Categoria: #innovacioenturisme

La importància del seguiment en projectes d’innovació

Posted on by Mariona Luis Tomás

Els projectes d’innovació són intrínsecament complexos i requereixen una gestió meticulosa per assegurar-ne l’èxit. El seguiment adequat d’aquests projectes és essencial per mantenir el rumb, identificar problemes a temps i ajustar estratègies segons calgui. A continuació, s’identifiquen els elements que considero clau del seguiment de projectes d’innovació, que inclouen indicadors clau de rendiment (KPI), recol·lecció i anàlisi de dades, informes regulars de progrés, eines de panells i informes, avaluacions d’acompliment, gestió de recursos i retroalimentació de clients.

Indicadors clau de rendiment (KPI)

Els KPI són mètriques essencials que ajuden a mesurar l’èxit i el progrés del projecte dinnovació. Aquests indicadors han d’estar alineats amb els objectius del projecte i han de proporcionar una visió clara del seu rendiment. Exemples de KPIs en projectes dinnovació poden incloure la quantitat de noves idees generades, el temps des de la concepció fins al llançament del producte, i el retorn de la inversió (ROI).

Recol·lecció i anàlisi de dades

La recol·lecció i anàlisi de dades a mesura que es va executant el projecte és fonamental per entendre l’exercici del projecte. Això implica reunir informació rellevant sobre el progrés, identificar tendències i patrons i utilitzar aquestes dades per prendre decisions informades. Eines com ara Google Analytics, Tableau o Power BI poden ser molt útils per a aquest propòsit.

Informes regulars de progrés

Els informes regulars de progrés mantenen tots els interessats informats sobre l’estat del projecte, i són un element bàsic per a la gestió del canvi, a la meva experiència. Aquests informes han d’incloure actualitzacions sobre els KPI, fites assolides, desafiaments enfrontats i propers passos. La freqüència d’aquests informes pot variar en funció de les característiques i la durada del projecte, però és comú tenir actualitzacions mensuals o trimestrals.

Panells i eines d’informes automàtics

Els taulers de control i eines d’informes proporcionen una visió general del projecte en temps real. Aquestes eines permeten als gestors de projectes i als equips visualitzar el progrés i els KPI de manera clara i concisa. Exemples daquestes eines inclouen Microsoft Power BI, Tableau i Jira.

Avaluació d’acompliment

Les avaluacions de desenvolupament són essencials per assegurar que lequip estigui alineat amb els objectius del projecte. Aquestes avaluacions han de ser constructives i enfocar-se al desenvolupament i millora contínua de l’equip. Poden incloure revisions d’èxits individuals i d’equip així com retroalimentació de 360 ​​graus.

Gestió de recursos

La gestió de recursos assegura que el projecte tingui els mitjans necessaris per avançar. Això inclou l’assignació i seguiment de recursos financers, humans i materials. Una gestió eficient de recursos és clau per evitar colls dʻampolla i assegurar que el projecte es mantingui dins del pressupost i els terminis establerts.

Retroalimentació de Clients

La retroalimentació dels clients és inavaluable per a projectes dinnovació. Escoltar les opinions i experiències dels usuaris finals pot proporcionar insights crucials per millorar el producte o el servei. Mètodes com enquestes, grups focals i anàlisi de comentaris a xarxes socials poden ser utilitzats per recopilar aquesta retroalimentació.

Com a conclusió, el seguiment efectiu de projectes dinnovació és un procés multifacètic que requereix atenció a diversos elements clau. Des de la definició de KPI fins a la gestió de recursos i la recol·lecció de retroalimentació de clients, cada aspecte juga un paper vital en assegurar que el projecte avanci de manera fluida i eficient. Implementar aquestes pràctiques no sols ajuda a mantenir el projecte en el camí correcte, sinó que també fomenta una cultura de millora contínua i adaptació.

Col·laboració en projectes d’innovació

Posted on by Mariona Luis Tomás

A la meva experiència, els projectes d’innovació solen ser complexos, requerint la integració de múltiples disciplines, coneixements i perspectives. En aquest context, la col·laboració efectiva es converteix en un factor crític per assolir els objectius proposats. En aquest post es plantegen alguns elements claus per fomentar la col·laboració en projectes d’innovació.

