Autor: Mariona Luis Tomás

En un món cada cop més globalitzat, cada cop sento amb més claredat que enfortir l’economia local és essencial per assegurar el benestar de les comunitats i promoure un desenvolupament sostenible. Comprar productes de proximitat, donar suport a petites empreses o fomentar models productius locals són estratègies que generen ocupació entre els que són a prop, redueixen la petjada de carboni i creen comunitats més resilients.

L’interès pel local, per mi part de la visió que les persones tenim una capacitat d’atenció limitada, i res com millorar el nostre metre quadrat per viure una vida més simple, sana i feliç.

Per què donar suport a leconomia local?

Perquè promoure el consum local disminueix la dependència del transport a llarga distància i, amb això, les emissions de CO₂.

Perquè comprar petits negocis o productors de la zona ajuda a mantenir viva la identitat local i fomenta la cohesió social.

Perquè una economia diversificada i local és menys vulnerable a xocs externs, com crisis financeres o interrupcions a la cadena de subministrament.

Perquè les petites empreses locals solen reinvertir els seus beneficis a la pròpia comunitat, generant un efecte multiplicador positiu.

Tot i això, l’economia local no està exempta de desafiaments, com la competència amb grans cadenes internacionals, la competència en sous, la necessitat de digitalització o la manca de suport financer.

Tres exemples d’innovació a l’economia local

1.La Pesseta de Gramenet (Santa Coloma de Gramenet, Barcelona)

Les monedes locals són una estratègia innovadora per fomentar que els diners es quedin dins del territori i beneficiï els petits negocis. Un exemple destacat a Espanya és la Pesseta de Gramenet, a Santa Coloma de Gramenet, un municipi de Barcelona.

Aquesta moneda complementària busca incentivar el comerç local mitjançant un sistema digital, i permet als ciutadans pagar en botigues i negocis adherits a través d’aplicacions mòbils. D’aquesta manera, es reforça l’enllaç entre els veïns i els comerços de proximitat, creant un cercle econòmic que beneficia tota la comunitat. A més, la Pesseta de Gramenet fomenta iniciatives sostenibles, ja que es premien les compres en negocis que treballen sota criteris de sostenibilitat mediambiental.

2. El Rusc Que diu Sí (xarxa nacional)

El Rusc Que diu Sí (o La Ruche Qui Dit Oui a l’origen francès) és un model de distribució de productes locals que ha guanyat força en diverses regions d’Espanya. Aquesta iniciativa connecta petits productors agrícoles amb consumidors mitjançant plataformes digitals i punts de recollida locals.

El sistema és senzill: els agricultors publiquen els seus productes frescos a la plataforma online, els consumidors fan les seves comandes i, posteriorment, les recullen al punt local més proper, conegut com a “rusc”. Aquest model elimina intermediaris, garanteix preus justos per als productors i assegura que els consumidors accedeixin a productes frescos i de qualitat. Actualment, aquesta xarxa compta amb desenes de ruscs a ciutats i pobles de tot Espanya, impulsant el consum local i sostenible.

3. Mondragon Corporation (País Basc)

El Grup Mondragon, amb seu al País Basc, és un exemple internacionalment reconegut de com els models cooperatius poden ser motors del desenvolupament local. Fundat el 1956, Mondragon ha evolucionat fins a convertir-se en el grup empresarial cooperatiu més gran d’Espanya, amb més de 80.000 treballadors.

La clau del seu èxit rau en la seva estructura basada en la cooperació i la participació dels treballadors a la gestió de l’empresa. Les cooperatives del grup no només generen ocupació local, sinó que també fomenten la innovació tecnològica i social. A més, gràcies al model col·laboratiu, Mondragon ha desenvolupat xarxes de suport mutu que permeten compartir recursos, coneixements i beneficis. Aquesta filosofia ha estat determinant per a la seva resiliència i creixement, fins i tot durant crisis econòmiques.

Podem observar alguns factors clau per a la innovació

Integració de tecnologia i proximitat: Les plataformes digitals poden ser grans aliades per facilitar el consum de proximitat i connectar productors amb consumidors.

Col·laboració publicoprivada: Els projectes locals amb èxit solen comptar amb el suport d’institucions públiques que ofereixen suport financer i logístic.

