Innovació i economia local, claus per al desenvolupament sostenible

En un món cada cop més globalitzat, cada cop sento amb més claredat que enfortir l’economia local és essencial per assegurar el benestar de les comunitats i promoure un desenvolupament sostenible. Comprar productes de proximitat, donar suport a petites empreses o fomentar models productius locals són estratègies que generen ocupació entre els que són a prop, redueixen la petjada de carboni i creen comunitats més resilients.

L’interès pel local, per mi part de la visió que les persones tenim una capacitat d’atenció limitada, i res com millorar el nostre metre quadrat per viure una vida més simple, sana i feliç.

Per què donar suport a leconomia local?

Perquè promoure el consum local disminueix la dependència del transport a llarga distància i, amb això, les emissions de CO₂.

Perquè comprar petits negocis o productors de la zona ajuda a mantenir viva la identitat local i fomenta la cohesió social.

Perquè una economia diversificada i local és menys vulnerable a xocs externs, com crisis financeres o interrupcions a la cadena de subministrament.

Perquè les petites empreses locals solen reinvertir els seus beneficis a la pròpia comunitat, generant un efecte multiplicador positiu.

Tot i això, l’economia local no està exempta de desafiaments, com la competència amb grans cadenes internacionals, la competència en sous, la necessitat de digitalització o la manca de suport financer.

Tres exemples d’innovació a l’economia local

1.La Pesseta de Gramenet (Santa Coloma de Gramenet, Barcelona)

Les monedes locals són una estratègia innovadora per fomentar que els diners es quedin dins del territori i beneficiï els petits negocis. Un exemple destacat a Espanya és la Pesseta de Gramenet, a Santa Coloma de Gramenet, un municipi de Barcelona.

Aquesta moneda complementària busca incentivar el comerç local mitjançant un sistema digital, i permet als ciutadans pagar en botigues i negocis adherits a través d’aplicacions mòbils. D’aquesta manera, es reforça l’enllaç entre els veïns i els comerços de proximitat, creant un cercle econòmic que beneficia tota la comunitat. A més, la Pesseta de Gramenet fomenta iniciatives sostenibles, ja que es premien les compres en negocis que treballen sota criteris de sostenibilitat mediambiental.

  1. El Rusc Que diu Sí (xarxa nacional)

El Rusc Que diu Sí (o La Ruche Qui Dit Oui a l’origen francès) és un model de distribució de productes locals que ha guanyat força en diverses regions d’Espanya. Aquesta iniciativa connecta petits productors agrícoles amb consumidors mitjançant plataformes digitals i punts de recollida locals.

El sistema és senzill: els agricultors publiquen els seus productes frescos a la plataforma online, els consumidors fan les seves comandes i, posteriorment, les recullen al punt local més proper, conegut com a “rusc”. Aquest model elimina intermediaris, garanteix preus justos per als productors i assegura que els consumidors accedeixin a productes frescos i de qualitat. Actualment, aquesta xarxa compta amb desenes de ruscs a ciutats i pobles de tot Espanya, impulsant el consum local i sostenible.

  1. Mondragon Corporation (País Basc)

El Grup Mondragon, amb seu al País Basc, és un exemple internacionalment reconegut de com els models cooperatius poden ser motors del desenvolupament local. Fundat el 1956, Mondragon ha evolucionat fins a convertir-se en el grup empresarial cooperatiu més gran d’Espanya, amb més de 80.000 treballadors.

La clau del seu èxit rau en la seva estructura basada en la cooperació i la participació dels treballadors a la gestió de l’empresa. Les cooperatives del grup no només generen ocupació local, sinó que també fomenten la innovació tecnològica i social. A més, gràcies al model col·laboratiu, Mondragon ha desenvolupat xarxes de suport mutu que permeten compartir recursos, coneixements i beneficis. Aquesta filosofia ha estat determinant per a la seva resiliència i creixement, fins i tot durant crisis econòmiques.

Podem observar alguns factors clau per a la innovació

Integració de tecnologia i proximitat: Les plataformes digitals poden ser grans aliades per facilitar el consum de proximitat i connectar productors amb consumidors.

