Categoria: #innovacioencomerç

Crear una cultura empresarial favorable a la innovació

Posted on by Mariona Luis Tomás

En l’entorn empresarial dinàmic actual, la capacitat d’una organització per innovar no depèn únicament de tenir bones idees o d’invertir en tecnologia; també és fonamental comptar amb una cultura que fomenti la creativitat, el risc calculat i la col·laboració. Crear una cultura favorable a la innovació és un procés continu que requereix compromís, visió i la implementació d’estratègies efectives. A continuació, s’exploren els passos essencials per construir i mantenir una cultura que impulsi la innovació a l’organització.

1. Compromís del lideratge

El lideratge és el pilar sobre el qual es construeix una cultura innovadora. Els líders no només han de donar suport a la innovació de paraula, sinó també demostrar el seu compromís a través d’accions concretes. Això inclou participar activament en iniciatives d’innovació, assignar els recursos necessaris, eliminar obstacles i fomentar un ambient on el risc calculat es vegi com una oportunitat d’aprenentatge i creixement, on no es penalitzi l’error. Quan el lideratge s’involucra i lidera amb l’exemple, estableix un to que impregna tota l’organització.

2. Definir una visió i objectius clars

En gairebé tots els posts d’aquest blog es parla de la importància de tenir i transmetre una visió. Una visió convincent de la innovació, juntament amb objectius clars i ben comunicats, proporciona a l’organització una direcció i un propòsit. Això no només alinea els esforços d’innovació amb els objectius estratègics de l’empresa, sinó que també motiva els empleats a contribuir amb les seves idees i a participar activament en el procés d’innovació, i a prendre decisions en el seu dia a dia en línia amb les prioritats de l’organització. És fonamental que tothom a l’organització entengui la importància de la innovació i com els seus rols individuals contribueixen a aquest objectiu comú.

3. Fomentar la presa de riscos

El risc és inherentment part del procés d’innovació. No obstant això, perquè els empleats se sentin còmodes assumint riscos, és essencial que l’organització estableixi expectatives clares i proporcioni un “coixí de seguretat” que permeti experimentar sense por al fracàs. Celebrar els fracassos com a oportunitats d’aprenentatge i promoure l’experimentació són pràctiques que poden transformar la por al risc en una mentalitat de creixement i creativitat.

4. Promoure la col·laboració a tots els nivells

La innovació no succeeix en un buit; és el resultat de la col·laboració efectiva entre diferents equips i disciplines. Crear equips multifuncionals, establir espais de col·laboració i definir clarament els rols i responsabilitats són algunes de les estratègies per fomentar la col·laboració. A més, és important implementar eines i espais de col·laboració que facilitin la comunicació i el treball conjunt, així com fomentar la diversitat i la inclusió, cosa que enriqueix les perspectives i enforteix la capacitat de l’organització per innovar.

5. Invertir en l’aprenentatge i desenvolupament

La innovació es nodreix del coneixement, l’actitud i l’habilitat. Per tant, invertir en el desenvolupament professional continu dels empleats no només millora el seu rendiment, sinó que també enforteix la capacitat de l’organització per adaptar-se i liderar en un entorn en constant canvi. Oferir formació personalitzada, oportunitats d’aprenentatge continu i desenvolupament de lideratge són algunes de les maneres en què les organitzacions poden preparar-se per als desafiaments futurs i mantenir el seu avantatge competitiu.

6. Reconèixer i recompensar la innovació

El reconeixement i la recompensa són potents motivadors que poden impulsar significativament els esforços d’innovació. És crucial que les organitzacions implementin sistemes de reconeixement que estiguin alineats amb els objectius de l’empresa i que siguin transparents en la seva avaluació. Reconèixer tant els èxits com els fracassos (entesos com a oportunitats d’aprenentatge) a través de recompenses personalitzades, reconeixement públic o programes d’avenç professional, pot enfortir el compromís dels empleats i fomentar una cultura on la innovació floreixi.

7. Eliminar barreres organitzacionals

Les barreres com la burocràcia excessiva, les jerarquies rígides i els processos obsolets poden ofegar la innovació. Identificar i eliminar aquests obstacles és vital per crear un entorn on les idees puguin desenvolupar-se i prosperar. En simplificar processos i promoure una estructura més àgil i flexible, les organitzacions poden facilitar un flux d’idees més lliure i augmentar la capacitat de resposta davant les oportunitats d’innovació.

8. Fomentar la intraemprenedoria

Animar els empleats a actuar com a emprenedors dins de l’organització —el que es coneix com a intraemprenedoria— és una estratègia poderosa per impulsar la innovació des de dins. Això implica proporcionar autonomia, recursos i suport perquè els empleats puguin desenvolupar i executar les seves pròpies idees. Establir equips d’innovació, plataformes per a la generació d’idees, i xarxes d’intraemprenedors (en funció de les característiques i mida de l’empresa) pot ser una forma efectiva de canalitzar la creativitat interna cap a iniciatives innovadores.