Eines de col·laboració

Les eines de col·laboració són essencials per facilitar la comunicació i la coordinació entre els membres de lequip. Plataformes com Slack, Microsoft Teams o Trello permeten als equips compartir informació, assignar tasques i seguir el progrés dels projectes en temps real. Lelecció de leina adequada pot millorar significativament leficiència, la comoditat i la cohesió de lequip.

Reunions

Les reunions són una part fonamental de la col·laboració. Ja siguin reunions presencials o virtuals, proporcionen un espai per discutir idees, resoldre problemes i prendre decisions. És important establir una agenda clara i assegurar que totes les veus siguin escoltades per maximitzar la productivitat d’aquestes reunions. No sóc partidària de limitar a priori el temps de reunió, ja que m’agrada invertir que s’escoltin amb calma tots els implicats, però intento evitar donar voltes al mateix i convidar el qui pren la decisió a prendre-la amb rapidesa.

Documentar decisions i acords

En projectes complexos, és crucial documentar totes les decisions i els acords. Això no sols proporciona una referència clara per a tots els membres de l’equip, sinó que també ajuda a evitar malentesos i assegurar que tots estiguin alineats amb els objectius del projecte. Eines com Google Docs o Confluence són ideals per a aquest propòsit, ja que es poden escriure les decisions en línia ia la vista de tothom.

Repositori centralitzat de documents

Tenir un dipòsit centralitzat de documents assegura que tota la informació rellevant estigui accessible per a tots els membres de l’equip. Això facilita l’accés a la documentació necessària i garanteix que tothom treballi amb la informació més actualitzada. Plataformes com SharePoint o Dropbox poden ser molt útils en aquest aspecte, també l’inefable GDrive.

Control de versions

El control de versions és fonamental per a projectes que impliquen múltiples revisions i edicions de documents i codis. Eines com Git permeten als equips gestionar diferents versions dels arxius, facilitant la col·laboració i minimitzant els conflictes entre diferents contribucions, o pujar els documents al núvol i actualitzar-los directament allà, de nou GDrive és una bona opció, encara que no funciona tan bé quan els documents són presentacions.

Bucles de retroalimentació

Els bucles de retroalimentació són essencials per a la millora continuada. Permeten als equips avaluar-ne el progrés, identificar àrees de millora i ajustar-ne les estratègies en conseqüència. La retroalimentació ha de ser constructiva i enfocada al desenvolupament i creixement de l’equip.

Gestió de conflictes

En qualsevol projecte col·laboratiu, és inevitable que sorgeixin conflictes. La clau és gestionar-los de manera efectiva perquè no es converteixin en obstacles. Establir un protocol clar per resoldre conflictes i fomentar una cultura de respecte i comunicació oberta pot ajudar a mantenir un ambient de treball positiu i productiu.

Celebrar èxits

Celebrar els èxits, tant grans com petits, és important per mantenir la motivació i el compromís de l’equip. Reconéixer i valorar lesforç i les contribucions de cada membre de lequip enforteix lesperit de col· laboració i fomenta un ambient de treball positiu.

Millora continua

Finalment, la col·laboració efectiva en projectes d’innovació requereix un compromís amb la millora continuada. Això implica no només aprendre dels èxits i fracassos, sinó també estar oberts a noves idees i enfocaments que puguin millorar la manera com l’equip treballa en conjunt.

En resum, la col·laboració en projectes d’innovació complexos és un desafiament que requereix una combinació de ferramentes adequades, processos ben definits i una cultura de treball positiva. En implementar aquests elements, els equips poden superar les barreres de la complexitat i assolir resultats innovadors i reeixits. La clau per a mi és establir un tauler de joc amb normes clares i obrir l’oportunitat a tots els participants de jugar a la seva manera.

Finançant la innovació

Posted on by Mariona Luis Tomás

Innovar és essencial per mantenir la competitivitat en el temps de qualsevol organització, però sovint es necessita finançament per portar les idees a la realitat. Es plantegen a continuació les vies més habituals per finançar projectes d’innovació.

