Categoria: #emprenedoria

La prospectiva tecnològica realitza anàlisis a llarg termini per preveure desenvolupaments tecnològics futurs i preparar-se per a ells: haurien corregut la sort que van córrer els fabricants de rellotges suïssos si haguessin fet prospectiva de l’impacte del rellotge digital asiàtic?

La prospectiva és una pràctica essencial que permet a les empreses i organitzacions mantenir-se a l’avantguarda en innovació i competitivitat. A continuació, es descriuen els principals objectius, mètodes i tècniques, així com els recursos d’informació utilitzats en la prospectiva tecnològica.

Objectius de la Prospectiva Tecnològica

Presa de decisions informada: Proporcionar dades i anàlisis que facilitin decisions estratègiques basades en informació fiable, sabent que la fiabilitat de la informació depèn de qui la interpreta.

Mitigació de riscos: Identificar possibles amenaces i preparar estratègies per minimitzar-les.

Identificació d’oportunitats: Detectar noves àrees d’oportunitat per al desenvolupament i creixement, i per a la millora competitiva.

Avantatge competitiu: Mantenir-se per davant de la competència mitjançant l’anticipació de tendències i tecnologies emergents.

Formulació de polítiques: Desenvolupar polítiques i estratègies alineades amb les tendències futures i les necessitats tecnològiques.

Mètodes i tècniques utilitzats en la Prospectiva Tecnològica

Hi ha diferents mètodes per pensar en el futur, en com la tecnologia pot impactar a llarg termini en l’empresa. Alguns estan repetits amb la vigilància tecnològica, com l’anàlisi de patents, i són els següents:

Panells d’experts: Reunions d’experts en diferents àrees per discutir i analitzar possibles futurs tecnològics i les seves implicacions.

Anàlisi de tendències: Avaluació de dades històriques i actuals per identificar patrons i tendències que poden indicar futurs desenvolupaments.

Planificació d’escenaris: Creació de diferents escenaris possibles sobre el futur per avaluar com podrien desenvolupar-se i quins impactes tindrien.

Full de ruta tecnològica: Metodologia per planificar el desenvolupament de tecnologies al llarg del temps, alineant recursos i estratègies amb els objectius tecnològics.

Mètode Delphi: Tècnica d’enquesta iterativa que recull i refina les opinions d’un panell d’experts per arribar a un consens sobre futurs desenvolupaments tecnològics.

Exploració de l’horitzó: Cerca i anàlisi de senyals primerenques de canvis i desenvolupaments futurs en l’entorn tecnològic.

Anàlisi de patents: Estudi de bases de dades de patents per identificar noves invencions i tendències en innovació tecnològica.

Anàlisi d’esdeveniments inesperats: Avaluació d’esdeveniments poc probables però d’alt impacte que podrien alterar significativament el panorama tecnològic.

Recursos d’informació utilitzats

Per dur a terme una prospectiva tecnològica efectiva, s’utilitzen diverses fonts d’informació que proporcionen dades fiables i rellevants, de nou alguns repetits amb la vigilància tecnològica i de l’entorn, encara que mirant al futur en lloc del present:

Literatura científica i tècnica: Articles i estudis que presenten els últims avenços i descobriments en ciència i tecnologia.

Bases de dades de patents: Informació sobre noves invencions i tendències en propietat intel·lectual.

Informes d’investigació de mercat: Anàlisis del mercat que ofereixen una visió de les tendències actuals i futures.

Informes governamentals: Documents oficials que proporcionen informació sobre polítiques, regulacions i desenvolupaments tecnològics recolzats pel govern.

Ecosistemes d’innovació: Xarxes i col·laboracions entre diferents actors del sector tecnològic que faciliten l’intercanvi d’idees i el desenvolupament conjunt d’innovacions.

Integració en l’Estratègia d’Innovació

La prospectiva tecnològica no només consisteix a recopilar i analitzar dades, sinó a integrar aquesta informació en l’estratègia d’innovació de l’empresa. A través d’un enfocament interdisciplinari, s’assegura que els diferents aspectes de l’anàlisi es considerin i s’alineïn amb els objectius estratègics de l’organització. Això permet a l’empresa ser proactiva, adaptar-se ràpidament als canvis i aprofitar les oportunitats emergents.