En conclusió, crear una cultura favorable a la innovació no és una destinació, sinó un viatge continu que implica nodrir la creativitat, abraçar el canvi i aprendre constantment tant dels èxits com dels fracassos. En integrar la innovació en l’ADN organitzacional, les empreses poden mantenir-se àgils i competitives en un món en ràpida evolució. Recorda, la cultura de la innovació és la base sobre la qual es construeixen els grans avenços i s’assegura un èxit sostenible, i és del més atractiu per al talent

Parlem de Prospectiva Tecnològica

Posted on by Mariona Luis Tomás

La prospectiva tecnològica realitza anàlisis a llarg termini per preveure desenvolupaments tecnològics futurs i preparar-se per a ells: haurien corregut la sort que van córrer els fabricants de rellotges suïssos si haguessin fet prospectiva de l’impacte del rellotge digital asiàtic?

La prospectiva és una pràctica essencial que permet a les empreses i organitzacions mantenir-se a l’avantguarda en innovació i competitivitat. A continuació, es descriuen els principals objectius, mètodes i tècniques, així com els recursos d’informació utilitzats en la prospectiva tecnològica.

Objectius de la Prospectiva Tecnològica

Presa de decisions informada: Proporcionar dades i anàlisis que facilitin decisions estratègiques basades en informació fiable, sabent que la fiabilitat de la informació depèn de qui la interpreta.

Mitigació de riscos: Identificar possibles amenaces i preparar estratègies per minimitzar-les.

Identificació d’oportunitats: Detectar noves àrees d’oportunitat per al desenvolupament i creixement, i per a la millora competitiva.

Avantatge competitiu: Mantenir-se per davant de la competència mitjançant l’anticipació de tendències i tecnologies emergents.

Formulació de polítiques: Desenvolupar polítiques i estratègies alineades amb les tendències futures i les necessitats tecnològiques.

Mètodes i tècniques utilitzats en la Prospectiva Tecnològica

Hi ha diferents mètodes per pensar en el futur, en com la tecnologia pot impactar a llarg termini en l’empresa. Alguns estan repetits amb la vigilància tecnològica, com l’anàlisi de patents, i són els següents:

Panells d’experts: Reunions d’experts en diferents àrees per discutir i analitzar possibles futurs tecnològics i les seves implicacions.

Anàlisi de tendències: Avaluació de dades històriques i actuals per identificar patrons i tendències que poden indicar futurs desenvolupaments.

Planificació d’escenaris: Creació de diferents escenaris possibles sobre el futur per avaluar com podrien desenvolupar-se i quins impactes tindrien.

Full de ruta tecnològica: Metodologia per planificar el desenvolupament de tecnologies al llarg del temps, alineant recursos i estratègies amb els objectius tecnològics.

Mètode Delphi: Tècnica d’enquesta iterativa que recull i refina les opinions d’un panell d’experts per arribar a un consens sobre futurs desenvolupaments tecnològics.

Exploració de l’horitzó: Cerca i anàlisi de senyals primerenques de canvis i desenvolupaments futurs en l’entorn tecnològic.

Anàlisi de patents: Estudi de bases de dades de patents per identificar noves invencions i tendències en innovació tecnològica.

Anàlisi d’esdeveniments inesperats: Avaluació d’esdeveniments poc probables però d’alt impacte que podrien alterar significativament el panorama tecnològic.

Recursos d’informació utilitzats

Per dur a terme una prospectiva tecnològica efectiva, s’utilitzen diverses fonts d’informació que proporcionen dades fiables i rellevants, de nou alguns repetits amb la vigilància tecnològica i de l’entorn, encara que mirant al futur en lloc del present:

Literatura científica i tècnica: Articles i estudis que presenten els últims avenços i descobriments en ciència i tecnologia.

Bases de dades de patents: Informació sobre noves invencions i tendències en propietat intel·lectual.

Informes d’investigació de mercat: Anàlisis del mercat que ofereixen una visió de les tendències actuals i futures.

Informes governamentals: Documents oficials que proporcionen informació sobre polítiques, regulacions i desenvolupaments tecnològics recolzats pel govern.

Ecosistemes d’innovació: Xarxes i col·laboracions entre diferents actors del sector tecnològic que faciliten l’intercanvi d’idees i el desenvolupament conjunt d’innovacions.

Integració en l’Estratègia d’Innovació

La prospectiva tecnològica no només consisteix a recopilar i analitzar dades, sinó a integrar aquesta informació en l’estratègia d’innovació de l’empresa. A través d’un enfocament interdisciplinari, s’assegura que els diferents aspectes de l’anàlisi es considerin i s’alineïn amb els objectius estratègics de l’organització. Això permet a l’empresa ser proactiva, adaptar-se ràpidament als canvis i aprofitar les oportunitats emergents.

La tecnologia es desenvolupa i transforma cada vegada més ràpidament l’empresa. Em pregunto si es reduirà el cicle de vida de l’empresa en el futur, si les empreses seran d’una sola generació, si ja no hi haurà empreses de més de 100 anys, dins de 100 anys.

