Autor: Mariona Luis Tomás

Innovació per a la transformació del lideratge directiu en una gran cadena hotelera

Posted on by Mariona Luis Tomás

La setmana passada em va contactar a través de linked-in una persona de recruitment d’una gran multinacional hotelera amb seu central a Mallorca, perquè arran del meu perfil pensaven que potser podia aportar a la transformació del lideratge directiu d’aquesta empresa. Li vaig fer una volta al possible enfocament de transformació del lideratge directiu que em sol·licitaven, i transcric aquí les meves aportacions i comentaris. He basat les meves reflexions en el model Falkon de la Universitat de Mondragon i en el llibre Friend Leadership de Toivanen.

Nous lideratges per a noves generacions

El lideratge a les organitzacions està en plena transformació, impulsat per la necessitat d’adaptar-se a un entorn més col·laboratiu, innovador i alineat amb els valors del benestar personal i col·lectiu. Aquest canvi és particularment rellevant per a empreses del sector hoteler com a grans cadenes hoteleres, companyies que han estat en constant evolució per oferir experiències excepcionals. Tot i això, el lideratge directiu tradicional d’una gran cadena hotelera pot beneficiar-se d’una transició cap a un enfocament més inclusiu i modern, basat en nous valors que permetin una transició generacional fluida a l’equip directiu.

Els nous valors socials aplicats a una gran cadena hotelera

El model de transició directiva que es proposa emfatitza el desenvolupament de líders que no només gestionen, sinó que inspiren i transformen els seus equips mitjançant la col·laboració i la cocreació.

  1. Creant equips que generen canvis: En una gran cadena hotelera això podria significar un canvi cap a la creació d’equips empoderats que prenguin decisions conjuntes i participin activament en la definició de l’estratègia i els projectes de l’empresa. Aquest enfocament se centra en l’empatia i la diversitat, elements essencials per construir una cultura d’inclusió que sigui capaç d’escoltar i entendre diferents perspectives dins dels equips
  2. Desenvolupament de projectes d’impacte empresarial: es tracta de fomentar una mentalitat d’intraemprenedoria dins dels equips. Els líders no només haurien de guiar, sinó actuar com a mentors perquè els equips puguin proposar, desenvolupar i executar noves idees que impactin tant al negoci com a la comunitat.
  3. Coneixement i eines tècniques: En un món on la digitalització i les eines tecnològiques són clau, és vital que els líders d’una gran cadena hotelera no només estiguin actualitzats en l’ús de tecnologies emergents, sinó que també siguin capaços de guiar els seus equips a l’adquisició i l’aplicació d’aquestes habilitats per a l’èxit futur.

D’un lideratge tradicional a un nou lideratge directiu a una gran cadena hotelera

La proposta de nou lideratge parteix d’una filosofia basada en la proximitat, empatia i construcció de relacions genuïnes dins dels equips. Aquest enfocament encaixa perfectament amb l’evolució que pot estar buscant una gran cadena hotelera: un lideratge menys jeràrquic i més connectat emocionalment amb els col·laboradors. A continuació, alguns passos clau per implementar aquesta transformació:

  • Autolideratge com a base: Per poder liderar els altres, els directius d’una gran cadena hotelera primer han de conèixer-se a si mateixos, comprendre les seves fortaleses i àrees de millora, i gestionar la seva energia de manera eficient. Aquest autolideratge garanteix que els líders estiguin emocionalment preparats per guiar els seus equips des de l’autenticitat
  • Visió compartida: Un lideratge modern en una gran cadena hotelera s’ha de basar en una visió compartida, on els líders no només delineen l’estratègia, sinó que la construeixen conjuntament amb els seus equips. Aquest principi s’alinea amb la idea que el lideratge ja no es tracta d’imposar una visió individual, sinó de co-crear una narrativa comuna que inspiri i mobilitzi tothom
  • Empoderament i confiança: destaca la importància de fomentar un entorn de confiança on els membres de l’equip se sentin valorats i empoderats per actuar amb autonomia. En una gran cadena hotelera, això podria traduir-se en atorgar més responsabilitats als equips de treball, promovent la presa de decisions descentralitzada i la innovació a cada nivell, pensant en termes d’autogestió.
  • Escolta activa i diàleg: En un entorn tan dinàmic com el d’una gran cadena hotelera, és crucial que els líders practiquin l’escolta activa, comprenguin les emocions dels equips i estiguin disponibles per resoldre conflictes a través del diàleg. Aquesta pràctica genera un espai segur per a la innovació i la cooperació
  • Cultura de comunitat: Promoure la creació d’una cultura de comunitat dins de l’organització, cosa que podria traduir-se en fomentar rituals i activitats que enforteixin el sentit de pertinença i l’esperit d’equip, des de celebracions compartides fins a sessions de cocreació on tots els col·laboradors puguin aportar.

En conclusió, la transició d’una gran cadena hotelera cap a un lideratge més modern, col·laboratiu i emocionalment intel·ligent és tant una necessitat com una oportunitat. Integrar nous enfocaments pot ajudar la companyia a adaptar-se a un entorn on els equips diversos i empoderats són la clau de lèxit. En centrar-se en la creació d’una cultura inclusiva, col·laborativa i orientada al benestar, una gran cadena hotelera pot continuar liderant al sector hoteler, no només pels seus productes i serveis, sinó per l’impacte positiu en els col·laboradors i la societat.

