Autor: Mariona Luis Tomás

Elements a tenir en compte en finalitzar un projecte d’innovació

Posted on by Mariona Luis Tomás

Tancar un projecte d’innovació de manera efectiva és tan crucial com la planificació i l’execució. El procés de tancament no només marca la fi d’un esforç, sinó que també estableix les bases per a l’èxit d’altres projectes en el futur. Aquí s’identifiquen alguns elements clau per al tancament d’un projecte d’innovació, incloent-hi la transició, el suport post-llançament, les lliçons apreses, la documentació i la transferència de coneixements i la gestió del canvi.

Tancament i transició del projecte

El tancament i la transició del projecte són els primers passos per finalitzar formalment l’esforç. Això inclou la verificació que tots els lliurables shan completat i aprovat, lalliberament de recursos, i la transferència de qualsevol responsabilitat restant. És essencial assegurar una transició suau cap a les operacions regulars o als propers projectes.

  • Verificació de lliurables: Confirmar que tots els lliurables han estat completats i aprovats pels interessats.
  • Alliberament de recursos: Desvincular l’equip i redistribuir els recursos emprats durant el projecte.
  • Transferència de responsabilitats: Assegurar que les operacions regulars o l’equip de suport rebin tota la informació necessària per continuar.

Suport post-llançament

El suport post-llançament és crucial per assegurar que qualsevol problema o ajustament necessari després del llançament del projecte sigui manejat eficaçment. Això inclou la planificació i la provisió de suport tècnic i d’usuari per abordar qualsevol problema que pugui sorgir.

  • Suport tècnic: Proveir assistència tècnica per resoldre problemes tècnics post-llançament.
  • Suport a l’usuari: Establir canals de comunicació perquè els usuaris puguin reportar problemes i rebre assistència.

Lliçons apreses

Documentar les lliçons apreses és una pràctica vital que ajuda a identificar allò que va funcionar bé i allò que no durant el projecte. Això proporciona una base de coneixement valuosa per a futurs projectes.

  • Avaluació del projecte: Revisar l’exercici del projecte en termes d’objectius, terminis i pressupost.
  • Retroalimentació de l’equip i a l’equip: Recollir opinions i suggeriments de l’equip sobre el procés i els resultats del projecte. Oferir visió a cada membre de l’equip sobre les seves capacitats i els seus èxits, i sobre els seus punts de millora.
  • Documentació: Crear un informe de lliçons apreses que detalli les troballes i recomanacions.

Documentació i transferència de coneixement

La documentació i transferència de coneixement assegura que tota la informació rellevant del projecte estigui ben documentada i disponible per a futurs projectes i operacions.

  • Documentació completa: Assegurar que tota la documentació del projecte estigui organitzada i accessible.
  • Transferència de coneixements: Realitzar sessions de transferència de coneixements amb l’equip operatiu o el proper equip del projecte, en forma de formació, conferències o acompanyament.

Gestió del canvi

La gestió del canvi és fonamental per garantir que les transicions es facin servir de manera efectiva i que els stakeholders s’adaptin a les noves circumstàncies resultants del projecte.

  • Pla de gestió del canvi: Desenvolupar un pla per gestionar els canvis que el projecte introdueix.
  • Comunicació continuada: Mantenir una comunicació oberta i contínua amb tots els interessats per abordar qualsevol inquietud o resistència al canvi.
  • Capacitació i suport: proveir la capacitació necessària perquè els usuaris i el personal s’adaptin als nous processos o sistemes implementats.

En conclusió, tancar un projecte d‟innovació de manera estructurada i completa assegura que tots els aspectes del projecte siguin considerats i manejats adequadament. Des del tancament i la transició, passant pel suport post-llançament i la gestió de coneixements, fins a la documentació i la gestió del canvi, cada pas és vital per garantir l’èxit a llarg termini i preparar el terreny per a futurs projectes. L’atenció a aquests detalls no només marca la fi d’un esforç, sinó que també enriqueix el procés d’aprenentatge continu i la millora de la gestió de projectes d’innovació.