La tecnologia es desenvolupa i transforma cada vegada més ràpidament l’empresa. Em pregunto si es reduirà el cicle de vida de l’empresa en el futur, si les empreses seran d’una sola generació, si ja no hi haurà empreses de més de 100 anys, dins de 100 anys.

La vigilància tecnològica és una pràctica essencial per a qualsevol empresa que vulgui mantenir-se competitiva i a l’avantguarda en el seu sector. Consisteix a observar i aprendre contínuament de l’entorn tecnològic per identificar noves tendències, tecnologies emergents i moviments de la competència que poden tenir impacte en la meva empresa a curt i mig termini.

Els objectius de la vigilància tecnològica són diversos i abasten des de la identificació de tecnologies emergents fins a la planificació estratègica. A continuació es descriu un petit model de partida per organitzar la vigilància tecnològica d’una empresa, incloent objectius, fonts de dades i eines utilitzades, així com la seva integració en l’estratègia d’innovació de l’empresa. No tots els recursos que es recullen aquí tenen sentit per a totes les empreses, cada una haurà de triar i implantar el que li resulti més convenient segons el cas.

Objectius de la Vigilància Tecnològica

Identificació de tecnologies emergents: Detectar noves tecnologies que poden revolucionar el mercat i oferir avantatges competitives.

Intel·ligència competitiva: Monitoritzar les activitats dels competidors per anticipar moviments estratègics i adaptar les pròpies estratègies.

Mitigació de riscos: Identificar potencials amenaces tecnològiques i preparar-se per mitigar riscos associats.

Innovació i R+D: Donar suport a les activitats de recerca i desenvolupament amb informació actualitzada sobre avenços tecnològics.

Planificació estratègica: Promoure la presa de decisions estratègiques de manera informada, amb dades rellevants i actualitzades sobre tendències tecnològiques.

Fonts de dades per a la vigilància tecnològica

Per dur a terme una vigilància tecnològica efectiva, és important utilitzar diverses fonts de dades que proporcionin informació fiable i rellevant. Entre les principals fonts de dades s’inclouen:

• Bases de dades de patents: Ofereixen informació sobre noves invencions i tendències en la propietat intel·lectual. El tros més interessant no és tant identificar el “com” de la patent (com està feta la innovació) sinó el “què” (què innovació està introduint al mercat, i quin canvi implica per al meu negoci).
• Recerca acadèmica: Articles i estudis acadèmics que presenten els últims avenços científics i tecnològics.
• Notícies i informes de la indústria o del sector: Informes i anàlisis del sector que ofereixen una visió actualitzada del mercat.
• Activitat dels competidors: Observació i anàlisi de les estratègies i moviments dels competidors.
• Assistència a conferències i fires del sector: Esdeveniments on es presenten les últimes innovacions i es discuteixen tendències del sector.
• Plataformes d’innovació oberta: Espais on es comparteixen idees i projectes col·laboratius entre diferents actors del mercat.

A nivell pràctic, assabentar-se de canvis tecnològics de potencial impacte passa per inscriure’s a newsletters de proveïdors, competidors i col·laboradors, assistir a fires, fer networking i compartir amb els parells informació, visió i coneixement i tenir activades les alertes per paraula o concepte en les bases de dades de patents i articles acadèmics i a Google.

Eines per a la Vigilància Tecnològica

L’ús d’eines adequades és fonamental per gestionar i analitzar la gran quantitat de dades recopilades durant el procés de vigilància tecnològica. Algunes de les eines més utilitzades són:

• Anàlisi de dades (Data Analytics): Tècniques i software que permeten analitzar grans volums de dades per identificar patrons i tendències. Les tecnologies exponencials que estan emergint actualment al mercat seran molt significatives per a l’evolució d’aquestes eines.
• Software de gestió de la innovació: Plataformes que faciliten la gestió de projectes d’innovació, la gestió de programes o línies de recerca i la integració de dades de vigilància tecnològica.
• Alertes personalitzades: Sistemes que envien notificacions sobre novetats i canvis rellevants en l’entorn tecnològic.