Innovació oberta: innovar més enllà dels límits interns

Posted on by Mariona Luis Tomás

El camí cap a la innovació no sempre s’ha de transitar en solitari. La innovació oberta, definida el 2004 per a l’àmbit més tecnològic, es presenta com un enfocament revolucionari que permet a les organitzacions mirar més enllà de les seves fronteres internes i aprofitar les idees, tecnologies i coneixements que existeixen a l’exterior. Aquest model d’innovació no només amplia les possibilitats, sinó que també pot accelerar el desenvolupament de productes, millorar l’eficiència i reduir costos.

Què és la Innovació Oberta?

L’innovació oberta és una filosofia de gestió empresarial i tecnològica que fomenta la col·laboració amb socis externs per avançar en els processos d’innovació. A diferència dels enfocaments tradicionals, que depenen exclusivament dels recursos interns, la innovació oberta reconeix que les idees valuoses i les tecnologies innovadores poden trobar-se fora de l’organització. Aquest enfocament es basa en dues premisses clau:

  • Les idees i tecnologies valuoses poden provenir de fora de l’organització.
  • Col·laborar amb actors externs pot conduir a millors resultats d’innovació.

Beneficis de la Innovació Oberta

L’adopció d’un enfocament d’innovació oberta pot proporcionar a les organitzacions una sèrie de beneficis significatius:

  • Accés a coneixement i experiència externa: Col·laborar amb universitats, institucions de recerca, startups i altres empreses permet a les organitzacions aprofitar coneixements especialitzats que poden no estar disponibles internament.
  • Perspectives diverses: La innovació oberta fomenta la diversitat de pensament en integrar diferents perspectives, cosa que pot conduir a solucions més creatives i efectives.
  • Eficiència de costos: En compartir recursos i coneixements amb socis externs, les empreses poden reduir els costos associats amb la recerca i el desenvolupament.
  • Acceleració de la innovació: Col·laborar amb altres actors permet a les empreses accelerar el procés de desenvolupament de productes i serveis, escurçant el temps d’arribada al mercat.
  • Compartir riscos i recompenses: La col·laboració externa permet distribuir els riscos i els beneficis associats a la innovació, cosa que pot fer que els projectes siguin més viables.
  • Expansió de mercat: Treballar amb socis externs pot obrir noves oportunitats de mercat, permetent a les empreses expandir el seu abast i penetrar en nous segments.

Reptes de la Innovació Oberta

Malgrat els seus múltiples beneficis, la innovació oberta també presenta reptes que les organitzacions han de gestionar de manera efectiva:

  • Gestió de la propietat intel·lectual: La protecció i gestió de la propietat intel·lectual dels resultats de la innovació desenvolupada és un aspecte crític en la innovació oberta. És essencial establir acords clars per protegir els drets de totes les parts involucrades.
  • Confiança i col·laboració: La construcció de relacions de confiança amb socis externs és fonamental per a l’èxit de la innovació oberta. La manca de confiança pot dificultar la col·laboració i afectar els resultats. En aquest sentit, és fonamental treballar progressivament (començant per un projecte petit) i a llarg termini, per identificar col·laboradors i desenvolupar relacions en el temps.
  • Control de qualitat: Assegurar la qualitat dels productes i serveis desenvolupats en col·laboració amb tercers pot ser un repte, especialment quan es treballa amb múltiples socis.
  • Seguretat de les dades: La protecció de la informació sensible i les dades compartides durant les col·laboracions és vital per evitar filtracions i garantir la seguretat.
  • Integració i coordinació: Integrar les contribucions externes en els processos interns de l’empresa requereix una coordinació acurada i una gestió eficient dels recursos.

Estratègies per a la Innovació Oberta

Perquè la innovació oberta sigui efectiva, és necessari implementar estratègies que facilitin la col·laboració i maximitzin els beneficis. Es descriuen a continuació algunes estratègies per incorporar coneixement i recursos a través de projectes d’innovació oberta:

  • Crowdsourcing: Aprofitar la intel·ligència col·lectiva a través de plataformes de crowdsourcing permet a les empreses accedir a un vast conjunt d’idees i solucions proposades per persones externes.
  • Reptes i competències: Organitzar competicions i reptes d’innovació és una forma eficaç d’involucrar actors externs en la resolució de problemes específics de l’empresa.
  • Compromís amb startups: Col·laborar amb startups pot proporcionar a les empreses accés a tecnologies disruptives i enfocaments innovadors que poden complementar els seus propis esforços d’innovació.
  • Ús de la tecnologia: Implementar plataformes tecnològiques que facilitin la col·laboració i l’intercanvi d’idees és essencial per mantenir la innovació oberta eficient i productiva.
  • Espais col·laboratius: Crear i mantenir espais físics o virtuals on els actors externs i interns puguin col·laborar en projectes d’innovació pot fomentar la creativitat i la sinergia.

La innovació oberta s’ha convertit en una estratègia crucial per a les empreses que desitgen mantenir-se competitives en un entorn empresarial ràpid i en constant canvi. Permet a les organitzacions accedir a un pool més ampli de talent i idees, reduir el temps de llançament al mercat i respondre de manera més efectiva a les necessitats canviants dels clients. No obstant això, perquè aquest enfocament sigui reeixit, és fonamental adoptar una estratègia clara i estar disposats a adaptar-se a noves formes de treball. La innovació oberta no només amplia els horitzons de l’organització, sinó que també enforteix la seva capacitat per fer front als reptes del futur amb agilitat i creativitat.

Video podcast Mamis Digitales

Posted on by Mariona Luis Tomás

Aquest és un post diferent, més personal, en què comparteixo una entrevista que combina una mica de visió sobre la meva maternitat, alguna cosa sobre innovació i alguna cosa sobre com faig servir la intel·ligència artificial.