Pressupost intern:
Assignar un pressupost específic per a la innovació és clau. Aquest finançament sol utilitzar-se per a projectes de R+D+i, adopció de noves tecnologies, potenciació de l’ecosistema d’innovació de l’entitat i desenvolupament de talent, entre d’altres activitats d’innovació.

Subvencions privades:
Investigueu els potencials donants, reviseu les guies i criteris de les subvencions, i desenvolupeu una proposta personalitzada. Recordeu incloure cartes de suport i seguir els requisits de compliment.

Incentius governamentals:
Aprofiteu crèdits fiscals per R+D+i, subvencions per innovació i programes específics per petites empreses i projectes sostenibles. La política d’innovació està consolidada a nivell Europeu, nacional i regional.

Inversors privats:
Els inversors àngel i el capital de risc ofereixen finançament a canvi d’equitat. Els àngels solen ser individuals que inverteixen en etapes inicials, mentre que el capital de risc ve d’inversors que busquen alt rendiment en projectes amb alt risc.

Crowdfunding:
Utilitzeu plataformes de crowdfunding per recaptar petits imports de molts inversors. Creeu una campanya atractiva, promoveu-la i mantingueu informats els vostres patrocinadors.

Socis corporatius:
Aliances estratègiques, empreses conjuntes, incubadores corporatives i acords de llicència tecnològica poden proporcionar recursos i accés a nous mercats.

Amb una combinació d’aquestes fonts, la vostra organització pot assegurar els fons necessaris per finançar iniciatives que aportin valor als clients.

Definir una estratègia d’innovació per a una organització

Posted on by Mariona Luis Tomás

Quan parlem d’innovació, pensem en millorar i crear coses noves. Però, com ho fem dins d’una organització? Aquí teniu una guia pas a pas.

1. Avaluació interna

Comencem mirant dins l’organització. Recollim dades, parlem amb els empleats, revisem els processos i analitzem iniciatives passades. Això ens dóna una imatge clara del que tenim i com ho fem servir.

2. Avaluació externa

Després, observem l’entorn. Analitzem les tendències del mercat, identifiquem competidors i veiem noves tecnologies. Això ens ajuda a entendre les oportunitats i amenaces externes.

3. Crear una visió

Amb tota la informació, definim una visió clara i inspiradora per a la innovació. Ha de ser alineada amb els valors de l’organització i aspirar a un futur millor.

4. Definir objectius

Establim objectius específics, mesurables, assolibles, rellevants i temporals (SMART). Per exemple, podríem plantejar-nos llançar tres nous productes en un any.

5. Generar i seleccionar idees

Fem una pluja d’idees i seleccionem les més prometedores. Les idees han de ser viables, tenir potencial de mercat i alineades amb els objectius.

6. El mapa de la innovació

Desenvolupem un pla detallat que inclou els objectius, les idees prioritzades i com mesurarem l’èxit amb KPI’s. Aquest pla ha de ser flexible per adaptar-se als canvis i permetre millores contínues.

Amb aquests passos, una organització pot construir una estratègia d’innovació sòlida, preparada per afrontar els reptes del futur i aprofitar les oportunitats per créixer i diferenciar-se.

Algunes teories sobre Innovació que utilitzo amb freqüència

Posted on by Mariona Luis Tomás

Escric aquí algunes referències de teories sobre Innovació que em semblen rellevants, no per qüestions històriques, sinó perquè utilitzo cadascuna d’aquestes teories en funció del context en què em trobo, i totes per mi són actuals i tenen sentit.