La importància de la comunicació en projectes d’innovació

Posted on by Mariona Luis Tomás

En qualsevol projecte d’innovació, en la meva experiència, la comunicació efectiva és un pilar fonamental que pot determinar l’èxit o el fracàs de l’esforç col·laboratiu. La naturalesa mateixa de la innovació implica una constant evolució d’idees, ajustaments i millores, cosa que fa imprescindible un flux d’informació clar i eficient. M’agradaria destacar tres elements que considero clau per assegurar una comunicació efectiva en projectes d’innovació complexos: la creació d’un pla de comunicació, la promoció d’una comunicació oberta i la gestió de sobrecàrrega de correus electrònics i comunicacions.

Crear un pla de comunicació per al projecte

La creació d’un pla de comunicació és el primer pas cap a l’establiment d’un marc de treball clar i estructurat, un “tauler de joc” i unes “normes” que permetin a tothom oferir el millor de si mateixos per al projecte. Un pla ben dissenyat defineix qui, com i quan es comunicarà la informació dins del projecte. Això inclou:

  • Rols i responsabilitats: Definir clarament qui és responsable de quin tipus de comunicació.
  • Freqüència: Establir la periodicitat de les reunions i les actualitzacions d’estat.
  • Canals de comunicació: Determinar quines eines i plataformes es faran servir (e.g., correus electrònics, xats, videoconferències, etc.).
  • Documentació: Establir com es registraran i compartiran les decisions i acords importants.

Un pla de comunicació ben definit ajuda a evitar malentesos, redueix la duplicitat desforços i assegura que tots els membres de lequip estiguin alineats amb els objectius del projecte.

Comunicació oberta

Fomentar una comunicació oberta és essencial per a la innovació. Un ambient en què els membres de l’equip se sentin còmodes compartint idees, feedback i preocupacions sense por de represàlies és fonamental per al creixement i la creativitat. La comunicació oberta inclou:

  • Transparència: Compartir informació rellevant i actualitzacions de manera regular i accessible per a tothom.
  • Escolta activa: Promoure una cultura on es valori i escolti activament tots els membres de l’equip. Això pot requerir més temps del que habitualment es destina a comunicar, però en la meva experiència, val la pena.
  • Feedback constructiu: Fomentar la retroalimentació que ajudi a millorar ia impulsar el projecte cap endavant.

La comunicació oberta no sols millora la moral de l’equip, sinó que també facilita la identificació primerenca de problemes i la generació de solucions innovadores.

Gestió de la sobrecàrrega de correus electrònics i comunicacions

A l’era digital, la sobrecàrrega de correus electrònics i altres formes de comunicació es pot convertir en un obstacle significatiu per a la productivitat. Gestionar aquesta sobrecàrrega és crucial per mantenir leficiència de lequip. Algunes estratègies inclouen:

  • Prioritzar comunicacions: Utilitzar sistemes que permetin marcar la urgència i la importància dels missatges.
  • Establir horaris: Definir moments específics del dia per revisar i respondre correus electrònics, evitant interrupcions constants.
  • Utilitzar eines col·laboratives: Implementar plataformes de gestió de projectes i col·laboració que centralitzin la comunicació i redueixin la necessitat de correus electrònics extensos.

La gestió eficaç de la comunicació no sols estalvia temps, sinó que també redueix l’estrès i augmenta la concentració en tasques crítiques.

La comunicació en projectes dinnovació és un art i una ciència. Crear un pla de comunicació robust, fomentar una cultura de comunicació oberta i gestionar de manera eficient la sobrecàrrega de correus electrònics i missatges són passos crucials per a l’èxit. En millorar la manera com ens comuniquem, no només facilitem la col·laboració i l’eficiència, sinó que també obrim les portes a una major creativitat ia solucions innovadores

La importància del seguiment en projectes d’innovació

Posted on by Mariona Luis Tomás

Els projectes d’innovació són intrínsecament complexos i requereixen una gestió meticulosa per assegurar-ne l’èxit. El seguiment adequat d’aquests projectes és essencial per mantenir el rumb, identificar problemes a temps i ajustar estratègies segons calgui. A continuació, s’identifiquen els elements que considero clau del seguiment de projectes d’innovació, que inclouen indicadors clau de rendiment (KPI), recol·lecció i anàlisi de dades, informes regulars de progrés, eines de panells i informes, avaluacions d’acompliment, gestió de recursos i retroalimentació de clients.