El mes de juliol passat em van fer l’entrevista des de la plataforma Mamis Digitales, que es dedica a promoure cursos de formació i gestionar oportunitats professionals per a dones que volen conciliar millor la seva vida de mares i professionals, reinventant-se per ser professionals digitals (community managers, assistents virtuals, copywriters, etc.).

Em van contactar a través de linked-in i vaig acceptar fer l’entrevista sense pensar-ho gaire, perquè crec que una de les coses que ens falta quan les dones tracem el nostre recorregut professional i familiar, són referents: conèixer com ho han fet altres persones, formes diferents organitzar-se.

Aquest matí pensava que potser la conciliació no consisteixi que les dones ens organitzem per arribar a tot, sinó que sigui el sistema el que s’adapti, d’una banda (legislació, reducció de jornada, més vacances, productivitat derivada de la implantació de tecnologia, …), i, per altra banda, que el col·lectiu masculí que decideixi tenir fills, i tota la societat en general, s’involucri més en la criança.

Em preguntava si el fet d’explicar com m’havia organitzat jo contribuïa a perpetuar un model on som nosaltres les que ens organitzem, en què el sistema no s’adapta i el col·lectiu de pares no viu més la seva paternitat. Cal dir que les condicions per a la maternitat de quan van néixer els meus fills eren pitjors que les actuals (de manera que el sistema està en procés d’adaptació, lent com sempre), i que emergeixen noves masculinitats coresponsables (encara que són notícia, ho que implica que no és una cosa comuna i això és més lent encara).

La meva conclusió, i per això comparteixo, és que, encara que m’agradaria que no fos necessari, compartir formes diferents d’organitzar-se per tenir una bona maternitat sense renunciar a la independència, vida social i oportunitats que dóna la vida professional és important, i és una part del camí que hem de recórrer com a societat per oferir al col·lectiu femení que vol ser mare (ia qui vol ser pare), una maternitat conscient, una trajectòria professional conscient, i en general una vida conscient.

Aquí teniu el vídeo podcast a youtube.

Moltes gràcies Irene Llull per recordar-me que havia fet l’entrevista, per estar atenta, per compartir i per aquesta gran capacitat de manejar informació que tens.

Crear una cultura empresarial favorable a la innovació

Posted on by Mariona Luis Tomás

En l’entorn empresarial dinàmic actual, la capacitat d’una organització per innovar no depèn únicament de tenir bones idees o d’invertir en tecnologia; també és fonamental comptar amb una cultura que fomenti la creativitat, el risc calculat i la col·laboració. Crear una cultura favorable a la innovació és un procés continu que requereix compromís, visió i la implementació d’estratègies efectives. A continuació, s’exploren els passos essencials per construir i mantenir una cultura que impulsi la innovació a l’organització.

1. Compromís del lideratge

El lideratge és el pilar sobre el qual es construeix una cultura innovadora. Els líders no només han de donar suport a la innovació de paraula, sinó també demostrar el seu compromís a través d’accions concretes. Això inclou participar activament en iniciatives d’innovació, assignar els recursos necessaris, eliminar obstacles i fomentar un ambient on el risc calculat es vegi com una oportunitat d’aprenentatge i creixement, on no es penalitzi l’error. Quan el lideratge s’involucra i lidera amb l’exemple, estableix un to que impregna tota l’organització.

2. Definir una visió i objectius clars

En gairebé tots els posts d’aquest blog es parla de la importància de tenir i transmetre una visió. Una visió convincent de la innovació, juntament amb objectius clars i ben comunicats, proporciona a l’organització una direcció i un propòsit. Això no només alinea els esforços d’innovació amb els objectius estratègics de l’empresa, sinó que també motiva els empleats a contribuir amb les seves idees i a participar activament en el procés d’innovació, i a prendre decisions en el seu dia a dia en línia amb les prioritats de l’organització. És fonamental que tothom a l’organització entengui la importància de la innovació i com els seus rols individuals contribueixen a aquest objectiu comú.

3. Fomentar la presa de riscos

El risc és inherentment part del procés d’innovació. No obstant això, perquè els empleats se sentin còmodes assumint riscos, és essencial que l’organització estableixi expectatives clares i proporcioni un “coixí de seguretat” que permeti experimentar sense por al fracàs. Celebrar els fracassos com a oportunitats d’aprenentatge i promoure l’experimentació són pràctiques que poden transformar la por al risc en una mentalitat de creixement i creativitat.

4. Promoure la col·laboració a tots els nivells

La innovació no succeeix en un buit; és el resultat de la col·laboració efectiva entre diferents equips i disciplines. Crear equips multifuncionals, establir espais de col·laboració i definir clarament els rols i responsabilitats són algunes de les estratègies per fomentar la col·laboració. A més, és important implementar eines i espais de col·laboració que facilitin la comunicació i el treball conjunt, així com fomentar la diversitat i la inclusió, cosa que enriqueix les perspectives i enforteix la capacitat de l’organització per innovar.

5. Invertir en l’aprenentatge i desenvolupament

La innovació es nodreix del coneixement, l’actitud i l’habilitat. Per tant, invertir en el desenvolupament professional continu dels empleats no només millora el seu rendiment, sinó que també enforteix la capacitat de l’organització per adaptar-se i liderar en un entorn en constant canvi. Oferir formació personalitzada, oportunitats d’aprenentatge continu i desenvolupament de lideratge són algunes de les maneres en què les organitzacions poden preparar-se per als desafiaments futurs i mantenir el seu avantatge competitiu.