  • Teoria de la innovació de Schumpeter: l’economista Joseph Schumpeter va proposar el concepte de “destrucció creativa”, on la innovació, particularment en forma d’activitats empresarials, impulsa el creixement econòmic en reemplaçar indústries i tecnologies antigues per altres de noves. Va destacar el paper dels empresaris com a impulsors clau de la innovació.
  • Teoria de la difusió d’innovacions: desenvolupada per Everett Rogers, aquesta teoria explora com les innovacions es propaguen a la societat. Classifica els individus en grups segons la voluntat d’adoptar noves innovacions, inclosos els innovadors, els primers a adoptar-les, la majoria primerenca, la majoria tardana i els endarrerits.
  • Innovació oberta: encunyada per Henry Chesbrough, aquesta teoria desafia el model tradicional d’innovació tancada en emfatitzar la importància de la col·laboració i l’intercanvi de coneixements amb socis externs, com ara clients, proveïdors i institucions de recerca, per impulsar la innovació.
  • Visió basada en recursos (RBV): aquesta teoria, sovint aplicada en el context dels negocis i l’estratègia, suggereix que els recursos i les capacitats únics d’una empresa són essencials per a un avantatge competitiu i una innovació sostingudes. Les innovacions sorgeixen de l’aprofitament eficaç dels recursos interns.

Tipus d’innovació i la seva rellevància en determinats sectors

Posted on by Mariona Luis Tomás

Tot i que el Manual d’Oslo només identifica quatre tipus d’innovació (producte, procés, organització i comercialització), aquí hi ha diversos tipus d’innovació, cadascun amb la seva rellevància per a diverses indústries. Comprendre aquests tipus d’innovació pot ajudar les organitzacions a identificar oportunitats per impulsar el canvi i mantenir-se competitives.

Aquests són alguns tipus clau d’innovació i la seva rellevància per a diferents indústries:

  • La innovació de producte implica el desenvolupament de productes o serveis nous o millorats. És molt rellevant per a indústries com la tecnologia, l’electrònica de consum, els productes farmacèutics i els béns de consum. Per exemple, empreses com Apple introdueixen contínuament noves versions dels seus telèfons intel·ligents i ordinadors portàtils, mostrant la innovació de producte.
  • La innovació de processos se centra en la millora dels processos i operacions interns. És crucial en la fabricació, la logística i les indústries on l’eficiència i la reducció de costos són primordials. Els fabricants d’automòbils, per exemple, han implementat tècniques d’automatització robòtica i de fabricació ajustada per a la innovació de processos.
  • La innovació de serveis es refereix a la creació de serveis i experiències de client nous o millorats. És important en sectors com l’hostaleria, la sanitat i els serveis financers. Empreses com Airbnb van interrompre el sector de l’hostaleria introduint una nova plataforma perquè els viatgers trobin allotjament únic, mostrant la innovació del servei.
  • La innovació del model de negoci implica repensar com una empresa crea, ofereix i capta valor. És fonamental en les indústries que s’enfronten a interrupcions o que busquen nous fluxos d’ingressos. Netflix va transformar la indústria de l’entreteniment amb el seu model de streaming basat en subscripció, un exemple d’innovació del model de negoci.
  • La innovació de màrqueting se centra en com es promocionen i es distribueixen els productes o serveis als clients. És vital en els sectors de la publicitat, els mitjans de comunicació i el comerç minorista. Plataformes de xarxes socials com Facebook i Instagram han introduït tècniques innovadores de publicitat i orientació, impulsant la innovació de màrqueting.
  • La innovació organitzativa es relaciona amb els canvis en l’estructura, la cultura o les pràctiques de gestió d’una organització. És rellevant en totes les indústries, però especialment crític en organitzacions tradicionals o burocràtiques que busquen fomentar l’agilitat i l’adaptabilitat. Les startups sovint adopten jerarquies planes i cultures de treball flexibles com a formes d’innovació organitzativa.
  • La innovació tecnològica implica el desenvolupament de noves tecnologies o l’aplicació de les existents de maneres noves. És molt rellevant en indústries com la tecnologia de la informació, la sanitat i l’energia. Els avenços de Tesla en la tecnologia dels vehicles elèctrics són un exemple excel·lent d’innovació tecnològica a la indústria de l’automoció.
  • La innovació social aborda els reptes de la societat i busca millorar el benestar de les comunitats i les persones. És important en organitzacions sense ànim de lucre, iniciatives del sector públic i empreses socialment responsables. Les institucions de microfinançament que proporcionen serveis financers a poblacions desateses representen una forma d’innovació social.
  • La innovació en sostenibilitat se centra a reduir els impactes ambientals i promoure pràctiques sostenibles. És crucial en indústries amb petjades ambientals importants, com ara l’agricultura, l’energia i la construcció. Les empreses del sector de les energies renovables, com els proveïdors d’energia solar i eòlica, exemplifiquen la innovació en sostenibilitat.
  • La innovació cultural implica la creació de noves normes, tendències i expressions culturals. És rellevant en indústries creatives com la moda, l’entreteniment i l’art. Els dissenyadors i artistes que introdueixen nous estils i tendències contribueixen a la innovació cultural.

