o el lloguer de robots.
  5. Aplicacions específiques: Els cobots són ideals per a tasques que complementen les capacitats humanes, mentre que els robots autònoms estan dissenyats per a tasques independents, com en conceptes de menjar ràpid altament automatitzats.
  6. Tendències en interfícies i formació: La interacció amb els robots és cada cop més intuïtiva, eliminant la necessitat de coneixements avançats en programació. No obstant això, això implica el desenvolupament de nous models formatius per als treballadors.
  7. Estratègies d’implementació: Començar amb robots dissenyats per a tasques senzilles, repetitives i rutinàries pot ser una estratègia eficaç abans d’abordar aplicacions més complexes.

Reflexions per al turisme

En el context turístic, aquests avenços tenen implicacions clau per als responsables de decisions:

  • Solució a la manca de mà d’obra: En àrees com F&B (aliments i begudes) i neteja, on hi ha escassetat de treballadors, els cobots poden ser una eina essencial. La seva implementació ha de centrar-se a millorar el benestar laboral.
  • Adaptació al canvi: La transició cap a l’ús de robots requereix no només adaptar espais, sinó també ajustar els processos i expectatives. No es tracta de replicar el que fan les persones, sinó de redefinir les tasques per a les quals els robots són més aptes.
  • Àrees prioritàries: Tasques com la neteja i el transport de mercaderies es van identificar com a punts clau per a la transformació mitjançant robòtica.
  • Aprendre d’altres indústries: Adoptar solucions robòtiques de sectors més avançats pot ser una estratègia efectiva per al turisme. En aquest sentit, els robots han de ser vistos com a eines que empoderen els empleats, no com a substituts.
  • Aplicacions inspiradores: Des de dispensadors d’ingredients fins a robots que preparen truites en show cooking o serveixen cervesa, les possibilitats són gairebé infinites. Altres exemples inclouen robots de cuina per a conceptes com “dark kitchens”, exoesquelets per reduir la càrrega física i robots per a tasques de manteniment i neteja.

Conclusió

La robòtica aplicada al turisme té el potencial de transformar no només els processos operatius, sinó també l’experiència tant dels treballadors com dels clients. La clau és avançar de manera estratègica, assegurant que la tecnologia complementi, i no substitueixi, el factor humà que fa que el nostre sector sigui tan especial.

Preparar-se per al futur de la gestió de la Innovació

La gestió de la innovació és un camp en constant evolució que demana una mentalitat adaptable i preparada per als canvis. Amb les tecnologies avançant ràpidament i les expectatives dels consumidors transformant-se, les organitzacions s’han de preparar per a un entorn d’innovació més desafiador i dinàmic que mai. A continuació, proposo alguns dels pilars fonamentals per preparar-se per a aquest futur:

Adoptar una mentalitat proactiva i adaptable: Preparar-se per al futur exigeix ​​una obertura constant al canvi. Les organitzacions que conreen una actitud proactiva, buscant adaptar-se i evolucionar, tenen una capacitat més gran per respondre davant l’inesperat i trobar oportunitats on altres veuen desafiaments.

Conrear una cultura d’innovació: La innovació no es limita a un departament; ha de permear tota lorganització, a les persones una a una. Això inclou fomentar el compromís del lideratge, la col·laboració transversal entre equips, el desenvolupament de talent i la inclusió i diversitat. Una cultura d’innovació sòlida facilita l’adaptació continuada i la creativitat a tots els nivells.

Alineació estratègica i gestió del risc: Per ser sostenibles i ètiques en els esforços d’innovació, les organitzacions han d’alinear les estratègies d’innovació amb els valors i els objectius corporatius, mantenint un enfocament de gestió de riscos i resiliència. Això no només permet un creixement més robust, sinó també una millor preparació per fer front a les disrupcions.