6. Reconèixer i recompensar la innovació

El reconeixement i la recompensa són potents motivadors que poden impulsar significativament els esforços d’innovació. És crucial que les organitzacions implementin sistemes de reconeixement que estiguin alineats amb els objectius de l’empresa i que siguin transparents en la seva avaluació. Reconèixer tant els èxits com els fracassos (entesos com a oportunitats d’aprenentatge) a través de recompenses personalitzades, reconeixement públic o programes d’avenç professional, pot enfortir el compromís dels empleats i fomentar una cultura on la innovació floreixi.

7. Eliminar barreres organitzacionals

Les barreres com la burocràcia excessiva, les jerarquies rígides i els processos obsolets poden ofegar la innovació. Identificar i eliminar aquests obstacles és vital per crear un entorn on les idees puguin desenvolupar-se i prosperar. En simplificar processos i promoure una estructura més àgil i flexible, les organitzacions poden facilitar un flux d’idees més lliure i augmentar la capacitat de resposta davant les oportunitats d’innovació.

8. Fomentar la intraemprenedoria

Animar els empleats a actuar com a emprenedors dins de l’organització —el que es coneix com a intraemprenedoria— és una estratègia poderosa per impulsar la innovació des de dins. Això implica proporcionar autonomia, recursos i suport perquè els empleats puguin desenvolupar i executar les seves pròpies idees. Establir equips d’innovació, plataformes per a la generació d’idees, i xarxes d’intraemprenedors (en funció de les característiques i mida de l’empresa) pot ser una forma efectiva de canalitzar la creativitat interna cap a iniciatives innovadores.

En conclusió, crear una cultura favorable a la innovació no és una destinació, sinó un viatge continu que implica nodrir la creativitat, abraçar el canvi i aprendre constantment tant dels èxits com dels fracassos. En integrar la innovació en l’ADN organitzacional, les empreses poden mantenir-se àgils i competitives en un món en ràpida evolució. Recorda, la cultura de la innovació és la base sobre la qual es construeixen els grans avenços i s’assegura un èxit sostenible, i és del més atractiu per al talent

Software de gestió de la innovació

Posted on by Mariona Luis Tomás

es empreses necessiten més que només bones idees: requereixen una estructura que els permeti gestionar, avaluar i desenvolupar aquestes idees de manera eficient. Aquí és on entra en joc el software de gestió de la innovació, una eina indispensable per a qualsevol organització que busqui sistematitzar el seu procés d’innovació i maximitzar l’impacte dels seus esforços creatius.

Què és el software de gestió de la innovació?

El software de gestió de la innovació és una plataforma dissenyada per facilitar i organitzar el procés d’innovació dins d’una empresa. Similar a les eines de gestió de projectes, però amb un enfocament més orientat a la generació i desenvolupament d’idees, aquest tipus de software permet a les organitzacions gestionar de manera efectiva el cicle de vida de les seves iniciatives innovadores, des de la concepció d’una idea fins a la seva implementació.

Característiques clau del software de gestió de la innovació

Hi ha una sèrie d’elements que es consideren clau a l’hora de valorar un software per a la gestió de la innovació. En funció de l’empresa i les seves característiques, i de com és el seu procés d’innovació, cada empresa valorarà més uns elements o uns altres.

  • Espai col·laboratiu segur: Aquestes eines ofereixen un entorn segur i organitzat on els equips poden col·laborar, compartir idees i treballar conjuntament cap a la innovació. La col·laboració efectiva és clau per transformar una idea en una solució viable.
  • Plantilles i guies per a la planificació estratègica: El software sol incloure plantilles personalitzables i guies que ajuden les organitzacions a definir i planificar la seva estratègia d’innovació. Això assegura que les idees estiguin alineades amb els objectius estratègics de l’empresa.
  • Seguiment del progrés i generació de fites: La capacitat de definir i seguir el progrés a través de fites és essencial. Aquestes eines permeten als equips visualitzar clarament en quina etapa del desenvolupament es troba cada projecte, cosa que facilita la gestió i la presa de decisions informades.
  • Esquema de progressió per etapes per al procés de desenvolupament de productes: Un aspecte crucial en la gestió de la innovació és la capacitat d’estructurar el desenvolupament de productes a través d’un esquema d’etapes ben definit. Això ajuda a garantir que cada idea s’avalui i es desenvolupi de manera rigorosa abans d’avançar a la següent fase.
  • Interfície mòbil i amigable: Amb l’augment del treball remot i la necessitat d’accessibilitat, molts d’aquests softwares ofereixen interfícies mòbils, cosa que permet als equips col·laborar i gestionar projectes des de qualsevol lloc i en qualsevol moment.
  • Accés segur i SSO (Single Sign-On): La seguretat és una prioritat. Aquests sistemes solen oferir accés segur a través de la integració amb SSO, garantint que només les persones autoritzades puguin accedir a informació sensible i col·laborar en els projectes.
  • Pressupostació i pronòstics de projectes: La gestió financera és un component crític en la innovació. El software de gestió de la innovació permet realitzar pressupostacions i pronòstics precisos, assegurant que els projectes es mantinguin dins dels límits pressupostaris i s’optimitzin els recursos.
  • Prototipat i integració: Algunes eines ofereixen capacitats de prototipat integrades (per a segons quins projectes) o a través d’integracions amb altres plataformes, cosa que facilita el desenvolupament i la validació d’idees en etapes primerenques.
  • Crowdsourcing i enquestes: Per fomentar la innovació oberta i obtenir insights valuosos, molts d’aquests softwares inclouen funcions de crowdsourcing i enquestes. Això permet involucrar un major nombre de participants, incloent-hi empleats i clients, en el procés de generació d’idees.
  • Camps personalitzables per a la recollida de dades: La flexibilitat és essencial, per la qual cosa aquestes eines solen permetre la personalització de camps de dades segons les necessitats específiques del projecte o l’organització, facilitant així una recollida d’informació més rellevant i útil.

