Crear una cultura empresarial favorable a la innovació

En l’entorn empresarial dinàmic actual, la capacitat d’una organització per innovar no depèn únicament de tenir bones idees o d’invertir en tecnologia; també és fonamental comptar amb una cultura que fomenti la creativitat, el risc calculat i la col·laboració. Crear una cultura favorable a la innovació és un procés continu que requereix compromís, visió i la implementació d’estratègies efectives. A continuació, s’exploren els passos essencials per construir i mantenir una cultura que impulsi la innovació a l’organització.

1. Compromís del lideratge

El lideratge és el pilar sobre el qual es construeix una cultura innovadora. Els líders no només han de donar suport a la innovació de paraula, sinó també demostrar el seu compromís a través d’accions concretes. Això inclou participar activament en iniciatives d’innovació, assignar els recursos necessaris, eliminar obstacles i fomentar un ambient on el risc calculat es vegi com una oportunitat d’aprenentatge i creixement, on no es penalitzi l’error. Quan el lideratge s’involucra i lidera amb l’exemple, estableix un to que impregna tota l’organització.

2. Definir una visió i objectius clars

En gairebé tots els posts d’aquest blog es parla de la importància de tenir i transmetre una visió. Una visió convincent de la innovació, juntament amb objectius clars i ben comunicats, proporciona a l’organització una direcció i un propòsit. Això no només alinea els esforços d’innovació amb els objectius estratègics de l’empresa, sinó que també motiva els empleats a contribuir amb les seves idees i a participar activament en el procés d’innovació, i a prendre decisions en el seu dia a dia en línia amb les prioritats de l’organització. És fonamental que tothom a l’organització entengui la importància de la innovació i com els seus rols individuals contribueixen a aquest objectiu comú.

3. Fomentar la presa de riscos

El risc és inherentment part del procés d’innovació. No obstant això, perquè els empleats se sentin còmodes assumint riscos, és essencial que l’organització estableixi expectatives clares i proporcioni un “coixí de seguretat” que permeti experimentar sense por al fracàs. Celebrar els fracassos com a oportunitats d’aprenentatge i promoure l’experimentació són pràctiques que poden transformar la por al risc en una mentalitat de creixement i creativitat.

4. Promoure la col·laboració a tots els nivells

La innovació no succeeix en un buit; és el resultat de la col·laboració efectiva entre diferents equips i disciplines. Crear equips multifuncionals, establir espais de col·laboració i definir clarament els rols i responsabilitats són algunes de les estratègies per fomentar la col·laboració. A més, és important implementar eines i espais de col·laboració que facilitin la comunicació i el treball conjunt, així com fomentar la diversitat i la inclusió, cosa que enriqueix les perspectives i enforteix la capacitat de l’organització per innovar.

5. Invertir en l’aprenentatge i desenvolupament

La innovació es nodreix del coneixement, l’actitud i l’habilitat. Per tant, invertir en el desenvolupament professional continu dels empleats no només millora el seu rendiment, sinó que també enforteix la capacitat de l’organització per adaptar-se i liderar en un entorn en constant canvi. Oferir formació personalitzada, oportunitats d’aprenentatge continu i desenvolupament de lideratge són algunes de les maneres en què les organitzacions poden preparar-se per als desafiaments futurs i mantenir el seu avantatge competitiu.

6. Reconèixer i recompensar la innovació

El reconeixement i la recompensa són potents motivadors que poden impulsar significativament els esforços d’innovació. És crucial que les organitzacions implementin sistemes de reconeixement que estiguin alineats amb els objectius de l’empresa i que siguin transparents en la seva avaluació. Reconèixer tant els èxits com els fracassos (entesos com a oportunitats d’aprenentatge) a través de recompenses personalitzades, reconeixement públic o programes d’avenç professional, pot enfortir el compromís dels empleats i fomentar una cultura on la innovació floreixi.

7. Eliminar barreres organitzacionals

Les barreres com la burocràcia excessiva, les jerarquies rígides i els processos obsolets poden ofegar la innovació. Identificar i eliminar aquests obstacles és vital per crear un entorn on les idees puguin desenvolupar-se i prosperar. En simplificar processos i promoure una estructura més àgil i flexible, les organitzacions poden facilitar un flux d’idees més lliure i augmentar la capacitat de resposta davant les oportunitats d’innovació.

8. Fomentar la intraemprenedoria

Animar els empleats a actuar com a emprenedors dins de l’organització —el que es coneix com a intraemprenedoria— és una estratègia poderosa per impulsar la innovació des de dins. Això implica proporcionar autonomia, recursos i suport perquè els empleats puguin desenvolupar i executar les seves pròpies idees. Establir equips d’innovació, plataformes per a la generació d’idees, i xarxes d’intraemprenedors (en funció de les característiques i mida de l’empresa) pot ser una forma efectiva de canalitzar la creativitat interna cap a iniciatives innovadores.