Integració en l’Estratègia d’Innovació

Tota la informació recopilada i analitzada a través de la vigilància tecnològica s’utilitza per fer una anàlisi tecnològica. Aquest procés d’avaluació tecnològica permet a l’empresa comprendre millor el panorama tecnològic i com pot impactar en la seva estratègia d’innovació. La integració d’aquesta anàlisi en l’estratègia d’innovació assegura que les decisions sobre innovació es basin en dades concretes i actualitzades, cosa que augmenta la capacitat de l’empresa per adaptar-se a canvis i aprofitar noves oportunitats.

En conclusió, la vigilància tecnològica és una eina indispensable per a qualsevol empresa que aspiri a integrar la innovació. A través de la identificació de tecnologies emergents, la intel·ligència competitiva, la mitigació de riscos, el suport a la R+D i la planificació estratègica, les empreses poden mantenir-se a l’avantguarda i assegurar la seva competitivitat en un entorn en constant evolució.

La gestió del coneixement és un element crucial en qualsevol estratègia d’innovació. La capacitat de capturar, organitzar i utilitzar tant el coneixement intern com l’extern pot marcar la diferència en l’aprenentatge a mesura que s’executen els projectes d’innovació. En aquest post m’agradaria fer algunes reflexions sobre el tipus de coneixement que maneja una organització innovadora i com gestionar-lo de manera que ens permeti aprendre del procés.

Coneixement intern: Identificar i capturar l’essencial

El coneixement intern és aquell que es genera dins de l’organització al llarg del temps. Capturar i organitzar aquest coneixement és fonamental per evitar la pèrdua d’informació valuosa i per millorar contínuament els processos d’innovació. Aquí es descriu una manera d’organitzar el procés i els recursos clau a tenir en compte:

Identificar quin tipus de coneixement és important incorporar a l’organització:

• Coneixement de projectes d’innovació: Documenta cada etapa del projecte, des de la concepció fins a la implementació.
• Revisions post-projecte: Avalua el que va funcionar i el que no, per aplicar aquests aprenentatges en futurs projectes.
• Lliçons apreses: Registra els aprenentatges clau de cada projecte.
• Millors pràctiques i plantilles: Crea i comparteix plantilles i millors pràctiques per facilitar la repetició d’èxits i evitar crear la roda una i altra vegada.
• Gestió de la propietat intel·lectual: Assegura que les innovacions i descobriments estiguin protegits i gestionats adequadament.

Crear un Repositori de Coneixement:

• Centralitza tota la informació i fes-la accessible a tots els membres de l’organització.

Desenvolupar un Procés de Captura de Coneixement:

• Estableix procediments clars per a la captura, emmagatzematge i (sobretot) accés a la informació, perquè les persones que vinguin després puguin incorporar-lo de la manera més senzilla possible.

Coneixement Extern: Vigilància i Prospectiva Tecnològica

El coneixement extern prové de fonts de fora de l’organització i és igualment important per mantenir la competitivitat, especialment en tot el que té a veure amb open innovation. Aquí es destaquen tres activitats clau per a la gestió del coneixement extern:

Vigilància tecnològica:

• La vigilància tecnològica consisteix a observar i aprendre contínuament de l’entorn tecnològic per identificar noves tendències, tecnologies emergents i moviments de la competència que poden tenir impacte en la meva empresa a curt i mitjà termini.

Anàlisi i seguiment de l’entorn:

• La idea és observar l’entorn econòmic, social i regulador per anticipar canvis que puguin afectar l’estratègia d’innovació.

Prospectiva tecnològica:

• Fer prospectiva implica fer anàlisis sobre com pot evolucionar la tecnologia a llarg termini per preveure desenvolupaments tecnològics futurs i preparar-se per a ells.