Exemples de software de gestió de la innovació

Algunes de les plataformes més reconegudes en aquest àmbit inclouen:

  • Miro: Ideal per a la col·laboració visual i el brainstorming, Miro ofereix un espai dinàmic on els equips poden plasmar les seves idees de forma creativa i col·laborativa.
  • Planview: Una eina robusta que combina la gestió de projectes amb capacitats avançades de planificació estratègica, perfecta per a organitzacions que busquen un control integral sobre les seves iniciatives d’innovació.
  • Basecamp: Tot i que és més coneguda com una eina de gestió de projectes, Basecamp també és molt efectiva per organitzar i gestionar iniciatives d’innovació, especialment en entorns col·laboratius.

El software de gestió de la innovació no és simplement una eina addicional, sinó un component essencial per a qualsevol organització que vulgui abordar la innovació de manera sistemàtica i efectiva. Aquestes plataformes no només faciliten la generació i desenvolupament d’idees, sinó que també asseguren que les iniciatives d’innovació estiguin alineades amb els objectius estratègics de l’empresa i siguin gestionades de manera eficient.

En un entorn empresarial on la rapidesa i l’adaptabilitat són crucials, comptar amb un software que centralitzi i optimitzi el procés d’innovació pot ser la diferència entre liderar el mercat o quedar enrere. Així que si la teva empresa encara no ha explorat aquestes eines, ara és el moment de fer-ho. No deixis que les teves idees es quedin al paper!

Algunes pautes sobre com mesurar la innovació

Posted on by Mariona Luis Tomás

Per tal d’avaluar si els esforços d’innovació generen el valor esperat, és crucial mesurar-ne el rendiment de manera efectiva. Com ens podem assegurar que les nostres iniciatives d’innovació estan realment impulsant el creixement i no només generant soroll? A continuació, es proposa un conjunt de passos importants per implementar mètriques de rendiment de la innovació, una pràctica que pot transformar la manera en què la teva organització aborda la innovació.

  1. Definir objectius clars

El primer pas per mesurar el rendiment de la innovació és tenir claredat sobre el que es vol aconseguir. Busques augmentar el nombre de llançaments de productes exitosos? Millorar l’eficiència de R+D? O potser fomentar una cultura d’innovació dins l’empresa? Aquests objectius definiran les mètriques que hauràs de seguir i et proporcionaran una guia clara sobre on enfocar els teus esforços.

  1. Identificar els KPIs rellevants

Un cop definits els objectius, és fonamental identificar els Indicadors Clau de Rendiment (KPIs) que et permetran mesurar el progrés cap a aquests objectius. Alguns KPIs comuns en la mesura de la innovació inclouen el nombre de nous productes o serveis llançats, el temps de sortida al mercat, la inversió en R+D, el creixement de la quota de mercat, la satisfacció del client i el compromís dels empleats. Cada un d’aquests KPIs proporciona una perspectiva diferent sobre el rendiment de la innovació i, en combinar-los, s’obté una visió holística de l’impacte de les iniciatives innovadores.

  1. Establir mètodes de recollida de dades

La mesura efectiva requereix dades precises i fiables. Per a cada KPI, és important definir com es recopilaran les dades necessàries, les quals conformen el KPI. Això pot implicar aprofitar fonts de dades existents, implementar enquestes, fer entrevistes o utilitzar eines i software dissenyats específicament per a la gestió de la innovació. És important assegurar-se que els mètodes de recollida siguin consistents i alineats amb els objectius que s’han establert, i que no s’hagi d’invertir massa temps ni energia en recollir-los.

  1. Fixar línies base

Per entendre l’impacte dels teus esforços d’innovació, és essencial establir medicions de referència o línies base per als KPIs seleccionats. Això et permetrà conèixer el teu punt de partida i fixar metes realistes que vulguis assolir. Comparar el rendiment actual amb aquestes línies base et donarà una idea clara de si estàs avançant en la direcció correcta.

  1. Integrar les mètriques en el procés d’innovació

Les mètriques no han de ser un element aïllat, sinó que han d’estar integrades en el procés d’innovació de l’organització. Això significa que els equips han de comprendre la importància de fer un seguiment dels KPIs i comptar amb les eines i recursos necessaris per fer-ho. A més, és crucial que la mesura sigui un procés continu i no un esdeveniment puntual. La innovació és dinàmica, i les mètriques han de reflectir i adaptar-se a aquest dinamisme.

  1. Utilitzar tecnologia per facilitar la mesura

La tecnologia juga un paper crucial en la mesura del rendiment de la innovació. L’ús de software de gestió de la innovació pot simplificar la recollida de dades, l’anàlisi i la generació d’informes. Hi ha diverses eines que permeten gestionar idees, seguir el progrés de projectes i generar informes detallats que faciliten la presa de decisions basades en dades. Veurem aquesta qüestió en un post futur.

  1. Fomentar la millora contínua i la participació dels empleats

Finalment, la mesura del rendiment de la innovació ha d’anar acompanyada d’una cultura de millora contínua. Utilitza les dades i els insights obtinguts per identificar colls d’ampolla, desafiaments i àrees que requereixen ajustos en els processos d’innovació. A més, és fonamental involucrar els empleats en aquest procés, encoratjant-los a assumir la responsabilitat dels KPIs rellevants i a proporcionar feedback sobre com millorar els esforços d’innovació.

Conclusió

Mesurar el rendiment de la innovació és un procés continu que requereix compromís i adaptabilitat. En implementar sistemàticament aquestes mètriques, pots optimitzar els processos d’innovació, assignar recursos de manera efectiva i mantenir la competitivitat en un entorn empresarial en constant evolució. Recorda que la innovació no és només una meta, sinó un viatge, i les mètriques són el mapa que et guiarà cap a l’èxit.