Parlem de vigilància de l’entorn per a la innovació

Posted on by Mariona Luis Tomás

La vigilància de l’entorn consisteix a observar l’entorn econòmic, social i regulador per anticipar canvis que puguin afectar l’estratègia d’innovació. És una pràctica fonamental per a qualsevol empresa que busca mantenir-se competitiva i adaptable en un entorn en constant canvi.

A continuació, es detallen els principals objectius, recursos d’informació i eines utilitzades en la vigilància de l’entorn. Com en tots els elements d’anàlisi extern, cada empresa ha de personalitzar els objectius, recursos i eines al seu perfil i opcions, al que li pot servir.

Objectius de la Vigilància de l’Entorn

Mitigar riscos: Identificar i avaluar possibles amenaces externes que puguin afectar negativament l’empresa, permetent anticipar-se i mitigar els riscos associats.

Identificar oportunitats: Detectar noves oportunitats de negoci i àrees de creixement potencial en el mercat.

Adaptar-se: Facilitar la capacitat de l’empresa per adaptar-se a canvis en l’entorn extern, assegurant una resposta àgil i eficaç.

Compliment normatiu: Assegurar que l’empresa compleixi amb totes les regulacions i normatives aplicables, evitant sancions i millorant la seva reputació.

Avantatge competitiu: Obtenir i mantenir un avantatge competitiu en estar l’empresa millor informada i preparada que els competidors.

Recursos d’Informació per a la Vigilància de l’Entorn

Per dur a terme una vigilància de l’entorn efectiva, és important utilitzar diverses fonts d’informació que proporcionin dades fiables i rellevants. Entre les principals fonts d’informació s’inclouen:

Investigació de Mercat: Estudis i anàlisis del mercat que proporcionen informació sobre tendències, comportaments dels consumidors i projeccions de creixement. Els consumidors i els seus hàbits de consum canvien amb el temps, i aquest és un element important al qual les empreses no poden ser alienes.

Anàlisi de Competidors: Avaluació de les estratègies, fortaleses i debilitats dels competidors per anticipar els seus moviments i planificar en conseqüència. En aquest sentit, és important observar l’estratègia d’innovació dels competidors, almenys a nivell de productes i serveis i comercialització (ja que la innovació de processos i organització és més difícil de detectar des de fora).

Informes de la Indústria: Reportatges i anàlisis del sector que ofereixen una visió actualitzada de l’estat i les perspectives de la indústria.

Agències Governamentals i Reguladores: Informació sobre polítiques, regulacions i canvis normatius que poden afectar l’empresa.

Associacions Comercials: Organitzacions que agreguen i proporcionen dades, informes i anàlisis sobre el sector, així com oportunitats de networking i col·laboració.

Feedback de Clients: Opinions i comentaris dels clients que poden revelar necessitats i preferències del mercat. Actualment, totes les empreses demanen constantment feedback als clients, que es cansen de respondre; la meva proposta és centrar l’atenció en els clients que no han quedat satisfets, ja que és molt més probable que estiguin disposats a compartir el seu feedback.

Mitjans de Comunicació i Notícies: Fonts d’informació sobre esdeveniments actuals, tendències i canvis en l’entorn econòmic, social i polític.

Integració en l’Estratègia d’Innovació

Tota la informació recopilada i analitzada a través de la vigilància de l’entorn s’utilitza per realitzar un scenario planning. Aquest procés implica la creació d’escenaris possibles i plausibles sobre el futur, considerant tant les oportunitats com les amenaces identificades. A més, es tenen en compte consideracions normatives i ètiques, cosa que assegura que l’empresa no només sigui innovadora, sinó també responsable i conforme amb les normatives, a més d’alineada amb els seus valors.

La integració d’aquesta anàlisi en l’estratègia d’innovació assegura que les decisions es basin en dades concretes i actualitzades, promovent una estratègia d’aprenentatge i adaptació contínua. Això permet a l’empresa ser proactiva en lloc de reactiva, aprofitant les oportunitats abans que els competidors i minimitzant els riscos de manera efectiva.

Parlem de Vigilància Tecnològica

Posted on by Mariona Luis Tomás

La vigilància tecnològica és una pràctica essencial per a qualsevol empresa que vulgui mantenir-se competitiva i a l’avantguarda en el seu sector. Consisteix a observar i aprendre contínuament de l’entorn tecnològic per identificar noves tendències, tecnologies emergents i moviments de la competència que poden tenir impacte en la meva empresa a curt i mig termini.

Els objectius de la vigilància tecnològica són diversos i abasten des de la identificació de tecnologies emergents fins a la planificació estratègica. A continuació es descriu un petit model de partida per organitzar la vigilància tecnològica d’una empresa, incloent objectius, fonts de dades i eines utilitzades, així com la seva integració en l’estratègia d’innovació de l’empresa. No tots els recursos que es recullen aquí tenen sentit per a totes les empreses, cada una haurà de triar i implantar el que li resulti més convenient segons el cas.