Entendre aquests tipus d’innovació i la seva rellevància per a diferents indústries ajuda les organitzacions a adaptar les seves estratègies d’innovació per alinear-se amb els seus objectius i reptes específics. La innovació reeixida sovint implica una combinació d’aquests tipus per abordar diversos aspectes d’una empresa o indústria.

Innovació: Noves maneres d’aportar valor als clients

Posted on by Mariona Luis Tomás

El desafiament de la definició dinnovació és un problema que arriba sovint i que magrada repassar de tant en tant, ja que Com podria donar suport als meus clients de manera efectiva si tenim idees diferents sobre què és innovació?

Intento donar resposta a aquesta pregunta compartint una visió comuna de què és i què no és innovació abans de començar a treballar-hi, així els meus clients i col·laboradors i jo podem avançar en la mateixa direcció i utilitzar els mateixos paràmetres per treballar.

Algunes definicions “clàssiques” (les més utilitzades, les més referenciades) del terme “Innovació” podrien ser les següents:

Innovació és “l’ús sistemàtic, com a oportunitat, dels canvis en la societat, l’economia, la demografia i la tecnologia”. (Peter F. Drucker, 1985)

Innovació és un “Nou, o significativament millorat, producte (bé o servei), procés, mètode de comercialització o mètode organitzatiu, a les pràctiques internes de l’empresa, l’organització del lloc de treball o les relacions exteriors”. (Manual d’Oslo, publicació de referència en Innovació de l’OCDE i la Unió Europea, 2005)

Innovació és l’”Activitat el resultat de la qual és l’obtenció de nous productes o processos, o millores substancialment significatives dels ja existents”. (Norma UNE 166000, “Terminologia i definicions de les activitats de R+D+i”)

Innovació és “Noves maneres d’oferir valor al client” (O’Hare, 1988)

Innovació és “creació o modificació d’un producte, i la seva introducció a un mercat.” (Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola)

Si observem aquestes definicions d’innovació, podem observar que totes tenen en comú els paràmetres següents:

El sentit de novetat. Una innovació implica alguna manera nova de fer les coses, hi ha un sentit d’alguna cosa nova en el concepte.

La visió de procés. No es tracta d‟un moment d‟inspiració, d‟una idea genial, sinó d‟un enfocament sistemàtic d‟identificació i implantació d‟idees.

Lorientació cap a la comercialització. Si el mercat no compra, no estem innovant. Hi ha d’haver algú disposat a “pagar” per aquesta nova manera de fer les coses.

La definició més simple de les que hem vist que encaixa amb el plantejament pràctic i orientat a resultats és: Innovació és Noves Formes d’Oferir Sistemàticament Valor al Client. Aquesta definició aplega el sentit de novetat (noves formes), la visió de procés (oferir sistemàticament) i l’orientació a la comercialització (valor al client).

Alguns matisos més, per estar orientats:

Sobre el que innovació SÍ és:

  • “Nou” no vol dir que ningú ho hagi fet abans. Si no s’ha fet abans en aquest context, aleshores es considera nou.
  • Ha de tenir el propòsit clar de resoldre un problema, de satisfer una necessitat o de satisfer un desig.
  • La innovació està en fer, no només en el pensament o la conceptualització. El fet de tenir la idea no constitueix una innovació.