Col·laboració publicoprivada: Els projectes locals amb èxit solen comptar amb el suport d’institucions públiques que ofereixen suport financer i logístic.

Adaptació a l’entorn: Cada iniciativa està dissenyada tenint en compte les particularitats del context local, cosa que permet el seu èxit i sostenibilitat en el temps.

Innovar des del local per a un desenvolupament global

Enfortir l’economia local no implica tancar-se al món, sinó trobar maneres d’aprofitar els recursos locals de manera sostenible i adaptada a les necessitats de cada territori. A través de la innovació, podem aconseguir un equilibri entre allò global i allò local, generant beneficis econòmics i socials duradors.

Economia taronja i innovació

L’Economia Taronja fa referència al conjunt d’activitats que generen valor a partir de la creativitat, la cultura i el talent. Aquest sector inclou indústries culturals i creatives com l’art, el disseny, el cinema, la música, la literatura, la moda, els videojocs i la publicitat, entre d’altres. Més enllà del seu impacte econòmic directe, l’Economia Taronja contribueix a la construcció d’identitat i promou la diversitat cultural, cosa que singularitza ciutats i pobles i estimula la innovació en altres sectors, com el turisme, el sector industrial o els sectors basats en el coneixement. És un motor de desenvolupament sostenible que es fonamenta en el potencial il·limitat de la creativitat humana i, per a mi, constitueix una veritable alternativa a un escenari en què la tecnologia deixarà més temps a les persones per ser persones, i no màquines.

El rol de la innovació en l’Economia Taronja

La innovació és clau per potenciar el creixement i la sostenibilitat de l’Economia Taronja. La convergència entre creativitat i tecnologia obre noves oportunitats per reimaginar productes, serveis i models de negoci. Innovar en aquest sector permet:

  • Ampliar l’abast de les indústries creatives: Utilitzar plataformes digitals per arribar a audiències globals.
  • Optimitzar processos de producció i distribució: Implementar eines tecnològiques que millorin l’eficiència i redueixin costos.
  • Fomentar la col·laboració entre disciplines: Crear ecosistemes on artistes, tecnòlegs i empresaris treballin junts per desenvolupar propostes innovadores.
  • Promoure nous formats i experiències: Des de la realitat augmentada fins als NFT (tokens no fungibles), la tecnologia està transformant com es consumeix i es produeix cultura.

Exemples d’innovació en l’Economia Taronja

  • Plataformes de streaming: Empreses com Spotify o Netflix han revolucionat la manera com consumim música i cinema, oferint accés immediat a un catàleg global mentre utilitzen algoritmes per personalitzar l’experiència de l’usuari.
  • Videojocs educatius: Estudis com Gameloft o Ubisoft han explorat la creació de jocs que, a més d’entretenir, ensenyen habilitats o sensibilitzen sobre temes importants com el canvi climàtic.
  • Art digital i NFT: Artistes d’arreu del món estan utilitzant blockchain per autenticar i comercialitzar les seves obres digitals, obrint noves formes de monetització i propietat en l’art.
  • Espais de coworking creatius: Llocs com WeWork o Impact Hub proporcionen entorns col·laboratius on professionals de diferents disciplines poden compartir idees i recursos, impulsant projectes innovadors.

Reptes i oportunitats

Malgrat el seu enorme potencial, l’Economia Taronja enfronta reptes significatius, com la manca de finançament, la protecció dels drets de propietat intel·lectual i la necessitat d’adaptació als canvis tecnològics. No obstant això, aquestes dificultats també presenten oportunitats per:

  • Crear polítiques públiques que donin suport a la creativitat: Establir incentius fiscals, subvencions i programes de formació que enforteixin l’ecosistema creatiu.
  • Desenvolupar infraestructures digitals accessibles: Garantir que els creadors d’arreu del món disposin de les eines necessàries per participar en l’economia digital.
  • Promoure la col·laboració transnacional: Impulsar projectes que connectin creadors de diferents països per compartir coneixements i enriquir la producció cultural global.