Indicadors clau de rendiment (KPI)

Els KPI són mètriques essencials que ajuden a mesurar l’èxit i el progrés del projecte dinnovació. Aquests indicadors han d’estar alineats amb els objectius del projecte i han de proporcionar una visió clara del seu rendiment. Exemples de KPIs en projectes dinnovació poden incloure la quantitat de noves idees generades, el temps des de la concepció fins al llançament del producte, i el retorn de la inversió (ROI).

Recol·lecció i anàlisi de dades

La recol·lecció i anàlisi de dades a mesura que es va executant el projecte és fonamental per entendre l’exercici del projecte. Això implica reunir informació rellevant sobre el progrés, identificar tendències i patrons i utilitzar aquestes dades per prendre decisions informades. Eines com ara Google Analytics, Tableau o Power BI poden ser molt útils per a aquest propòsit.

Informes regulars de progrés

Els informes regulars de progrés mantenen tots els interessats informats sobre l’estat del projecte, i són un element bàsic per a la gestió del canvi, a la meva experiència. Aquests informes han d’incloure actualitzacions sobre els KPI, fites assolides, desafiaments enfrontats i propers passos. La freqüència d’aquests informes pot variar en funció de les característiques i la durada del projecte, però és comú tenir actualitzacions mensuals o trimestrals.

Panells i eines d’informes automàtics

Els taulers de control i eines d’informes proporcionen una visió general del projecte en temps real. Aquestes eines permeten als gestors de projectes i als equips visualitzar el progrés i els KPI de manera clara i concisa. Exemples daquestes eines inclouen Microsoft Power BI, Tableau i Jira.

Avaluació d’acompliment

Les avaluacions de desenvolupament són essencials per assegurar que lequip estigui alineat amb els objectius del projecte. Aquestes avaluacions han de ser constructives i enfocar-se al desenvolupament i millora contínua de l’equip. Poden incloure revisions d’èxits individuals i d’equip així com retroalimentació de 360 ​​graus.

Gestió de recursos

La gestió de recursos assegura que el projecte tingui els mitjans necessaris per avançar. Això inclou l’assignació i seguiment de recursos financers, humans i materials. Una gestió eficient de recursos és clau per evitar colls dʻampolla i assegurar que el projecte es mantingui dins del pressupost i els terminis establerts.

Retroalimentació de Clients

La retroalimentació dels clients és inavaluable per a projectes dinnovació. Escoltar les opinions i experiències dels usuaris finals pot proporcionar insights crucials per millorar el producte o el servei. Mètodes com enquestes, grups focals i anàlisi de comentaris a xarxes socials poden ser utilitzats per recopilar aquesta retroalimentació.

Com a conclusió, el seguiment efectiu de projectes dinnovació és un procés multifacètic que requereix atenció a diversos elements clau. Des de la definició de KPI fins a la gestió de recursos i la recol·lecció de retroalimentació de clients, cada aspecte juga un paper vital en assegurar que el projecte avanci de manera fluida i eficient. Implementar aquestes pràctiques no sols ajuda a mantenir el projecte en el camí correcte, sinó que també fomenta una cultura de millora contínua i adaptació.

Col·laboració en projectes d’innovació

Posted on by Mariona Luis Tomás

A la meva experiència, els projectes d’innovació solen ser complexos, requerint la integració de múltiples disciplines, coneixements i perspectives. En aquest context, la col·laboració efectiva es converteix en un factor crític per assolir els objectius proposats. En aquest post es plantegen alguns elements claus per fomentar la col·laboració en projectes d’innovació.

Eines de col·laboració

Les eines de col·laboració són essencials per facilitar la comunicació i la coordinació entre els membres de lequip. Plataformes com Slack, Microsoft Teams o Trello permeten als equips compartir informació, assignar tasques i seguir el progrés dels projectes en temps real. Lelecció de leina adequada pot millorar significativament leficiència, la comoditat i la cohesió de lequip.

Reunions

Les reunions són una part fonamental de la col·laboració. Ja siguin reunions presencials o virtuals, proporcionen un espai per discutir idees, resoldre problemes i prendre decisions. És important establir una agenda clara i assegurar que totes les veus siguin escoltades per maximitzar la productivitat d’aquestes reunions. No sóc partidària de limitar a priori el temps de reunió, ja que m’agrada invertir que s’escoltin amb calma tots els implicats, però intento evitar donar voltes al mateix i convidar el qui pren la decisió a prendre-la amb rapidesa.