En conclusió, crear una cultura favorable a la innovació no és una destinació, sinó un viatge continu que implica nodrir la creativitat, abraçar el canvi i aprendre constantment tant dels èxits com dels fracassos. En integrar la innovació en l’ADN organitzacional, les empreses poden mantenir-se àgils i competitives en un món en ràpida evolució. Recorda, la cultura de la innovació és la base sobre la qual es construeixen els grans avenços i s’assegura un èxit sostenible, i és del més atractiu per al talent

Algunes teories sobre Innovació que utilitzo amb freqüència

Escric aquí algunes referències de teories sobre Innovació que em semblen rellevants, no per qüestions històriques, sinó perquè utilitzo cadascuna d’aquestes teories en funció del context en què em trobo, i totes per mi són actuals i tenen sentit.

  • Teoria de la innovació de Schumpeter: l’economista Joseph Schumpeter va proposar el concepte de “destrucció creativa”, on la innovació, particularment en forma d’activitats empresarials, impulsa el creixement econòmic en reemplaçar indústries i tecnologies antigues per altres de noves. Va destacar el paper dels empresaris com a impulsors clau de la innovació.
  • Teoria de la difusió d’innovacions: desenvolupada per Everett Rogers, aquesta teoria explora com les innovacions es propaguen a la societat. Classifica els individus en grups segons la voluntat d’adoptar noves innovacions, inclosos els innovadors, els primers a adoptar-les, la majoria primerenca, la majoria tardana i els endarrerits.
  • Innovació oberta: encunyada per Henry Chesbrough, aquesta teoria desafia el model tradicional d’innovació tancada en emfatitzar la importància de la col·laboració i l’intercanvi de coneixements amb socis externs, com ara clients, proveïdors i institucions de recerca, per impulsar la innovació.
  • Visió basada en recursos (RBV): aquesta teoria, sovint aplicada en el context dels negocis i l’estratègia, suggereix que els recursos i les capacitats únics d’una empresa són essencials per a un avantatge competitiu i una innovació sostingudes. Les innovacions sorgeixen de l’aprofitament eficaç dels recursos interns.

Tipus d’innovació i la seva rellevància en determinats sectors

Tot i que el Manual d’Oslo només identifica quatre tipus d’innovació (producte, procés, organització i comercialització), aquí hi ha diversos tipus d’innovació, cadascun amb la seva rellevància per a diverses indústries. Comprendre aquests tipus d’innovació pot ajudar les organitzacions a identificar oportunitats per impulsar el canvi i mantenir-se competitives.

Aquests són alguns tipus clau d’innovació i la seva rellevància per a diferents indústries:

  • La innovació de producte implica el desenvolupament de productes o serveis nous o millorats. És molt rellevant per a indústries com la tecnologia, l’electrònica de consum, els productes farmacèutics i els béns de consum. Per exemple, empreses com Apple introdueixen contínuament noves versions dels seus telèfons intel·ligents i ordinadors portàtils, mostrant la innovació de producte.
  • La innovació de processos se centra en la millora dels processos i operacions interns. És crucial en la fabricació, la logística i les indústries on l’eficiència i la reducció de costos són primordials. Els fabricants d’automòbils, per exemple, han implementat tècniques d’automatització robòtica i de fabricació ajustada per a la innovació de processos.
  • La innovació de serveis es refereix a la creació de serveis i experiències de client nous o millorats. És important en sectors com l’hostaleria, la sanitat i els serveis financers. Empreses com Airbnb van interrompre el sector de l’hostaleria introduint una nova plataforma perquè els viatgers trobin allotjament únic, mostrant la innovació del servei.
  • La innovació del model de negoci implica repensar com una empresa crea, ofereix i capta valor. És fonamental en les indústries que s’enfronten a interrupcions o que busquen nous fluxos d’ingressos. Netflix va transformar la indústria de l’entreteniment amb el seu model de streaming basat en subscripció, un exemple d’innovació del model de negoci.
  • La innovació de màrqueting se centra en com es promocionen i es distribueixen els productes o serveis als clients. És vital en els sectors de la publicitat, els mitjans de comunicació i el comerç minorista. Plataformes de xarxes socials com Facebook i Instagram han introduït tècniques innovadores de publicitat i orientació, impulsant la innovació de màrqueting.
  • La innovació organitzativa es relaciona amb els canvis en l’estructura, la cultura o les pràctiques de gestió d’una organització. És rellevant en totes les indústries, però especialment crític en organitzacions tradicionals o burocràtiques que busquen fomentar l’agilitat i l’adaptabilitat. Les startups sovint adopten jerarquies planes i cultures de treball flexibles com a formes d’innovació organitzativa.
  • La innovació tecnològica implica el desenvolupament de noves tecnologies o l’aplicació de les existents de maneres noves. És molt rellevant en indústries com la tecnologia de la informació, la sanitat i l’energia. Els avenços de Tesla en la tecnologia dels vehicles elèctrics són un exemple excel·lent d’innovació tecnològica a la indústria de l’automoció.
  • La innovació social aborda els reptes de la societat i busca millorar el benestar de les comunitats i les persones. És important en organitzacions sense ànim de lucre, iniciatives del sector públic i empreses socialment responsables. Les institucions de microfinançament que proporcionen serveis financers a poblacions desateses representen una forma d’innovació social.
  • La innovació en sostenibilitat se centra a reduir els impactes ambientals i promoure pràctiques sostenibles. És crucial en indústries amb petjades ambientals importants, com ara l’agricultura, l’energia i la construcció. Les empreses del sector de les energies renovables, com els proveïdors d’energia solar i eòlica, exemplifiquen la innovació en sostenibilitat.
  • La innovació cultural implica la creació de noves normes, tendències i expressions culturals. És rellevant en indústries creatives com la moda, l’entreteniment i l’art. Els dissenyadors i artistes que introdueixen nous estils i tendències contribueixen a la innovació cultural.