Parlem de Prospectiva Tecnològica

Posted on by Mariona Luis Tomás

La prospectiva tecnològica realitza anàlisis a llarg termini per preveure desenvolupaments tecnològics futurs i preparar-se per a ells: haurien corregut la sort que van córrer els fabricants de rellotges suïssos si haguessin fet prospectiva de l’impacte del rellotge digital asiàtic?

La prospectiva és una pràctica essencial que permet a les empreses i organitzacions mantenir-se a l’avantguarda en innovació i competitivitat. A continuació, es descriuen els principals objectius, mètodes i tècniques, així com els recursos d’informació utilitzats en la prospectiva tecnològica.

Objectius de la Prospectiva Tecnològica

Presa de decisions informada: Proporcionar dades i anàlisis que facilitin decisions estratègiques basades en informació fiable, sabent que la fiabilitat de la informació depèn de qui la interpreta.

Mitigació de riscos: Identificar possibles amenaces i preparar estratègies per minimitzar-les.

Identificació d’oportunitats: Detectar noves àrees d’oportunitat per al desenvolupament i creixement, i per a la millora competitiva.

Avantatge competitiu: Mantenir-se per davant de la competència mitjançant l’anticipació de tendències i tecnologies emergents.

Formulació de polítiques: Desenvolupar polítiques i estratègies alineades amb les tendències futures i les necessitats tecnològiques.

Mètodes i tècniques utilitzats en la Prospectiva Tecnològica

Hi ha diferents mètodes per pensar en el futur, en com la tecnologia pot impactar a llarg termini en l’empresa. Alguns estan repetits amb la vigilància tecnològica, com l’anàlisi de patents, i són els següents:

Panells d’experts: Reunions d’experts en diferents àrees per discutir i analitzar possibles futurs tecnològics i les seves implicacions.

Anàlisi de tendències: Avaluació de dades històriques i actuals per identificar patrons i tendències que poden indicar futurs desenvolupaments.

Planificació d’escenaris: Creació de diferents escenaris possibles sobre el futur per avaluar com podrien desenvolupar-se i quins impactes tindrien.

Full de ruta tecnològica: Metodologia per planificar el desenvolupament de tecnologies al llarg del temps, alineant recursos i estratègies amb els objectius tecnològics.

Mètode Delphi: Tècnica d’enquesta iterativa que recull i refina les opinions d’un panell d’experts per arribar a un consens sobre futurs desenvolupaments tecnològics.

Exploració de l’horitzó: Cerca i anàlisi de senyals primerenques de canvis i desenvolupaments futurs en l’entorn tecnològic.

Anàlisi de patents: Estudi de bases de dades de patents per identificar noves invencions i tendències en innovació tecnològica.

Anàlisi d’esdeveniments inesperats: Avaluació d’esdeveniments poc probables però d’alt impacte que podrien alterar significativament el panorama tecnològic.

Recursos d’informació utilitzats

Per dur a terme una prospectiva tecnològica efectiva, s’utilitzen diverses fonts d’informació que proporcionen dades fiables i rellevants, de nou alguns repetits amb la vigilància tecnològica i de l’entorn, encara que mirant al futur en lloc del present:

Literatura científica i tècnica: Articles i estudis que presenten els últims avenços i descobriments en ciència i tecnologia.

Bases de dades de patents: Informació sobre noves invencions i tendències en propietat intel·lectual.

Informes d’investigació de mercat: Anàlisis del mercat que ofereixen una visió de les tendències actuals i futures.

Informes governamentals: Documents oficials que proporcionen informació sobre polítiques, regulacions i desenvolupaments tecnològics recolzats pel govern.

Ecosistemes d’innovació: Xarxes i col·laboracions entre diferents actors del sector tecnològic que faciliten l’intercanvi d’idees i el desenvolupament conjunt d’innovacions.

Integració en l’Estratègia d’Innovació

La prospectiva tecnològica no només consisteix a recopilar i analitzar dades, sinó a integrar aquesta informació en l’estratègia d’innovació de l’empresa. A través d’un enfocament interdisciplinari, s’assegura que els diferents aspectes de l’anàlisi es considerin i s’alineïn amb els objectius estratègics de l’organització. Això permet a l’empresa ser proactiva, adaptar-se ràpidament als canvis i aprofitar les oportunitats emergents.

La tecnologia es desenvolupa i transforma cada vegada més ràpidament l’empresa. Em pregunto si es reduirà el cicle de vida de l’empresa en el futur, si les empreses seran d’una sola generació, si ja no hi haurà empreses de més de 100 anys, dins de 100 anys.

Parlem de vigilància de l’entorn per a la innovació

Posted on by Mariona Luis Tomás

La vigilància de l’entorn consisteix a observar l’entorn econòmic, social i regulador per anticipar canvis que puguin afectar l’estratègia d’innovació. És una pràctica fonamental per a qualsevol empresa que busca mantenir-se competitiva i adaptable en un entorn en constant canvi.

A continuació, es detallen els principals objectius, recursos d’informació i eines utilitzades en la vigilància de l’entorn. Com en tots els elements d’anàlisi extern, cada empresa ha de personalitzar els objectius, recursos i eines al seu perfil i opcions, al que li pot servir.

Objectius de la Vigilància de l’Entorn

Mitigar riscos: Identificar i avaluar possibles amenaces externes que puguin afectar negativament l’empresa, permetent anticipar-se i mitigar els riscos associats.