Aprofitar la tecnologia i eines de gestió avançades: El futur de la innovació requereix infraestructura tecnològica moderna, des de prototipat ràpid fins al mesurament precís de resultats. La implementació d’eines avançades, combinada amb una gestió adequada de la propietat intel·lectual, impulsa la capacitat d’innovació al nivell següent.

Centrar-se en el client i comprometre’s amb la millora contínua: Una organització que col·loca el client al centre de la seva estratègia d’innovació i que fomenta una cultura de millora contínua pot adaptar-se millor a les canviants expectatives del mercat. Un enfocament centrat en el client ajuda a alinear els desenvolupaments innovadors amb les necessitats reals i futures dels usuaris.

El futur de la gestió de la innovació no es tracta només d’anticipar noves tecnologies o metodologies; és un procés integral que inclou cultura, lideratge, tecnologia i compromís amb els valors organitzacionals. Les empreses que es preparin adequadament estaran no només a punt per adaptar-se, sinó també per liderar en un entorn cada cop més dinàmic i competitiu. Estàs preparat per gestionar la innovació del futur?

Algunes estratègies addicionals per capturar tendències futures a Innovació (Part 3)

Per tancar aquesta sèrie d’estratègies orientades a identificar tendències futures en innovació, explorarem cinc estratègies addicionals més, que em semblen interessants per construir un enfocament sòlid i resilient cap al futur de la innovació.

Anàlisi de tendències tecnològiques emergents: Identificar i analitzar les tecnologies que estan en una fase primerenca, com ara la intel·ligència artificial avançada o les energies renovables de nova generació, permet a les organitzacions detectar oportunitats disruptives abans que arribin a ser massives. Aquest enfocament és essencial per mantenir-se avantguarda.

Connexió amb xarxes d’Innovació i ecosistemes: Col·laborar i mantenir-se vinculat amb altres actors de l’ecosistema d’innovació –com startups, incubadores, universitats i centres de recerca– és una estratègia clau per captar noves idees i tendències que encara no estan plenament desenvolupades al mercat .

Gestió de dades i anàlisis predictives: L’era digital ofereix una gran quantitat de dades útils per identificar patrons i predir tendències futures. L’anàlisi predictiva es converteix en una eina indispensable per a les organitzacions que volen anticipar l’evolució del sector, crec que veurem grans canvis en aquest sentit.

Ús de la innovació oberta: Integrar enfocaments d’innovació oberta permet a les empreses accedir a coneixements externs i col·laborar en solucions que podrien estar fora del vostre abast si operessin de manera aïllada. La innovació oberta facilita més flexibilitat i accés a idees noves. Identificar reptes d’innovació a les empreses i participar a hackatons em sembla especialment interessant.

Foment duna cultura de curiositat i aprenentatge constant: Les tendències futures es detecten millor en entorns on laprenentatge continu és una prioritat. Crear una cultura empresarial on l’equip estigui constantment actualitzat i cercant nous coneixements permet detectar canvis de manera proactiva, a més de generar un millor ambient de treball i més alegria de viure.

En combinar aquestes estratègies, les organitzacions poden enfortir la capacitat d’anticipar-se al canvi i adaptar-se ràpidament, no només sobrevivint sinó prosperant en el futur incert de la innovació. En definitiva, analitzar i entendre les tendències no és pas un procés puntual; és un compromís constant que requereix una visió àmplia, col·laborativa i proactiva.

6 estratègies més per identificar tendències futures en innovació (Part 2)

En aquest segon lliurament, proposem sis estratègies clau més per identificar tendències futures en innovació. Aquestes tècniques complementen les vistes al post anterior i ens brinden eines addicionals per anticipar-nos al canvi.

Anàlisi de xarxes socials i plataformes digitals: Les xarxes socials són una font rica en dades sobre tendències emergents i canvis en els comportaments del consumidor. Analitzar aquestes dades ajuda a descobrir moviments en temps real i detectar oportunitats de transformació i millora que difícilment poden arribar per altres vies. Amb el machine learning i la intel·ligència artificial s’abarateixen àmpliament aquests processos d’anàlisi, val la pena implementar mecanismes automàtics de diagnòstic a les xarxes.