Objectius de la Vigilància Tecnològica

Identificació de tecnologies emergents: Detectar noves tecnologies que poden revolucionar el mercat i oferir avantatges competitives.

Intel·ligència competitiva: Monitoritzar les activitats dels competidors per anticipar moviments estratègics i adaptar les pròpies estratègies.

Mitigació de riscos: Identificar potencials amenaces tecnològiques i preparar-se per mitigar riscos associats.

Innovació i R+D: Donar suport a les activitats de recerca i desenvolupament amb informació actualitzada sobre avenços tecnològics.

Planificació estratègica: Promoure la presa de decisions estratègiques de manera informada, amb dades rellevants i actualitzades sobre tendències tecnològiques.

Fonts de dades per a la vigilància tecnològica

Per dur a terme una vigilància tecnològica efectiva, és important utilitzar diverses fonts de dades que proporcionin informació fiable i rellevant. Entre les principals fonts de dades s’inclouen:

  • Bases de dades de patents: Ofereixen informació sobre noves invencions i tendències en la propietat intel·lectual. El tros més interessant no és tant identificar el “com” de la patent (com està feta la innovació) sinó el “què” (què innovació està introduint al mercat, i quin canvi implica per al meu negoci).
  • Recerca acadèmica: Articles i estudis acadèmics que presenten els últims avenços científics i tecnològics.
  • Notícies i informes de la indústria o del sector: Informes i anàlisis del sector que ofereixen una visió actualitzada del mercat.
  • Activitat dels competidors: Observació i anàlisi de les estratègies i moviments dels competidors.
  • Assistència a conferències i fires del sector: Esdeveniments on es presenten les últimes innovacions i es discuteixen tendències del sector.
  • Plataformes d’innovació oberta: Espais on es comparteixen idees i projectes col·laboratius entre diferents actors del mercat.

A nivell pràctic, assabentar-se de canvis tecnològics de potencial impacte passa per inscriure’s a newsletters de proveïdors, competidors i col·laboradors, assistir a fires, fer networking i compartir amb els parells informació, visió i coneixement i tenir activades les alertes per paraula o concepte en les bases de dades de patents i articles acadèmics i a Google.

Eines per a la Vigilància Tecnològica

L’ús d’eines adequades és fonamental per gestionar i analitzar la gran quantitat de dades recopilades durant el procés de vigilància tecnològica. Algunes de les eines més utilitzades són:

  • Anàlisi de dades (Data Analytics): Tècniques i software que permeten analitzar grans volums de dades per identificar patrons i tendències. Les tecnologies exponencials que estan emergint actualment al mercat seran molt significatives per a l’evolució d’aquestes eines.
  • Software de gestió de la innovació: Plataformes que faciliten la gestió de projectes d’innovació, la gestió de programes o línies de recerca i la integració de dades de vigilància tecnològica.
  • Alertes personalitzades: Sistemes que envien notificacions sobre novetats i canvis rellevants en l’entorn tecnològic.

Integració en l’Estratègia d’Innovació

Tota la informació recopilada i analitzada a través de la vigilància tecnològica s’utilitza per fer una anàlisi tecnològica. Aquest procés d’avaluació tecnològica permet a l’empresa comprendre millor el panorama tecnològic i com pot impactar en la seva estratègia d’innovació. La integració d’aquesta anàlisi en l’estratègia d’innovació assegura que les decisions sobre innovació es basin en dades concretes i actualitzades, cosa que augmenta la capacitat de l’empresa per adaptar-se a canvis i aprofitar noves oportunitats.

En conclusió, la vigilància tecnològica és una eina indispensable per a qualsevol empresa que aspiri a integrar la innovació. A través de la identificació de tecnologies emergents, la intel·ligència competitiva, la mitigació de riscos, el suport a la R+D i la planificació estratègica, les empreses poden mantenir-se a l’avantguarda i assegurar la seva competitivitat en un entorn en constant evolució.

Gestionar el coneixement en innovació, una de les claus de l’èxit empresarial

Posted on by Mariona Luis Tomás

La gestió del coneixement és un element crucial en qualsevol estratègia d’innovació. La capacitat de capturar, organitzar i utilitzar tant el coneixement intern com l’extern pot marcar la diferència en l’aprenentatge a mesura que s’executen els projectes d’innovació. En aquest post m’agradaria fer algunes reflexions sobre el tipus de coneixement que maneja una organització innovadora i com gestionar-lo de manera que ens permeti aprendre del procés.