Documentar decisions i acords

En projectes complexos, és crucial documentar totes les decisions i els acords. Això no sols proporciona una referència clara per a tots els membres de l’equip, sinó que també ajuda a evitar malentesos i assegurar que tots estiguin alineats amb els objectius del projecte. Eines com Google Docs o Confluence són ideals per a aquest propòsit, ja que es poden escriure les decisions en línia ia la vista de tothom.

Repositori centralitzat de documents

Tenir un dipòsit centralitzat de documents assegura que tota la informació rellevant estigui accessible per a tots els membres de l’equip. Això facilita l’accés a la documentació necessària i garanteix que tothom treballi amb la informació més actualitzada. Plataformes com SharePoint o Dropbox poden ser molt útils en aquest aspecte, també l’inefable GDrive.

Control de versions

El control de versions és fonamental per a projectes que impliquen múltiples revisions i edicions de documents i codis. Eines com Git permeten als equips gestionar diferents versions dels arxius, facilitant la col·laboració i minimitzant els conflictes entre diferents contribucions, o pujar els documents al núvol i actualitzar-los directament allà, de nou GDrive és una bona opció, encara que no funciona tan bé quan els documents són presentacions.

Bucles de retroalimentació

Els bucles de retroalimentació són essencials per a la millora continuada. Permeten als equips avaluar-ne el progrés, identificar àrees de millora i ajustar-ne les estratègies en conseqüència. La retroalimentació ha de ser constructiva i enfocada al desenvolupament i creixement de l’equip.

Gestió de conflictes

En qualsevol projecte col·laboratiu, és inevitable que sorgeixin conflictes. La clau és gestionar-los de manera efectiva perquè no es converteixin en obstacles. Establir un protocol clar per resoldre conflictes i fomentar una cultura de respecte i comunicació oberta pot ajudar a mantenir un ambient de treball positiu i productiu.

Celebrar èxits

Celebrar els èxits, tant grans com petits, és important per mantenir la motivació i el compromís de l’equip. Reconéixer i valorar lesforç i les contribucions de cada membre de lequip enforteix lesperit de col· laboració i fomenta un ambient de treball positiu.

Millora continua

Finalment, la col·laboració efectiva en projectes d’innovació requereix un compromís amb la millora continuada. Això implica no només aprendre dels èxits i fracassos, sinó també estar oberts a noves idees i enfocaments que puguin millorar la manera com l’equip treballa en conjunt.

En resum, la col·laboració en projectes d’innovació complexos és un desafiament que requereix una combinació de ferramentes adequades, processos ben definits i una cultura de treball positiva. En implementar aquests elements, els equips poden superar les barreres de la complexitat i assolir resultats innovadors i reeixits. La clau per a mi és establir un tauler de joc amb normes clares i obrir l’oportunitat a tots els participants de jugar a la seva manera.

Finançant la innovació

Posted on by Mariona Luis Tomás

Innovar és essencial per mantenir la competitivitat en el temps de qualsevol organització, però sovint es necessita finançament per portar les idees a la realitat. Es plantegen a continuació les vies més habituals per finançar projectes d’innovació.

Pressupost intern:
Assignar un pressupost específic per a la innovació és clau. Aquest finançament sol utilitzar-se per a projectes de R+D+i, adopció de noves tecnologies, potenciació de l’ecosistema d’innovació de l’entitat i desenvolupament de talent, entre d’altres activitats d’innovació.

Subvencions privades:
Investigueu els potencials donants, reviseu les guies i criteris de les subvencions, i desenvolupeu una proposta personalitzada. Recordeu incloure cartes de suport i seguir els requisits de compliment.

Incentius governamentals:
Aprofiteu crèdits fiscals per R+D+i, subvencions per innovació i programes específics per petites empreses i projectes sostenibles. La política d’innovació està consolidada a nivell Europeu, nacional i regional.

Inversors privats:
Els inversors àngel i el capital de risc ofereixen finançament a canvi d’equitat. Els àngels solen ser individuals que inverteixen en etapes inicials, mentre que el capital de risc ve d’inversors que busquen alt rendiment en projectes amb alt risc.

Crowdfunding:
Utilitzeu plataformes de crowdfunding per recaptar petits imports de molts inversors. Creeu una campanya atractiva, promoveu-la i mantingueu informats els vostres patrocinadors.