Inversió en investigació i desenvolupament (R+D): La investigació continua no només impulsa la innovació interna, sinó que permet estar al corrent dels desenvolupaments externs que poden impactar a la indústria. La inversió pública en R+D fa que les PIMES puguin accedir a generar coneixement rellevant que en pot determinar el futur.

Col·laboració amb universitats i centres de recerca: Vinculat amb això, associar-se amb institucions acadèmiques al voltant de projectes d’R+D facilita l’accés a investigacions d’avantguarda que encara no són al mercat.

Tendències en polítiques i regulació: L’entorn regulatori té un impacte directe a les empreses. Mantenir-se informat sobre canvis legislatius i regulatoris, especialment a Europa, permet anticipar-se a ajustaments necessaris als productes o serveis.

Participació en conferències i fòrums d’innovació: Aquests esdeveniments no sols permeten descobrir tecnologies i pràctiques emergents, sinó que també són un espai per fer networking amb altres líders del sector, espai per compartir i col·laborar.

Estudis de tendències en publicacions especialitzades: Llegir informes i anàlisis de mercat publicats per empreses de recerca ajuda a identificar de manera primerenca possibles tendències ia entendre com estan evolucionant.

Aquestes estratègies avançades permeten una comprensió més profunda dels factors que influeixen en el canvi. Atents al darrer post sobre aquest tema!

6 estratègies clau per a identificar tendències d’innovació a futur

En el món dinàmic de la innovació, anticipar el futur és essencial. La innovació no és només un procés reactiu; requereix proactivitat i una visió que s’avanci als canvis. En aquest primer lliurament sobre estratègies per identificar tendències futures en innovació, exploraré sis mètodes fonamentals per preveure el que ha de venir i adaptar-se eficaçment.

Anàlisi de mega tendències: Observar patrons globals que impacten diverses indústries permet preveure com canviarà l’entorn empresarial i com posicionar-se davant d’aquests canvis. El gir cap a la sostenibilitat, per exemple, ara constitueix una megatendència que hauria de determinar les estratègies d’innovació de qualsevol organització.

Exploració d’escenaris: Imaginar futurs hipotètics ajuda a preparar-se per a múltiples possibles desenllaços. L’anàlisi d’escenaris permet a les organitzacions enfortir la capacitat d’adaptació i la resiliència. La recepta del pare d’Alícia, sis coses impossibles abans d’esmorzar, pot ser un principi.

Estudi de la competència i l’anàlisi comparativa: Analitzar les estratègies d’innovació d’altres actors permet descobrir punts de millora i oportunitats encara no explotades. Això inclou els competidors, per descomptat, però també potencials productors substitutius, col·laboradors, altres baules de la cadena de valor, etc. Per mi la pregunta és: Com és l’empresa que ens traurà del mercat?

Investigació de canvis a les preferències del client: Els canvis en els hàbits dels consumidors poden marcar l’inici de noves tendències. La investigació i l’anàlisi d’aquests canvis són fonamentals, esbiaixant per perfil o segment de clients a què s’adreça l’oferta de l’organització.

Mapeig de tecnologies emergents: Vigilar les noves tecnologies que sorgeixen ajuda a anticipar-se al seu impacte potencial en els productes i serveis de l’organització. És important no perdre de vista que es tracta didentificar tecnologies amb sentit per a lorganització, i ser molt fred en la identificació daquestes tecnologies.

Vigilància de startups i ecosistemes dinnovació: Les startups solen adoptar les tecnologies i tendències abans que les empreses més grans. Observar-ne l’evolució pot oferir pistes sobre les adreces futures del mercat. Integrar els desenvolupaments que estan fent les start-ups, comprar-les, és una cosa que estan fent la major part de grans empreses que coneixem, en sectors com energia, turisme, dades,… Les hackatons en van, sobretot.