Coneixement intern: Identificar i capturar l’essencial

El coneixement intern és aquell que es genera dins de l’organització al llarg del temps. Capturar i organitzar aquest coneixement és fonamental per evitar la pèrdua d’informació valuosa i per millorar contínuament els processos d’innovació. Aquí es descriu una manera d’organitzar el procés i els recursos clau a tenir en compte:

Identificar quin tipus de coneixement és important incorporar a l’organització:

  • Coneixement de projectes d’innovació: Documenta cada etapa del projecte, des de la concepció fins a la implementació.
  • Revisions post-projecte: Avalua el que va funcionar i el que no, per aplicar aquests aprenentatges en futurs projectes.
  • Lliçons apreses: Registra els aprenentatges clau de cada projecte.
  • Millors pràctiques i plantilles: Crea i comparteix plantilles i millors pràctiques per facilitar la repetició d’èxits i evitar crear la roda una i altra vegada.
  • Gestió de la propietat intel·lectual: Assegura que les innovacions i descobriments estiguin protegits i gestionats adequadament.

Crear un Repositori de Coneixement:

  • Centralitza tota la informació i fes-la accessible a tots els membres de l’organització.

Desenvolupar un Procés de Captura de Coneixement:

  • Estableix procediments clars per a la captura, emmagatzematge i (sobretot) accés a la informació, perquè les persones que vinguin després puguin incorporar-lo de la manera més senzilla possible.

Coneixement Extern: Vigilància i Prospectiva Tecnològica

El coneixement extern prové de fonts de fora de l’organització i és igualment important per mantenir la competitivitat, especialment en tot el que té a veure amb open innovation. Aquí es destaquen tres activitats clau per a la gestió del coneixement extern:

Vigilància tecnològica:

  • La vigilància tecnològica consisteix a observar i aprendre contínuament de l’entorn tecnològic per identificar noves tendències, tecnologies emergents i moviments de la competència que poden tenir impacte en la meva empresa a curt i mitjà termini.

Anàlisi i seguiment de l’entorn:

  • La idea és observar l’entorn econòmic, social i regulador per anticipar canvis que puguin afectar l’estratègia d’innovació.

Prospectiva tecnològica:

  • Fer prospectiva implica fer anàlisis sobre com pot evolucionar la tecnologia a llarg termini per preveure desenvolupaments tecnològics futurs i preparar-se per a ells.

Gestionar el coneixement en innovació no és només una qüestió d’organització interna, sinó també d’estar atent als canvis i tendències de l’entorn. En capturar i organitzar tant el coneixement intern com l’extern, les organitzacions poden millorar la seva capacitat d’innovació i mantenir-se competitives en un món en constant canvi. Incorporar aquests recursos i formalitzar-los a l’empresa és bàsic en un entorn on l’únic que roman és el canvi.

Elements a tenir en compte en finalitzar un projecte d’innovació

Posted on by Mariona Luis Tomás

Tancar un projecte d’innovació de manera efectiva és tan crucial com la planificació i l’execució. El procés de tancament no només marca la fi d’un esforç, sinó que també estableix les bases per a l’èxit d’altres projectes en el futur. Aquí s’identifiquen alguns elements clau per al tancament d’un projecte d’innovació, incloent-hi la transició, el suport post-llançament, les lliçons apreses, la documentació i la transferència de coneixements i la gestió del canvi.

Tancament i transició del projecte

El tancament i la transició del projecte són els primers passos per finalitzar formalment l’esforç. Això inclou la verificació que tots els lliurables shan completat i aprovat, lalliberament de recursos, i la transferència de qualsevol responsabilitat restant. És essencial assegurar una transició suau cap a les operacions regulars o als propers projectes.

  • Verificació de lliurables: Confirmar que tots els lliurables han estat completats i aprovats pels interessats.
  • Alliberament de recursos: Desvincular l’equip i redistribuir els recursos emprats durant el projecte.
  • Transferència de responsabilitats: Assegurar que les operacions regulars o l’equip de suport rebin tota la informació necessària per continuar.

Suport post-llançament

El suport post-llançament és crucial per assegurar que qualsevol problema o ajustament necessari després del llançament del projecte sigui manejat eficaçment. Això inclou la planificació i la provisió de suport tècnic i d’usuari per abordar qualsevol problema que pugui sorgir.

  • Suport tècnic: Proveir assistència tècnica per resoldre problemes tècnics post-llançament.
  • Suport a l’usuari: Establir canals de comunicació perquè els usuaris puguin reportar problemes i rebre assistència.

Lliçons apreses

Documentar les lliçons apreses és una pràctica vital que ajuda a identificar allò que va funcionar bé i allò que no durant el projecte. Això proporciona una base de coneixement valuosa per a futurs projectes.

  • Avaluació del projecte: Revisar l’exercici del projecte en termes d’objectius, terminis i pressupost.
  • Retroalimentació de l’equip i a l’equip: Recollir opinions i suggeriments de l’equip sobre el procés i els resultats del projecte. Oferir visió a cada membre de l’equip sobre les seves capacitats i els seus èxits, i sobre els seus punts de millora.
  • Documentació: Crear un informe de lliçons apreses que detalli les troballes i recomanacions.

Documentació i transferència de coneixement

La documentació i transferència de coneixement assegura que tota la informació rellevant del projecte estigui ben documentada i disponible per a futurs projectes i operacions.