Identificar oportunitats: Detectar noves oportunitats de negoci i àrees de creixement potencial en el mercat.

Adaptar-se: Facilitar la capacitat de l’empresa per adaptar-se a canvis en l’entorn extern, assegurant una resposta àgil i eficaç.

Compliment normatiu: Assegurar que l’empresa compleixi amb totes les regulacions i normatives aplicables, evitant sancions i millorant la seva reputació.

Avantatge competitiu: Obtenir i mantenir un avantatge competitiu en estar l’empresa millor informada i preparada que els competidors.

Recursos d’Informació per a la Vigilància de l’Entorn

Per dur a terme una vigilància de l’entorn efectiva, és important utilitzar diverses fonts d’informació que proporcionin dades fiables i rellevants. Entre les principals fonts d’informació s’inclouen:

Investigació de Mercat: Estudis i anàlisis del mercat que proporcionen informació sobre tendències, comportaments dels consumidors i projeccions de creixement. Els consumidors i els seus hàbits de consum canvien amb el temps, i aquest és un element important al qual les empreses no poden ser alienes.

Anàlisi de Competidors: Avaluació de les estratègies, fortaleses i debilitats dels competidors per anticipar els seus moviments i planificar en conseqüència. En aquest sentit, és important observar l’estratègia d’innovació dels competidors, almenys a nivell de productes i serveis i comercialització (ja que la innovació de processos i organització és més difícil de detectar des de fora).

Informes de la Indústria: Reportatges i anàlisis del sector que ofereixen una visió actualitzada de l’estat i les perspectives de la indústria.

Agències Governamentals i Reguladores: Informació sobre polítiques, regulacions i canvis normatius que poden afectar l’empresa.

Associacions Comercials: Organitzacions que agreguen i proporcionen dades, informes i anàlisis sobre el sector, així com oportunitats de networking i col·laboració.

Feedback de Clients: Opinions i comentaris dels clients que poden revelar necessitats i preferències del mercat. Actualment, totes les empreses demanen constantment feedback als clients, que es cansen de respondre; la meva proposta és centrar l’atenció en els clients que no han quedat satisfets, ja que és molt més probable que estiguin disposats a compartir el seu feedback.

Mitjans de Comunicació i Notícies: Fonts d’informació sobre esdeveniments actuals, tendències i canvis en l’entorn econòmic, social i polític.

Integració en l’Estratègia d’Innovació

Tota la informació recopilada i analitzada a través de la vigilància de l’entorn s’utilitza per realitzar un scenario planning. Aquest procés implica la creació d’escenaris possibles i plausibles sobre el futur, considerant tant les oportunitats com les amenaces identificades. A més, es tenen en compte consideracions normatives i ètiques, cosa que assegura que l’empresa no només sigui innovadora, sinó també responsable i conforme amb les normatives, a més d’alineada amb els seus valors.

La integració d’aquesta anàlisi en l’estratègia d’innovació assegura que les decisions es basin en dades concretes i actualitzades, promovent una estratègia d’aprenentatge i adaptació contínua. Això permet a l’empresa ser proactiva en lloc de reactiva, aprofitant les oportunitats abans que els competidors i minimitzant els riscos de manera efectiva.

Parlem de Vigilància Tecnològica

Posted on by Mariona Luis Tomás

La vigilància tecnològica és una pràctica essencial per a qualsevol empresa que vulgui mantenir-se competitiva i a l’avantguarda en el seu sector. Consisteix a observar i aprendre contínuament de l’entorn tecnològic per identificar noves tendències, tecnologies emergents i moviments de la competència que poden tenir impacte en la meva empresa a curt i mig termini.

Els objectius de la vigilància tecnològica són diversos i abasten des de la identificació de tecnologies emergents fins a la planificació estratègica. A continuació es descriu un petit model de partida per organitzar la vigilància tecnològica d’una empresa, incloent objectius, fonts de dades i eines utilitzades, així com la seva integració en l’estratègia d’innovació de l’empresa. No tots els recursos que es recullen aquí tenen sentit per a totes les empreses, cada una haurà de triar i implantar el que li resulti més convenient segons el cas.

Objectius de la Vigilància Tecnològica

Identificació de tecnologies emergents: Detectar noves tecnologies que poden revolucionar el mercat i oferir avantatges competitives.

Intel·ligència competitiva: Monitoritzar les activitats dels competidors per anticipar moviments estratègics i adaptar les pròpies estratègies.

Mitigació de riscos: Identificar potencials amenaces tecnològiques i preparar-se per mitigar riscos associats.

Innovació i R+D: Donar suport a les activitats de recerca i desenvolupament amb informació actualitzada sobre avenços tecnològics.

Planificació estratègica: Promoure la presa de decisions estratègiques de manera informada, amb dades rellevants i actualitzades sobre tendències tecnològiques.

Fonts de dades per a la vigilància tecnològica

Per dur a terme una vigilància tecnològica efectiva, és important utilitzar diverses fonts de dades que proporcionin informació fiable i rellevant. Entre les principals fonts de dades s’inclouen:

  • Bases de dades de patents: Ofereixen informació sobre noves invencions i tendències en la propietat intel·lectual. El tros més interessant no és tant identificar el “com” de la patent (com està feta la innovació) sinó el “què” (què innovació està introduint al mercat, i quin canvi implica per al meu negoci).
  • Recerca acadèmica: Articles i estudis acadèmics que presenten els últims avenços científics i tecnològics.
  • Notícies i informes de la indústria o del sector: Informes i anàlisis del sector que ofereixen una visió actualitzada del mercat.
  • Activitat dels competidors: Observació i anàlisi de les estratègies i moviments dels competidors.
  • Assistència a conferències i fires del sector: Esdeveniments on es presenten les últimes innovacions i es discuteixen tendències del sector.
  • Plataformes d’innovació oberta: Espais on es comparteixen idees i projectes col·laboratius entre diferents actors del mercat.

