Fa temps que tinc al cap obrir una nova secció en aquest bloc, cosa que té a veure amb un projecte personal que tinc sobre la taula i que estic observant amb il·lusió i atenció.
Havent crescut en una illa de la Mediterrània, el mar és una cosa sempre present. És orientació, és horitzó i és una constant a la meva vida. Vaig començar a navegar amb 5 anys, quan el Calanova era escola de vela, a galió. Després, optimist, 420 i 470, vaixells de vela lleugera que governava jo sola o amb algú al floc. Als 12 el meu pare va comprar un surf de vela de segona mà, amb què vaig recórrer la costa de Calvià i la badia d’Alcúdia.
No recordo haver après a bussejar amb màscara i aletes, però tinc un record de capgirar l’illot d’Alcanada amb el meu avi amb 7 o 8 anys.
Crec que tenia tres anys quan el meu pare va comprar el llaüt, típic vaixell de navegació mediterrània, amb què vaig navegar amb el meu pare fins que li va resultar massa pesat treure’l cada any de l’aigua per netejar-lo, substituir les fustes podrides i tornar-lo a pintar. Era un vaixell pesat i fiable, amb floc, gran (llatina) i mitjana a la popa, un clàssic, en què es van generar dels millors records compartits amb el meu pare.
Sé que la por és una de les variables predominants en aquests temps: en un moment en què l’extrema dreta emergeix amb força, en què la força, l’arrogància i l’estretor de ment es legitimen com a maneres de sobreviure en un entorn cada cop més complex, crec que cal explicar una història positiva basada en els valors de la diversitat, la calma, l’obertura, la confiança, la intel·ligència, la bellesa, la veritat i la generositat enfront dels grans reptes que tenim per endavant.
Un dels reptes que tenim és l’explotació dels recursos marins. Aquest Mar amb què vaig créixer sembla que ha de ser la font del següent procés depredador dels humans, un cop explotats els recursos de la terra.
El concepte d’Economia Blava apareix per primera vegada l’any 2009, al congrés de la Comissió del Senat dels Estats Units en comerç, ciència i transport, referint-se com a economia basada en la transformació de qualsevol tipus de recurs marí.
Obro aquesta secció al meu bloc en un intent de fer un relat de compatibilitat entre el (de)creixement econòmic i la protecció dels recursos marins. Necessitem molta innovació per transformar els recursos marins sense comprometre l’herència mediambiental de les nostres filles i nétes, i estic decidida a contribuir a salvaguardar aquests recursos i aquests valors en la mesura que em sigui possible.