Socis corporatius:
Aliances estratègiques, empreses conjuntes, incubadores corporatives i acords de llicència tecnològica poden proporcionar recursos i accés a nous mercats.

Amb una combinació d’aquestes fonts, la vostra organització pot assegurar els fons necessaris per finançar iniciatives que aportin valor als clients.

Definir una estratègia d’innovació per a una organització

Posted on by Mariona Luis Tomás

Quan parlem d’innovació, pensem en millorar i crear coses noves. Però, com ho fem dins d’una organització? Aquí teniu una guia pas a pas.

1. Avaluació interna

Comencem mirant dins l’organització. Recollim dades, parlem amb els empleats, revisem els processos i analitzem iniciatives passades. Això ens dóna una imatge clara del que tenim i com ho fem servir.

2. Avaluació externa

Després, observem l’entorn. Analitzem les tendències del mercat, identifiquem competidors i veiem noves tecnologies. Això ens ajuda a entendre les oportunitats i amenaces externes.

3. Crear una visió

Amb tota la informació, definim una visió clara i inspiradora per a la innovació. Ha de ser alineada amb els valors de l’organització i aspirar a un futur millor.

4. Definir objectius

Establim objectius específics, mesurables, assolibles, rellevants i temporals (SMART). Per exemple, podríem plantejar-nos llançar tres nous productes en un any.

5. Generar i seleccionar idees

Fem una pluja d’idees i seleccionem les més prometedores. Les idees han de ser viables, tenir potencial de mercat i alineades amb els objectius.

6. El mapa de la innovació

Desenvolupem un pla detallat que inclou els objectius, les idees prioritzades i com mesurarem l’èxit amb KPI’s. Aquest pla ha de ser flexible per adaptar-se als canvis i permetre millores contínues.

Amb aquests passos, una organització pot construir una estratègia d’innovació sòlida, preparada per afrontar els reptes del futur i aprofitar les oportunitats per créixer i diferenciar-se.

Algunes teories sobre Innovació que utilitzo amb freqüència

Posted on by Mariona Luis Tomás

Escric aquí algunes referències de teories sobre Innovació que em semblen rellevants, no per qüestions històriques, sinó perquè utilitzo cadascuna d’aquestes teories en funció del context en què em trobo, i totes per mi són actuals i tenen sentit.

  • Teoria de la innovació de Schumpeter: l’economista Joseph Schumpeter va proposar el concepte de “destrucció creativa”, on la innovació, particularment en forma d’activitats empresarials, impulsa el creixement econòmic en reemplaçar indústries i tecnologies antigues per altres de noves. Va destacar el paper dels empresaris com a impulsors clau de la innovació.
  • Teoria de la difusió d’innovacions: desenvolupada per Everett Rogers, aquesta teoria explora com les innovacions es propaguen a la societat. Classifica els individus en grups segons la voluntat d’adoptar noves innovacions, inclosos els innovadors, els primers a adoptar-les, la majoria primerenca, la majoria tardana i els endarrerits.
  • Innovació oberta: encunyada per Henry Chesbrough, aquesta teoria desafia el model tradicional d’innovació tancada en emfatitzar la importància de la col·laboració i l’intercanvi de coneixements amb socis externs, com ara clients, proveïdors i institucions de recerca, per impulsar la innovació.
  • Visió basada en recursos (RBV): aquesta teoria, sovint aplicada en el context dels negocis i l’estratègia, suggereix que els recursos i les capacitats únics d’una empresa són essencials per a un avantatge competitiu i una innovació sostingudes. Les innovacions sorgeixen de l’aprofitament eficaç dels recursos interns.

Tipus d’innovació i la seva rellevància en determinats sectors

Posted on by Mariona Luis Tomás

Tot i que el Manual d’Oslo només identifica quatre tipus d’innovació (producte, procés, organització i comercialització), aquí hi ha diversos tipus d’innovació, cadascun amb la seva rellevància per a diverses indústries. Comprendre aquests tipus d’innovació pot ajudar les organitzacions a identificar oportunitats per impulsar el canvi i mantenir-se competitives.