  • Documentació completa: Assegurar que tota la documentació del projecte estigui organitzada i accessible.
  • Transferència de coneixements: Realitzar sessions de transferència de coneixements amb l’equip operatiu o el proper equip del projecte, en forma de formació, conferències o acompanyament.

Gestió del canvi

La gestió del canvi és fonamental per garantir que les transicions es facin servir de manera efectiva i que els stakeholders s’adaptin a les noves circumstàncies resultants del projecte.

  • Pla de gestió del canvi: Desenvolupar un pla per gestionar els canvis que el projecte introdueix.
  • Comunicació continuada: Mantenir una comunicació oberta i contínua amb tots els interessats per abordar qualsevol inquietud o resistència al canvi.
  • Capacitació i suport: proveir la capacitació necessària perquè els usuaris i el personal s’adaptin als nous processos o sistemes implementats.

En conclusió, tancar un projecte d‟innovació de manera estructurada i completa assegura que tots els aspectes del projecte siguin considerats i manejats adequadament. Des del tancament i la transició, passant pel suport post-llançament i la gestió de coneixements, fins a la documentació i la gestió del canvi, cada pas és vital per garantir l’èxit a llarg termini i preparar el terreny per a futurs projectes. L’atenció a aquests detalls no només marca la fi d’un esforç, sinó que també enriqueix el procés d’aprenentatge continu i la millora de la gestió de projectes d’innovació.

La importància de la comunicació en projectes d’innovació

Posted on by Mariona Luis Tomás

En qualsevol projecte d’innovació, en la meva experiència, la comunicació efectiva és un pilar fonamental que pot determinar l’èxit o el fracàs de l’esforç col·laboratiu. La naturalesa mateixa de la innovació implica una constant evolució d’idees, ajustaments i millores, cosa que fa imprescindible un flux d’informació clar i eficient. M’agradaria destacar tres elements que considero clau per assegurar una comunicació efectiva en projectes d’innovació complexos: la creació d’un pla de comunicació, la promoció d’una comunicació oberta i la gestió de sobrecàrrega de correus electrònics i comunicacions.

Crear un pla de comunicació per al projecte

La creació d’un pla de comunicació és el primer pas cap a l’establiment d’un marc de treball clar i estructurat, un “tauler de joc” i unes “normes” que permetin a tothom oferir el millor de si mateixos per al projecte. Un pla ben dissenyat defineix qui, com i quan es comunicarà la informació dins del projecte. Això inclou:

  • Rols i responsabilitats: Definir clarament qui és responsable de quin tipus de comunicació.
  • Freqüència: Establir la periodicitat de les reunions i les actualitzacions d’estat.
  • Canals de comunicació: Determinar quines eines i plataformes es faran servir (e.g., correus electrònics, xats, videoconferències, etc.).
  • Documentació: Establir com es registraran i compartiran les decisions i acords importants.

Un pla de comunicació ben definit ajuda a evitar malentesos, redueix la duplicitat desforços i assegura que tots els membres de lequip estiguin alineats amb els objectius del projecte.

Comunicació oberta

Fomentar una comunicació oberta és essencial per a la innovació. Un ambient en què els membres de l’equip se sentin còmodes compartint idees, feedback i preocupacions sense por de represàlies és fonamental per al creixement i la creativitat. La comunicació oberta inclou:

  • Transparència: Compartir informació rellevant i actualitzacions de manera regular i accessible per a tothom.
  • Escolta activa: Promoure una cultura on es valori i escolti activament tots els membres de l’equip. Això pot requerir més temps del que habitualment es destina a comunicar, però en la meva experiència, val la pena.
  • Feedback constructiu: Fomentar la retroalimentació que ajudi a millorar ia impulsar el projecte cap endavant.

La comunicació oberta no sols millora la moral de l’equip, sinó que també facilita la identificació primerenca de problemes i la generació de solucions innovadores.

Gestió de la sobrecàrrega de correus electrònics i comunicacions

A l’era digital, la sobrecàrrega de correus electrònics i altres formes de comunicació es pot convertir en un obstacle significatiu per a la productivitat. Gestionar aquesta sobrecàrrega és crucial per mantenir leficiència de lequip. Algunes estratègies inclouen:

  • Prioritzar comunicacions: Utilitzar sistemes que permetin marcar la urgència i la importància dels missatges.
  • Establir horaris: Definir moments específics del dia per revisar i respondre correus electrònics, evitant interrupcions constants.
  • Utilitzar eines col·laboratives: Implementar plataformes de gestió de projectes i col·laboració que centralitzin la comunicació i redueixin la necessitat de correus electrònics extensos.

La gestió eficaç de la comunicació no sols estalvia temps, sinó que també redueix l’estrès i augmenta la concentració en tasques crítiques.