Sobre el que la innovació NO és:

  • Petits ajustaments i millores d’un procés existent no són el mateix que innovar.
  • Invenció, que es converteix en innovació quan es porta al mercat amb èxit.
  • Tecnologia. No tota innovació involucra tecnologia, ja sigui com a facilitador o com a resultat. L’ús de nova tecnologia no vol dir necessàriament que s’hagi produït innovació.
  • Creativitat: La creativitat consisteix a tenir una gran idea. La innovació es tracta d’EXECUTAR la idea.

Convocatòria per a projectes d’innovació i sostenibilitat a empreses turístiques

Posted on by Mariona Luis Tomás

Amb data 10/4/24 es va publicar al BOIB la convocatòria per a la concessió dajuts per finançar projectes/innovadors a través de la cooperació amb lobjectiu de buscar, implementar i digitalitzar solucions innovadores sostenibles als establiments turístics de les Illes Balears, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançat per la Unió Europea Next Generation EU.

És la primera vegada que apareix una convocatòria d’innovació específica per al sector turístic a les Illes Balears, i atesa l’especialització competitiva de les illes és una cosa que té molt de sentit i em sembla un encert.

La convocatòria consta de dos programes: un de recerca i un altre d’innovació. El programa de recerca té com a beneficiaris qualsevol entitat o persona jurídica que realitza activitats en matèria de desenvolupament i innovació, i el programa d’innovació té com a beneficiàries les empreses i persones inscrites a qualsevol dels registres insulars d’empreses, activitats i establiments turístics.

El programa em sembla interessant per diverses raons: per la claredat de la seva finalitat (cercar, implementar i digitalitzar solucions innovadores sostenibles als establiments turístics de les Illes Balears), pel perfil de projectes que pretén finançar (economia circular, cicle de l’energia i de l’aigua, cicle agroalimentari, transformació digital), per la simplicitat del procés de sol·licitud i pel fet que s’assignen els diners als projectes per endavant.

Tant de bo el programa serveixi per a la necessària transició del sector turístic i perquè les Illes Balears segueixin sent un referent internacional de gestió turística; contacta amb mi si necessites ajuda per definir o estructurar un projecte, tant si ets empresa registrada com a empresa de R+D+i.

Pensar l’estratègia d’una organització a partir del seu propòsit

Posted on by Mariona Luis Tomás

En els últims anys he participat en la definició de l’estratègia de diferents organitzacions: un clúster audiovisual, un clúster químic, un institut de recerca, una empresa pública, diferents empreses… i recentment també un col·legi d’enginyers.

Estava donant una volta en què podia compartir sobre definició de l’estratègia d’organitzacions que no depenen d’una sola persona, la persona propietària, la persona directiva o la persona empresària, sinó que depenen d’un col·lectiu.

Un dels elements a considerar en la definició de l’estratègia d’aquest tipus d’organitzacions és la importància del relat: en la meva visió, construir una estratègia compartida pel col·lectiu implica escoltar amb atenció als diferents elements del col·lectiu i posar paraules a la cançó de l’organització, fer un relat sobre què és i a què aspira l’organització, i quin és el seu rol cap al col·lectiu i cap a la societat en el seu conjunt.

En aquesta mateixa línia, una vegada tenim el relat de l’organització, la seva cançó, és fonamental identificar el seu propòsit, que és la raó per la qual ha de continuar operant en el seu entorn, el que es perdrà la societat i el planeta si l’organització desapareix. El propòsit per a mi té més a veure amb el sentit de la vida de l’organització, és la pròpia organització qui el defineix, i no és el mateix que la missió de l’organització, que és el sentit que se li dóna a l’organització des dels elements que la constitueixen. Al final es tracta d’observar el que la vida et dóna per oferir el que la vida et demana, i el propòsit tindria a veure amb el que la vida et demana.

L’estructura tradicional de planificació estratègica inclou una anàlisi interna (qui som, què volem, amb qui podem tenir-ho i com) i una anàlisi externa (factors polítics, econòmics, socials, tecnològics, ecològics i legals que afecten o poden afectar a l’activitat de l’organització, entre altres). Aquestes anàlisis interna i externa solen resumir-se en un diagrama de debilitats, amenaces, fortaleses i debilitats de l’organització (DAFO), i a partir d’aquí es defineix la missió, la visió i els objectius de l’organització per al següent període, que sol ser d’uns 3-4 anys.