Aquests són alguns tipus clau d’innovació i la seva rellevància per a diferents indústries:

  • La innovació de producte implica el desenvolupament de productes o serveis nous o millorats. És molt rellevant per a indústries com la tecnologia, l’electrònica de consum, els productes farmacèutics i els béns de consum. Per exemple, empreses com Apple introdueixen contínuament noves versions dels seus telèfons intel·ligents i ordinadors portàtils, mostrant la innovació de producte.
  • La innovació de processos se centra en la millora dels processos i operacions interns. És crucial en la fabricació, la logística i les indústries on l’eficiència i la reducció de costos són primordials. Els fabricants d’automòbils, per exemple, han implementat tècniques d’automatització robòtica i de fabricació ajustada per a la innovació de processos.
  • La innovació de serveis es refereix a la creació de serveis i experiències de client nous o millorats. És important en sectors com l’hostaleria, la sanitat i els serveis financers. Empreses com Airbnb van interrompre el sector de l’hostaleria introduint una nova plataforma perquè els viatgers trobin allotjament únic, mostrant la innovació del servei.
  • La innovació del model de negoci implica repensar com una empresa crea, ofereix i capta valor. És fonamental en les indústries que s’enfronten a interrupcions o que busquen nous fluxos d’ingressos. Netflix va transformar la indústria de l’entreteniment amb el seu model de streaming basat en subscripció, un exemple d’innovació del model de negoci.
  • La innovació de màrqueting se centra en com es promocionen i es distribueixen els productes o serveis als clients. És vital en els sectors de la publicitat, els mitjans de comunicació i el comerç minorista. Plataformes de xarxes socials com Facebook i Instagram han introduït tècniques innovadores de publicitat i orientació, impulsant la innovació de màrqueting.
  • La innovació organitzativa es relaciona amb els canvis en l’estructura, la cultura o les pràctiques de gestió d’una organització. És rellevant en totes les indústries, però especialment crític en organitzacions tradicionals o burocràtiques que busquen fomentar l’agilitat i l’adaptabilitat. Les startups sovint adopten jerarquies planes i cultures de treball flexibles com a formes d’innovació organitzativa.
  • La innovació tecnològica implica el desenvolupament de noves tecnologies o l’aplicació de les existents de maneres noves. És molt rellevant en indústries com la tecnologia de la informació, la sanitat i l’energia. Els avenços de Tesla en la tecnologia dels vehicles elèctrics són un exemple excel·lent d’innovació tecnològica a la indústria de l’automoció.
  • La innovació social aborda els reptes de la societat i busca millorar el benestar de les comunitats i les persones. És important en organitzacions sense ànim de lucre, iniciatives del sector públic i empreses socialment responsables. Les institucions de microfinançament que proporcionen serveis financers a poblacions desateses representen una forma d’innovació social.
  • La innovació en sostenibilitat se centra a reduir els impactes ambientals i promoure pràctiques sostenibles. És crucial en indústries amb petjades ambientals importants, com ara l’agricultura, l’energia i la construcció. Les empreses del sector de les energies renovables, com els proveïdors d’energia solar i eòlica, exemplifiquen la innovació en sostenibilitat.
  • La innovació cultural implica la creació de noves normes, tendències i expressions culturals. És rellevant en indústries creatives com la moda, l’entreteniment i l’art. Els dissenyadors i artistes que introdueixen nous estils i tendències contribueixen a la innovació cultural.

Entendre aquests tipus d’innovació i la seva rellevància per a diferents indústries ajuda les organitzacions a adaptar les seves estratègies d’innovació per alinear-se amb els seus objectius i reptes específics. La innovació reeixida sovint implica una combinació d’aquests tipus per abordar diversos aspectes d’una empresa o indústria.

Innovació: Noves maneres d’aportar valor als clients

Posted on by Mariona Luis Tomás

El desafiament de la definició dinnovació és un problema que arriba sovint i que magrada repassar de tant en tant, ja que Com podria donar suport als meus clients de manera efectiva si tenim idees diferents sobre què és innovació?

Intento donar resposta a aquesta pregunta compartint una visió comuna de què és i què no és innovació abans de començar a treballar-hi, així els meus clients i col·laboradors i jo podem avançar en la mateixa direcció i utilitzar els mateixos paràmetres per treballar.