Adaptació a l’entorn: Cada iniciativa està dissenyada tenint en compte les particularitats del context local, cosa que permet el seu èxit i sostenibilitat en el temps.

Innovar des del local per a un desenvolupament global

Enfortir l’economia local no implica tancar-se al món, sinó trobar maneres d’aprofitar els recursos locals de manera sostenible i adaptada a les necessitats de cada territori. A través de la innovació, podem aconseguir un equilibri entre allò global i allò local, generant beneficis econòmics i socials duradors.

L’Economia Social abasta un conjunt d’activitats econòmiques i empresarials que es basen en principis de solidaritat, inclusió i sostenibilitat. Per a mi, l’economia del futur ha de ser social, i encara que participo en diferents associacions i aprofito el moviment cooperatiu d’empreses com el grup Mondragon o la cooperativa Som Energia, he de reconèixer que em costa observar compromís a llarg termini en persones que tenen més ingressos dedicant-se àmbit privat. No sé què és, però es requereix molt més que idealisme per construir un món basat en l’economia social, em costa veure el camí.

El model de l’economia social inclou entitats com cooperatives, mutualitats, fundacions i associacions que busquen generar valor social, més enllà del benefici econòmic. El seu objectiu principal és satisfer necessitats col·lectives, millorar la qualitat de vida de les comunitats i fomentar la participació democràtica en la gestió dels recursos. En lloc de competir per maximitzar guanys, aquestes organitzacions promouen la col·laboració i la justícia social, adaptant-se als reptes d’un entorn canviant.

El Rol de la Innovació en l’Economia Social

La innovació és un pilar fonamental perquè les entitats de l’Economia Social puguin complir la seva finalitat i generar un impacte positiu sostingut. Des de la incorporació de tecnologies digitals fins a la implementació de nous models de negoci, innovar permet a aquestes organitzacions:

• Millorar l’eficiència en la gestió de recursos: Utilitzar eines digitals per optimitzar processos administratius i logístics.
• Fomentar la participació dels seus col·lectius de referència: Crear plataformes que facilitin la presa de decisions col·lectives, com aplicacions mòbils per a votacions en cooperatives.
• Desenvolupar productes i serveis sostenibles: Innovar en productes ecològics o serveis que promoguin el benestar de les comunitats, com energies renovables o programes d’educació inclusiva.
• Enfortir la col·laboració entre entitats: Crear xarxes i aliances que multipliquin l’impacte social a través de la transferència de coneixements i recursos.

Exemples d’Innovació en Economia Social

• Cooperatives digitals: Organitzacions com CoopCycle han desenvolupat plataformes tecnològiques perquè cooperatives de repartiment en bicicleta puguin competir amb grans empreses, promovent condicions laborals justes.
• Bancs de temps: Aquestes iniciatives fomenten l’intercanvi de serveis entre persones a través de sistemes basats en hores, creant economies locals més resilients i solidàries.
• Energies comunitàries: Cooperatives energètiques com Som Energia han democratitzat l’accés a energia renovable, permetent que les comunitats gestionin els seus propis recursos energètics.

Reptes i Oportunitats

Encara que l’Economia Social presenta grans potencialitats, també s’enfronta a reptes importants. Entre ells es troben la manca de finanançament, la necessitat de professionalització en gestió empresarial i la difícil transició cap a la digitalització. No obstant això, aquestes dificultats també obren portes a la innovació:

• Digitalització inclusiva: Dissenyar eines accessibles per a entitats amb recursos limitats.
• Models híbrids: Combinar elements de l’Economia Social amb pràctiques del sector privat per potenciar l’impacte.
• Finançament alternatiu: Explorar noves formes de captar recursos, com el crowdfunding o bons d’impacte social.

La innovació en l’Economia Social no sols és possible, sinó imprescindible per abordar els reptes actuals i aprofitar al màxim les oportunitats. La clau està en la col·laboració, l’aprenentatge continu i l’adaptació a un món en constant evolució. La meva contribució passa per imaginar cada model de negoci des d’una visió cooperativa, i prendre decisions en base a aquesta visió. No és molt, de moment, però tant de bo contribueixi.

La setmana passada es van presentar 5 propostes per promoure la innovació en l’administració pública. A continuació, es presenten altres 5 propostes en el mateix sentit:

Transparència i rendició de comptes: Publicar de manera proactiva informació sobre la gestió pública i establir mecanismes clars de rendició de comptes augmenta la confiança de la ciutadania en les institucions. Gestionar de manera robusta les dades és fonamental, i per aconseguir-ho, l’element clau és la transformació digital, fins i tot en els processos més senzills.