Aquestes estratègies ens permeten estar a la carena de l’onada i respondre amb agilitat als canvis. Al proper post, veurem sis enfocaments addicionals per continuar desenvolupant una estratègia d’innovació futura sòlida i efectiva.

Ètica en la innovació, un pilar fonamental per al futur

En un món cada vegada més impulsat per la tecnologia i la innovació, les qüestions ètiques han pres un paper central en la conversa sobre el futur. L’impacte de la innovació no es limita a l’eficiència o al creixement econòmic; també té profundes implicacions sobre la privacitat, l’equitat i els drets humans. Em sembla essencial que la innovació no només sigui disruptiva, sinó també ètica, orientada a generar un impacte positiu per a la societat en el seu conjunt.

Dilemes ètics de la innovació tecnològica

Les innovacions tecnològiques presenten una àmplia varietat de dilemes ètics. Alguns dels temes més crítics inclouen:

  • Privacitat i protecció de dades: En l’era de la informació, la recol·lecció massiva de dades planteja importants preocupacions sobre com s’utilitzen i es protegeixen les dades personals.
  • Ciberseguretat: A mesura que depenem més dels sistemes digitals, garantir la seguretat davant amenaces cibernètiques és un repte ètic i tècnic.
  • IA i automatització: L’automatització del treball i l’ús creixent de la intel·ligència artificial generen dubtes sobre l’impacte en l’ocupació, la presa de decisions autònoma i el control d’aquestes tecnologies.
  • Accés equitatiu als serveis de caràcter social, com l’educació o l’atenció mèdica: Les innovacions en educació, biotecnologia i salut, entre d’altres, han de garantir l’accés equitatiu als avenços mèdics i educatius, evitant la creació de desigualtats.
  • Ètica en la investigació: La ciència ha d’avançar de manera responsable, respectant els drets humans i mantenint alts estàndards ètics en el tractament de persones i dades.

Principis clau de la innovació ètica

Per assegurar que la innovació estigui alineada amb valors ètics, cal seguir diversos principis fonamentals:

  • Protecció de la privacitat i les dades: És crucial respectar i protegir la informació personal, implementant mesures de seguretat adequades.
  • Intel·ligència artificial i tecnologia ètica: Desenvolupar i utilitzar una IA que respecti l’autonomia humana i eviti biaixos discriminatoris és clau per a una adopció justa i responsable.
  • Responsabilitat mediambiental: La sostenibilitat ha de ser part del procés d’innovació, garantint que els desenvolupaments tecnològics no perjudiquin el medi ambient.
  • Participació dels actors clau: Involucrar tots els stakeholders en el procés d’innovació, incloent-hi empleats, clients i la societat en general, promou una presa de decisions més justa i inclusiva.
  • Cultura d’innovació responsable: Les organitzacions han de fomentar una cultura on la reflexió ètica sigui contínua, incentivant pràctiques de negoci responsables i transparents.

Exemples d’innovacions ètiques

Diversos sectors ja estan adoptant l’ètica com a principi rector de la seva innovació:

  • Cadenes de subministrament ètiques: L’ús de tecnologies com el blockchain permet millorar la transparència en les cadenes de subministrament, garantint pràctiques laborals justes i responsables.
  • Innovació humanitària: Solucions tecnològiques que busquen resoldre problemes socials urgents, com l’accés a la salut a través de la telemedicina o tecnologies mòbils per a poblacions vulnerables.
  • Innovació social: Diverses iniciatives donen resposta a desafiaments socials no urgents, però importants.

L’ètica en la innovació no és un element accessori; és fonamental per assegurar que les noves tecnologies i processos beneficiïn la societat de manera justa i equitativa. En un món cada vegada més connectat i automatitzat, les organitzacions han de prioritzar un enfocament ètic en els seus processos d’innovació per no només prosperar, sinó també generar un impacte positiu a llarg termini. L’ètica en la innovació no només és un pilar per a l’èxit, sinó també per a la confiança i la sostenibilitat futura.