En un entorn altament canviant com en el que solen operar les organitzacions, es pot pensar que cada vegada té menys sentit definir i concretar el que farà l’organització els propers 3-4 anys, ja que en la majoria de sectors el nivell de canvi és massa alt com per mantenir una mateixa trajectòria de l’organització durant tant de temps. En la meva experiència, té molt de sentit fer almenys una vegada cada 10-12 anys l’anàlisi interna i externa i la definició detallada del propòsit, la missió, la visió, els objectius i els altres elements perquè això contribueix a crear un relat sobre qui és l’organització i què vol fer, com a enfocament general, i consensuar entre els diferents agents aquest enfocament.

No obstant això, una vegada fet això, es pot observar que el propòsit de l’organització és pràcticament l’únic que no canvia. És per això que com a part de l’estratègia i pensant en una planificació a més curt termini, m’agrada representar el business model canvas de l’organització, com és ara, i el business model canvas de com pot anar evolucionant en el pròxim període, per tirar d’ella cap allà. Amb aquesta eina es pot organitzar i imaginar cap a on pot evolucionar l’organització i es poden establir objectius i resultats clau esperats que portin a l’organització a ser el que està cridada a ser.

Fer una revisió anual del canvas i una proposta de què hauria de canviar constitueix un model de planificació estratègica a curt termini que crec que permet adaptar molt millor les organitzacions a la inestabilitat intrínseca del moment que ens ha tocat viure. La simplicitat del model fa que sigui molt més fàcil de transmetre què és el important per al següent període a totes les persones involucrades, el que els permet alinear-se molt millor amb l’organització i tirar totes i tots al uníson en un mateix sentit

Un curs online de gestió de la innovació

Posted on by MLT-gestion-web

El primer projecte que va arribar en aquesta nova etapa és una petició de MIA University, una universitat en línia amb seu a Barcelona, i són un total de 12 vídeos de 30 minuts de durada sobre gestió de la innovació.

Pot semblar molt de temps, molt de contingut, una cosa difícil de dissenyar i d’executar. Feia temps que no ordenava el meu coneixement i experiència en gestió de la innovació per explicar-ho a un altre, així que vaig decidir ampliar el focus i no només parlar del procés de gestió de la innovació, sinó també incloure altres temes com la cultura d’innovació, l’organització de la col·laboració, l’escalat d’innovacions implementades en mode lean, les reflexions sobre ètica i sostenibilitat de la innovació i la identificació de tendències d’innovació d’interès per a les organitzacions.

El resultat és un curs força complet que parteix de la següent descripció:
La innovació és l’ànima de les organitzacions amb èxit en el panorama empresarial actual en ràpida evolució. Aquest curs integral de Gestió de la Innovació dota els estudiants amb el coneixement, les habilitats i les estratègies necessàries per impulsar la innovació dins de les seves organitzacions.

Els objectius del curs són:
● Comprendre els fonaments de la innovació
● Desenvolupar estratègia i planificació dinnovació.
● Gestionar el procés d’innovació
● Realitzar la gestió del coneixement d’innovació
● Implementar mètriques d’innovació i mesura de l’exercici.
● Crear una cultura favorable a la innovació
● Comprendre la innovació oberta i la col·laboració
● Pensar en la implementació i ampliació de la innovació
● Realitzar innovació ètica i sostenible
● Conèixer les tendències futures en innovació

Gestionar la innovació va més enllà del procés de diagnòstic, pla d’innovació, gestió de projectes, gestió del coneixement. Parla molt més de persones i actituds que no d’eines i tecnologia (tot i que també en parla, d’eines i tecnologia!). I cada cop parla i parlarà més de reflexió, ètica, sostenibilitat i prospectiva, que és la capacitat de mirar el futur i identificar innovacions d’impacte per construir el món que ens agradaria que fos.