Algunes definicions “clàssiques” (les més utilitzades, les més referenciades) del terme “Innovació” podrien ser les següents:

Innovació és “l’ús sistemàtic, com a oportunitat, dels canvis en la societat, l’economia, la demografia i la tecnologia”. (Peter F. Drucker, 1985)

Innovació és un “Nou, o significativament millorat, producte (bé o servei), procés, mètode de comercialització o mètode organitzatiu, a les pràctiques internes de l’empresa, l’organització del lloc de treball o les relacions exteriors”. (Manual d’Oslo, publicació de referència en Innovació de l’OCDE i la Unió Europea, 2005)

Innovació és l’”Activitat el resultat de la qual és l’obtenció de nous productes o processos, o millores substancialment significatives dels ja existents”. (Norma UNE 166000, “Terminologia i definicions de les activitats de R+D+i”)

Innovació és “Noves maneres d’oferir valor al client” (O’Hare, 1988)

Innovació és “creació o modificació d’un producte, i la seva introducció a un mercat.” (Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola)

Si observem aquestes definicions d’innovació, podem observar que totes tenen en comú els paràmetres següents:

El sentit de novetat. Una innovació implica alguna manera nova de fer les coses, hi ha un sentit d’alguna cosa nova en el concepte.

La visió de procés. No es tracta d‟un moment d‟inspiració, d‟una idea genial, sinó d‟un enfocament sistemàtic d‟identificació i implantació d‟idees.

Lorientació cap a la comercialització. Si el mercat no compra, no estem innovant. Hi ha d’haver algú disposat a “pagar” per aquesta nova manera de fer les coses.

La definició més simple de les que hem vist que encaixa amb el plantejament pràctic i orientat a resultats és: Innovació és Noves Formes d’Oferir Sistemàticament Valor al Client. Aquesta definició aplega el sentit de novetat (noves formes), la visió de procés (oferir sistemàticament) i l’orientació a la comercialització (valor al client).

Alguns matisos més, per estar orientats:

Sobre el que innovació SÍ és:

  • “Nou” no vol dir que ningú ho hagi fet abans. Si no s’ha fet abans en aquest context, aleshores es considera nou.
  • Ha de tenir el propòsit clar de resoldre un problema, de satisfer una necessitat o de satisfer un desig.
  • La innovació està en fer, no només en el pensament o la conceptualització. El fet de tenir la idea no constitueix una innovació.

Sobre el que la innovació NO és:

  • Petits ajustaments i millores d’un procés existent no són el mateix que innovar.
  • Invenció, que es converteix en innovació quan es porta al mercat amb èxit.
  • Tecnologia. No tota innovació involucra tecnologia, ja sigui com a facilitador o com a resultat. L’ús de nova tecnologia no vol dir necessàriament que s’hagi produït innovació.
  • Creativitat: La creativitat consisteix a tenir una gran idea. La innovació es tracta d’EXECUTAR la idea.

Convocatòria per a projectes d’innovació i sostenibilitat a empreses turístiques

Posted on by Mariona Luis Tomás

Amb data 10/4/24 es va publicar al BOIB la convocatòria per a la concessió dajuts per finançar projectes/innovadors a través de la cooperació amb lobjectiu de buscar, implementar i digitalitzar solucions innovadores sostenibles als establiments turístics de les Illes Balears, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançat per la Unió Europea Next Generation EU.

És la primera vegada que apareix una convocatòria d’innovació específica per al sector turístic a les Illes Balears, i atesa l’especialització competitiva de les illes és una cosa que té molt de sentit i em sembla un encert.

La convocatòria consta de dos programes: un de recerca i un altre d’innovació. El programa de recerca té com a beneficiaris qualsevol entitat o persona jurídica que realitza activitats en matèria de desenvolupament i innovació, i el programa d’innovació té com a beneficiàries les empreses i persones inscrites a qualsevol dels registres insulars d’empreses, activitats i establiments turístics.

El programa em sembla interessant per diverses raons: per la claredat de la seva finalitat (cercar, implementar i digitalitzar solucions innovadores sostenibles als establiments turístics de les Illes Balears), pel perfil de projectes que pretén finançar (economia circular, cicle de l’energia i de l’aigua, cicle agroalimentari, transformació digital), per la simplicitat del procés de sol·licitud i pel fet que s’assignen els diners als projectes per endavant.

Tant de bo el programa serveixi per a la necessària transició del sector turístic i perquè les Illes Balears segueixin sent un referent internacional de gestió turística; contacta amb mi si necessites ajuda per definir o estructurar un projecte, tant si ets empresa registrada com a empresa de R+D+i.