La comunicació en projectes dinnovació és un art i una ciència. Crear un pla de comunicació robust, fomentar una cultura de comunicació oberta i gestionar de manera eficient la sobrecàrrega de correus electrònics i missatges són passos crucials per a l’èxit. En millorar la manera com ens comuniquem, no només facilitem la col·laboració i l’eficiència, sinó que també obrim les portes a una major creativitat ia solucions innovadores

La importància del seguiment en projectes d’innovació

Posted on by Mariona Luis Tomás

Els projectes d’innovació són intrínsecament complexos i requereixen una gestió meticulosa per assegurar-ne l’èxit. El seguiment adequat d’aquests projectes és essencial per mantenir el rumb, identificar problemes a temps i ajustar estratègies segons calgui. A continuació, s’identifiquen els elements que considero clau del seguiment de projectes d’innovació, que inclouen indicadors clau de rendiment (KPI), recol·lecció i anàlisi de dades, informes regulars de progrés, eines de panells i informes, avaluacions d’acompliment, gestió de recursos i retroalimentació de clients.

Indicadors clau de rendiment (KPI)

Els KPI són mètriques essencials que ajuden a mesurar l’èxit i el progrés del projecte dinnovació. Aquests indicadors han d’estar alineats amb els objectius del projecte i han de proporcionar una visió clara del seu rendiment. Exemples de KPIs en projectes dinnovació poden incloure la quantitat de noves idees generades, el temps des de la concepció fins al llançament del producte, i el retorn de la inversió (ROI).

Recol·lecció i anàlisi de dades

La recol·lecció i anàlisi de dades a mesura que es va executant el projecte és fonamental per entendre l’exercici del projecte. Això implica reunir informació rellevant sobre el progrés, identificar tendències i patrons i utilitzar aquestes dades per prendre decisions informades. Eines com ara Google Analytics, Tableau o Power BI poden ser molt útils per a aquest propòsit.

Informes regulars de progrés

Els informes regulars de progrés mantenen tots els interessats informats sobre l’estat del projecte, i són un element bàsic per a la gestió del canvi, a la meva experiència. Aquests informes han d’incloure actualitzacions sobre els KPI, fites assolides, desafiaments enfrontats i propers passos. La freqüència d’aquests informes pot variar en funció de les característiques i la durada del projecte, però és comú tenir actualitzacions mensuals o trimestrals.

Panells i eines d’informes automàtics

Els taulers de control i eines d’informes proporcionen una visió general del projecte en temps real. Aquestes eines permeten als gestors de projectes i als equips visualitzar el progrés i els KPI de manera clara i concisa. Exemples daquestes eines inclouen Microsoft Power BI, Tableau i Jira.

Avaluació d’acompliment

Les avaluacions de desenvolupament són essencials per assegurar que lequip estigui alineat amb els objectius del projecte. Aquestes avaluacions han de ser constructives i enfocar-se al desenvolupament i millora contínua de l’equip. Poden incloure revisions d’èxits individuals i d’equip així com retroalimentació de 360 ​​graus.

Gestió de recursos

La gestió de recursos assegura que el projecte tingui els mitjans necessaris per avançar. Això inclou l’assignació i seguiment de recursos financers, humans i materials. Una gestió eficient de recursos és clau per evitar colls dʻampolla i assegurar que el projecte es mantingui dins del pressupost i els terminis establerts.

Retroalimentació de Clients

La retroalimentació dels clients és inavaluable per a projectes dinnovació. Escoltar les opinions i experiències dels usuaris finals pot proporcionar insights crucials per millorar el producte o el servei. Mètodes com enquestes, grups focals i anàlisi de comentaris a xarxes socials poden ser utilitzats per recopilar aquesta retroalimentació.

Com a conclusió, el seguiment efectiu de projectes dinnovació és un procés multifacètic que requereix atenció a diversos elements clau. Des de la definició de KPI fins a la gestió de recursos i la recol·lecció de retroalimentació de clients, cada aspecte juga un paper vital en assegurar que el projecte avanci de manera fluida i eficient. Implementar aquestes pràctiques no sols ajuda a mantenir el projecte en el camí correcte, sinó que també fomenta una cultura de millora contínua i adaptació.

Col·laboració en projectes d’innovació

Posted on by Mariona Luis Tomás

A la meva experiència, els projectes d’innovació solen ser complexos, requerint la integració de múltiples disciplines, coneixements i perspectives. En aquest context, la col·laboració efectiva es converteix en un factor crític per assolir els objectius proposats. En aquest post es plantegen alguns elements claus per fomentar la col·laboració en projectes d’innovació.

Eines de col·laboració

Les eines de col·laboració són essencials per facilitar la comunicació i la coordinació entre els membres de lequip. Plataformes com Slack, Microsoft Teams o Trello permeten als equips compartir informació, assignar tasques i seguir el progrés dels projectes en temps real. Lelecció de leina adequada pot millorar significativament leficiència, la comoditat i la cohesió de lequip.