Gestionar el coneixement en innovació no és només una qüestió d’organització interna, sinó també d’estar atent als canvis i tendències de l’entorn. En capturar i organitzar tant el coneixement intern com l’extern, les organitzacions poden millorar la seva capacitat d’innovació i mantenir-se competitives en un món en constant canvi. Incorporar aquests recursos i formalitzar-los a l’empresa és bàsic en un entorn on l’únic que roman és el canvi.

En els últims anys he participat en la definició de l’estratègia de diferents organitzacions: un clúster audiovisual, un clúster químic, un institut de recerca, una empresa pública, diferents empreses… i recentment també un col·legi d’enginyers.

Estava donant una volta en què podia compartir sobre definició de l’estratègia d’organitzacions que no depenen d’una sola persona, la persona propietària, la persona directiva o la persona empresària, sinó que depenen d’un col·lectiu.

Un dels elements a considerar en la definició de l’estratègia d’aquest tipus d’organitzacions és la importància del relat: en la meva visió, construir una estratègia compartida pel col·lectiu implica escoltar amb atenció als diferents elements del col·lectiu i posar paraules a la cançó de l’organització, fer un relat sobre què és i a què aspira l’organització, i quin és el seu rol cap al col·lectiu i cap a la societat en el seu conjunt.

En aquesta mateixa línia, una vegada tenim el relat de l’organització, la seva cançó, és fonamental identificar el seu propòsit, que és la raó per la qual ha de continuar operant en el seu entorn, el que es perdrà la societat i el planeta si l’organització desapareix. El propòsit per a mi té més a veure amb el sentit de la vida de l’organització, és la pròpia organització qui el defineix, i no és el mateix que la missió de l’organització, que és el sentit que se li dóna a l’organització des dels elements que la constitueixen. Al final es tracta d’observar el que la vida et dóna per oferir el que la vida et demana, i el propòsit tindria a veure amb el que la vida et demana.

L’estructura tradicional de planificació estratègica inclou una anàlisi interna (qui som, què volem, amb qui podem tenir-ho i com) i una anàlisi externa (factors polítics, econòmics, socials, tecnològics, ecològics i legals que afecten o poden afectar a l’activitat de l’organització, entre altres). Aquestes anàlisis interna i externa solen resumir-se en un diagrama de debilitats, amenaces, fortaleses i debilitats de l’organització (DAFO), i a partir d’aquí es defineix la missió, la visió i els objectius de l’organització per al següent període, que sol ser d’uns 3-4 anys.

En un entorn altament canviant com en el que solen operar les organitzacions, es pot pensar que cada vegada té menys sentit definir i concretar el que farà l’organització els propers 3-4 anys, ja que en la majoria de sectors el nivell de canvi és massa alt com per mantenir una mateixa trajectòria de l’organització durant tant de temps. En la meva experiència, té molt de sentit fer almenys una vegada cada 10-12 anys l’anàlisi interna i externa i la definició detallada del propòsit, la missió, la visió, els objectius i els altres elements perquè això contribueix a crear un relat sobre qui és l’organització i què vol fer, com a enfocament general, i consensuar entre els diferents agents aquest enfocament.

No obstant això, una vegada fet això, es pot observar que el propòsit de l’organització és pràcticament l’únic que no canvia. És per això que com a part de l’estratègia i pensant en una planificació a més curt termini, m’agrada representar el business model canvas de l’organització, com és ara, i el business model canvas de com pot anar evolucionant en el pròxim període, per tirar d’ella cap allà. Amb aquesta eina es pot organitzar i imaginar cap a on pot evolucionar l’organització i es poden establir objectius i resultats clau esperats que portin a l’organització a ser el que està cridada a ser.

Fer una revisió anual del canvas i una proposta de què hauria de canviar constitueix un model de planificació estratègica a curt termini que crec que permet adaptar molt millor les organitzacions a la inestabilitat intrínseca del moment que ens ha tocat viure. La simplicitat del model fa que sigui molt més fàcil de transmetre què és el important per al següent període a totes les persones involucrades, el que els permet alinear-se molt millor amb l’organització i tirar totes i tots al uníson en un mateix sentit