Entendre aquests tipus d’innovació i la seva rellevància per a diferents indústries ajuda les organitzacions a adaptar les seves estratègies d’innovació per alinear-se amb els seus objectius i reptes específics. La innovació reeixida sovint implica una combinació d’aquests tipus per abordar diversos aspectes d’una empresa o indústria.

Innovació: Noves maneres d’aportar valor als clients

El desafiament de la definició dinnovació és un problema que arriba sovint i que magrada repassar de tant en tant, ja que Com podria donar suport als meus clients de manera efectiva si tenim idees diferents sobre què és innovació?

Intento donar resposta a aquesta pregunta compartint una visió comuna de què és i què no és innovació abans de començar a treballar-hi, així els meus clients i col·laboradors i jo podem avançar en la mateixa direcció i utilitzar els mateixos paràmetres per treballar.

Algunes definicions “clàssiques” (les més utilitzades, les més referenciades) del terme “Innovació” podrien ser les següents:

Innovació és “l’ús sistemàtic, com a oportunitat, dels canvis en la societat, l’economia, la demografia i la tecnologia”. (Peter F. Drucker, 1985)

Innovació és un “Nou, o significativament millorat, producte (bé o servei), procés, mètode de comercialització o mètode organitzatiu, a les pràctiques internes de l’empresa, l’organització del lloc de treball o les relacions exteriors”. (Manual d’Oslo, publicació de referència en Innovació de l’OCDE i la Unió Europea, 2005)

Innovació és l’”Activitat el resultat de la qual és l’obtenció de nous productes o processos, o millores substancialment significatives dels ja existents”. (Norma UNE 166000, “Terminologia i definicions de les activitats de R+D+i”)

Innovació és “Noves maneres d’oferir valor al client” (O’Hare, 1988)

Innovació és “creació o modificació d’un producte, i la seva introducció a un mercat.” (Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola)

Si observem aquestes definicions d’innovació, podem observar que totes tenen en comú els paràmetres següents:

El sentit de novetat. Una innovació implica alguna manera nova de fer les coses, hi ha un sentit d’alguna cosa nova en el concepte.

La visió de procés. No es tracta d‟un moment d‟inspiració, d‟una idea genial, sinó d‟un enfocament sistemàtic d‟identificació i implantació d‟idees.

Lorientació cap a la comercialització. Si el mercat no compra, no estem innovant. Hi ha d’haver algú disposat a “pagar” per aquesta nova manera de fer les coses.

La definició més simple de les que hem vist que encaixa amb el plantejament pràctic i orientat a resultats és: Innovació és Noves Formes d’Oferir Sistemàticament Valor al Client. Aquesta definició aplega el sentit de novetat (noves formes), la visió de procés (oferir sistemàticament) i l’orientació a la comercialització (valor al client).

Alguns matisos més, per estar orientats:

Sobre el que innovació SÍ és:

  • “Nou” no vol dir que ningú ho hagi fet abans. Si no s’ha fet abans en aquest context, aleshores es considera nou.
  • Ha de tenir el propòsit clar de resoldre un problema, de satisfer una necessitat o de satisfer un desig.
  • La innovació està en fer, no només en el pensament o la conceptualització. El fet de tenir la idea no constitueix una innovació.

Sobre el que la innovació NO és:

  • Petits ajustaments i millores d’un procés existent no són el mateix que innovar.
  • Invenció, que es converteix en innovació quan es porta al mercat amb èxit.
  • Tecnologia. No tota innovació involucra tecnologia, ja sigui com a facilitador o com a resultat. L’ús de nova tecnologia no vol dir necessàriament que s’hagi produït innovació.
  • Creativitat: La creativitat consisteix a tenir una gran idea. La innovació es tracta d’EXECUTAR la idea.