Avaluació i millora contínua: Implementar sistemes d’avaluació periòdica de polítiques i programes permet identificar àrees de millora i ajustar estratègies per assolir els objectius proposats. En les administracions del meu àmbit, aquest aspecte sovint no es fa, i constitueix un element fonamental per identificar oportunitats i àrees de millora en el tipus de polítiques que s’emprenen, així com responsabilitzar de forma directa les persones que gestionen allò públic.

Gestió eficient de recursos: Optimitzar l’ús de recursos financers, humans i materials garanteix la sostenibilitat de les iniciatives i maximitza l’impacte de les accions públiques. La gestió eficient inclou les mesures que pot prendre qualsevol persona a l’Administració, no és només responsabilitat dels líders. Actuar amb consciència de treballar per al bé comú és un element bàsic de la gestió pública.

Promoció de la cultura d’innovació: Fomentar un ambient laboral que incentivi la creativitat i la proposta de noves idees entre els empleats públics contribueix a la generació de solucions innovadores. Hem parlat en aquest article de la cultura d’innovació, i hi ha moltes iniciatives que poden promoure-la.

Adaptació al canvi climàtic i sostenibilitat: Integrar criteris de sostenibilitat i resiliència davant el canvi climàtic en les polítiques públiques assegura un desenvolupament equilibrat i responsable amb el medi ambient. Mantenir aquest prisma a l’hora de definir la gestió pública pot contribuir a polítiques més innovadores i amb més oportunitats de futur.

No és fàcil transformar organitzacions com les de l’àmbit públic sense frustrar-se per la lentitud dels canvis, tot i que acostumo a explicar que la primera vegada que vaig convocar les empreses des de l’àmbit públic per parlar d’innovació, només en van venir 5. I al cap de 15 anys, les empreses van omplir les més de 120 places del mateix fòrum. L’única cosa que roman és el canvi.

La innovació en l’administració pública és essencial per millorar l’eficiència, la transparència i la qualitat dels serveis oferts a la ciutadania. Aquest article té com a objectiu compartir alguns elements que considero clau en la innovació en l’àmbit públic. A continuació, es presenten cinc propostes essencials per impulsar aquesta transformació:

1. Simplificació de procediments administratius: Reduir la burocràcia i eliminar tràmits innecessaris facilita la interacció dels ciutadans i les empreses amb l’administració, agilitzant processos i millorant l’eficiència. Això implica que qui dissenya el procés s’hauria de preguntar quin és el mínim d’informació necessari per gestionar-lo i com pot la persona ciutadana identificar i comprendre clarament el que se li demana.
2. Digitalització integral de serveis: Implementar plataformes digitals que permetin als usuaris accedir als serveis públics de manera online, promovent la transparència i reduint temps d’espera. Cada cop més persones aprenen a relacionar-se de manera digital, i en dues generacions l’avenç en aquest sentit serà molt significatiu. La digitalització dels serveis públics pot contribuir a aquest progrés, amb totes les implicacions que comporta.
3. Formació contínua del personal: Capacitar els empleats públics en noves tecnologies i metodologies de treball assegura una adaptació constant als canvis i millora la qualitat del servei. A més, fomenta una predisposició al canvi entre els treballadors públics que pot contribuir a la transformació de l’àmbit públic.
4. Foment de la participació ciutadana: Establir canals efectius perquè la ciutadania participi en la presa de decisions i en l’avaluació de serveis públics enforteix la democràcia i la corresponsabilitat. Durant el darrer segle, s’ha delegat massa responsabilitat individual en l’administració pública. És hora de recuperar aquest deure i el dret que comporta.
5. Col·laboració públic-privada: Impulsar aliances estratègiques amb el sector privat per aprofitar recursos i coneixements, generant solucions innovadores a problemes públics. Una manera d’ampliar la capacitat pública és mitjançant la creació de solucions des de l’àmbit privat.

La implementació d’aquestes propostes requereix un compromís decidit per part de les autoritats i la participació activa de la ciutadania, amb l’objectiu de construir una administració pública més moderna, eficient i propera a les necessitats de la societat.