Reunions

Les reunions són una part fonamental de la col·laboració. Ja siguin reunions presencials o virtuals, proporcionen un espai per discutir idees, resoldre problemes i prendre decisions. És important establir una agenda clara i assegurar que totes les veus siguin escoltades per maximitzar la productivitat d’aquestes reunions. No sóc partidària de limitar a priori el temps de reunió, ja que m’agrada invertir que s’escoltin amb calma tots els implicats, però intento evitar donar voltes al mateix i convidar el qui pren la decisió a prendre-la amb rapidesa.

Documentar decisions i acords

En projectes complexos, és crucial documentar totes les decisions i els acords. Això no sols proporciona una referència clara per a tots els membres de l’equip, sinó que també ajuda a evitar malentesos i assegurar que tots estiguin alineats amb els objectius del projecte. Eines com Google Docs o Confluence són ideals per a aquest propòsit, ja que es poden escriure les decisions en línia ia la vista de tothom.

Repositori centralitzat de documents

Tenir un dipòsit centralitzat de documents assegura que tota la informació rellevant estigui accessible per a tots els membres de l’equip. Això facilita l’accés a la documentació necessària i garanteix que tothom treballi amb la informació més actualitzada. Plataformes com SharePoint o Dropbox poden ser molt útils en aquest aspecte, també l’inefable GDrive.

Control de versions

El control de versions és fonamental per a projectes que impliquen múltiples revisions i edicions de documents i codis. Eines com Git permeten als equips gestionar diferents versions dels arxius, facilitant la col·laboració i minimitzant els conflictes entre diferents contribucions, o pujar els documents al núvol i actualitzar-los directament allà, de nou GDrive és una bona opció, encara que no funciona tan bé quan els documents són presentacions.

Bucles de retroalimentació

Els bucles de retroalimentació són essencials per a la millora continuada. Permeten als equips avaluar-ne el progrés, identificar àrees de millora i ajustar-ne les estratègies en conseqüència. La retroalimentació ha de ser constructiva i enfocada al desenvolupament i creixement de l’equip.

Gestió de conflictes

En qualsevol projecte col·laboratiu, és inevitable que sorgeixin conflictes. La clau és gestionar-los de manera efectiva perquè no es converteixin en obstacles. Establir un protocol clar per resoldre conflictes i fomentar una cultura de respecte i comunicació oberta pot ajudar a mantenir un ambient de treball positiu i productiu.

Celebrar èxits

Celebrar els èxits, tant grans com petits, és important per mantenir la motivació i el compromís de l’equip. Reconéixer i valorar lesforç i les contribucions de cada membre de lequip enforteix lesperit de col· laboració i fomenta un ambient de treball positiu.

Millora continua

Finalment, la col·laboració efectiva en projectes d’innovació requereix un compromís amb la millora continuada. Això implica no només aprendre dels èxits i fracassos, sinó també estar oberts a noves idees i enfocaments que puguin millorar la manera com l’equip treballa en conjunt.

En resum, la col·laboració en projectes d’innovació complexos és un desafiament que requereix una combinació de ferramentes adequades, processos ben definits i una cultura de treball positiva. En implementar aquests elements, els equips poden superar les barreres de la complexitat i assolir resultats innovadors i reeixits. La clau per a mi és establir un tauler de joc amb normes clares i obrir l’oportunitat a tots els participants de jugar a la seva manera.

Finançant la innovació

Posted on by Mariona Luis Tomás

Innovar és essencial per mantenir la competitivitat en el temps de qualsevol organització, però sovint es necessita finançament per portar les idees a la realitat. Es plantegen a continuació les vies més habituals per finançar projectes d’innovació.

Pressupost intern:
Assignar un pressupost específic per a la innovació és clau. Aquest finançament sol utilitzar-se per a projectes de R+D+i, adopció de noves tecnologies, potenciació de l’ecosistema d’innovació de l’entitat i desenvolupament de talent, entre d’altres activitats d’innovació.

Subvencions privades:
Investigueu els potencials donants, reviseu les guies i criteris de les subvencions, i desenvolupeu una proposta personalitzada. Recordeu incloure cartes de suport i seguir els requisits de compliment.

Incentius governamentals:
Aprofiteu crèdits fiscals per R+D+i, subvencions per innovació i programes específics per petites empreses i projectes sostenibles. La política d’innovació està consolidada a nivell Europeu, nacional i regional.

Inversors privats:
Els inversors àngel i el capital de risc ofereixen finançament a canvi d’equitat. Els àngels solen ser individuals que inverteixen en etapes inicials, mentre que el capital de risc ve d’inversors que busquen alt rendiment en projectes amb alt risc.

Crowdfunding:
Utilitzeu plataformes de crowdfunding per recaptar petits imports de molts inversors. Creeu una campanya atractiva, promoveu-la i mantingueu informats els vostres patrocinadors.

Socis corporatius:
Aliances estratègiques, empreses conjuntes, incubadores corporatives i acords de llicència tecnològica poden proporcionar recursos i accés a nous mercats.

Amb una combinació d’aquestes fonts, la vostra organització pot assegurar els fons necessaris per finançar iniciatives que aportin valor als clients.