A nivell pràctic, assabentar-se de canvis tecnològics de potencial impacte passa per inscriure’s a newsletters de proveïdors, competidors i col·laboradors, assistir a fires, fer networking i compartir amb els parells informació, visió i coneixement i tenir activades les alertes per paraula o concepte en les bases de dades de patents i articles acadèmics i a Google.

Eines per a la Vigilància Tecnològica

L’ús d’eines adequades és fonamental per gestionar i analitzar la gran quantitat de dades recopilades durant el procés de vigilància tecnològica. Algunes de les eines més utilitzades són:

  • Anàlisi de dades (Data Analytics): Tècniques i software que permeten analitzar grans volums de dades per identificar patrons i tendències. Les tecnologies exponencials que estan emergint actualment al mercat seran molt significatives per a l’evolució d’aquestes eines.
  • Software de gestió de la innovació: Plataformes que faciliten la gestió de projectes d’innovació, la gestió de programes o línies de recerca i la integració de dades de vigilància tecnològica.
  • Alertes personalitzades: Sistemes que envien notificacions sobre novetats i canvis rellevants en l’entorn tecnològic.

Integració en l’Estratègia d’Innovació

Tota la informació recopilada i analitzada a través de la vigilància tecnològica s’utilitza per fer una anàlisi tecnològica. Aquest procés d’avaluació tecnològica permet a l’empresa comprendre millor el panorama tecnològic i com pot impactar en la seva estratègia d’innovació. La integració d’aquesta anàlisi en l’estratègia d’innovació assegura que les decisions sobre innovació es basin en dades concretes i actualitzades, cosa que augmenta la capacitat de l’empresa per adaptar-se a canvis i aprofitar noves oportunitats.

En conclusió, la vigilància tecnològica és una eina indispensable per a qualsevol empresa que aspiri a integrar la innovació. A través de la identificació de tecnologies emergents, la intel·ligència competitiva, la mitigació de riscos, el suport a la R+D i la planificació estratègica, les empreses poden mantenir-se a l’avantguarda i assegurar la seva competitivitat en un entorn en constant evolució.

Gestionar el coneixement en innovació, una de les claus de l’èxit empresarial

Posted on by Mariona Luis Tomás

La gestió del coneixement és un element crucial en qualsevol estratègia d’innovació. La capacitat de capturar, organitzar i utilitzar tant el coneixement intern com l’extern pot marcar la diferència en l’aprenentatge a mesura que s’executen els projectes d’innovació. En aquest post m’agradaria fer algunes reflexions sobre el tipus de coneixement que maneja una organització innovadora i com gestionar-lo de manera que ens permeti aprendre del procés.

Coneixement intern: Identificar i capturar l’essencial

El coneixement intern és aquell que es genera dins de l’organització al llarg del temps. Capturar i organitzar aquest coneixement és fonamental per evitar la pèrdua d’informació valuosa i per millorar contínuament els processos d’innovació. Aquí es descriu una manera d’organitzar el procés i els recursos clau a tenir en compte:

Identificar quin tipus de coneixement és important incorporar a l’organització:

  • Coneixement de projectes d’innovació: Documenta cada etapa del projecte, des de la concepció fins a la implementació.
  • Revisions post-projecte: Avalua el que va funcionar i el que no, per aplicar aquests aprenentatges en futurs projectes.
  • Lliçons apreses: Registra els aprenentatges clau de cada projecte.
  • Millors pràctiques i plantilles: Crea i comparteix plantilles i millors pràctiques per facilitar la repetició d’èxits i evitar crear la roda una i altra vegada.
  • Gestió de la propietat intel·lectual: Assegura que les innovacions i descobriments estiguin protegits i gestionats adequadament.

Crear un Repositori de Coneixement:

  • Centralitza tota la informació i fes-la accessible a tots els membres de l’organització.

Desenvolupar un Procés de Captura de Coneixement:

  • Estableix procediments clars per a la captura, emmagatzematge i (sobretot) accés a la informació, perquè les persones que vinguin després puguin incorporar-lo de la manera més senzilla possible.

Coneixement Extern: Vigilància i Prospectiva Tecnològica

El coneixement extern prové de fonts de fora de l’organització i és igualment important per mantenir la competitivitat, especialment en tot el que té a veure amb open innovation. Aquí es destaquen tres activitats clau per a la gestió del coneixement extern:

Vigilància tecnològica:

  • La vigilància tecnològica consisteix a observar i aprendre contínuament de l’entorn tecnològic per identificar noves tendències, tecnologies emergents i moviments de la competència que poden tenir impacte en la meva empresa a curt i mitjà termini.

Anàlisi i seguiment de l’entorn:

  • La idea és observar l’entorn econòmic, social i regulador per anticipar canvis que puguin afectar l’estratègia d’innovació.

Prospectiva tecnològica:

  • Fer prospectiva implica fer anàlisis sobre com pot evolucionar la tecnologia a llarg termini per preveure desenvolupaments tecnològics futurs i preparar-se per a ells.

Gestionar el coneixement en innovació no és només una qüestió d’organització interna, sinó també d’estar atent als canvis i tendències de l’entorn. En capturar i organitzar tant el coneixement intern com l’extern, les organitzacions poden millorar la seva capacitat d’innovació i mantenir-se competitives en un món en constant canvi. Incorporar aquests recursos i formalitzar-los a l’empresa és bàsic en un entorn on l’únic que roman és el canvi.