L’Economia Taronja és molt més que un sector econòmic: és una plataforma per a l’expressió, la innovació i la inclusió. Perquè arrenqui i comenci a desplegar tot el seu potencial, és fonamental fomentar la innovació i superar els reptes actuals. Les indústries creatives tenen el poder de transformar no només l’economia, sinó també la manera com ens entenem i connectem com a societat. Invertir en l’Economia Taronja és apostar per un futur més creatiu, divers i sostenible.

Economia social i innovació

L’Economia Social abasta un conjunt d’activitats econòmiques i empresarials que es basen en principis de solidaritat, inclusió i sostenibilitat. Per a mi, l’economia del futur ha de ser social, i encara que participo en diferents associacions i aprofito el moviment cooperatiu d’empreses com el grup Mondragon o la cooperativa Som Energia, he de reconèixer que em costa observar compromís a llarg termini en persones que tenen més ingressos dedicant-se àmbit privat. No sé què és, però es requereix molt més que idealisme per construir un món basat en l’economia social, em costa veure el camí.

El model de l’economia social inclou entitats com cooperatives, mutualitats, fundacions i associacions que busquen generar valor social, més enllà del benefici econòmic. El seu objectiu principal és satisfer necessitats col·lectives, millorar la qualitat de vida de les comunitats i fomentar la participació democràtica en la gestió dels recursos. En lloc de competir per maximitzar guanys, aquestes organitzacions promouen la col·laboració i la justícia social, adaptant-se als reptes d’un entorn canviant.

El Rol de la Innovació en l’Economia Social

La innovació és un pilar fonamental perquè les entitats de l’Economia Social puguin complir la seva finalitat i generar un impacte positiu sostingut. Des de la incorporació de tecnologies digitals fins a la implementació de nous models de negoci, innovar permet a aquestes organitzacions:

  • Millorar l’eficiència en la gestió de recursos: Utilitzar eines digitals per optimitzar processos administratius i logístics.
  • Fomentar la participació dels seus col·lectius de referència: Crear plataformes que facilitin la presa de decisions col·lectives, com aplicacions mòbils per a votacions en cooperatives.
  • Desenvolupar productes i serveis sostenibles: Innovar en productes ecològics o serveis que promoguin el benestar de les comunitats, com energies renovables o programes d’educació inclusiva.
  • Enfortir la col·laboració entre entitats: Crear xarxes i aliances que multipliquin l’impacte social a través de la transferència de coneixements i recursos.

Exemples d’Innovació en Economia Social

  • Cooperatives digitals: Organitzacions com CoopCycle han desenvolupat plataformes tecnològiques perquè cooperatives de repartiment en bicicleta puguin competir amb grans empreses, promovent condicions laborals justes.
  • Bancs de temps: Aquestes iniciatives fomenten l’intercanvi de serveis entre persones a través de sistemes basats en hores, creant economies locals més resilients i solidàries.
  • Energies comunitàries: Cooperatives energètiques com Som Energia han democratitzat l’accés a energia renovable, permetent que les comunitats gestionin els seus propis recursos energètics.

Reptes i Oportunitats

Encara que l’Economia Social presenta grans potencialitats, també s’enfronta a reptes importants. Entre ells es troben la manca de finanançament, la necessitat de professionalització en gestió empresarial i la difícil transició cap a la digitalització. No obstant això, aquestes dificultats també obren portes a la innovació:

  • Digitalització inclusiva: Dissenyar eines accessibles per a entitats amb recursos limitats.
  • Models híbrids: Combinar elements de l’Economia Social amb pràctiques del sector privat per potenciar l’impacte.
  • Finançament alternatiu: Explorar noves formes de captar recursos, com el crowdfunding o bons d’impacte social.

La innovació en l’Economia Social no sols és possible, sinó imprescindible per abordar els reptes actuals i aprofitar al màxim les oportunitats. La clau està en la col·laboració, l’aprenentatge continu i l’adaptació a un món en constant evolució. La meva contribució passa per imaginar cada model de negoci des d’una visió cooperativa, i prendre decisions en base a aquesta visió. No és molt, de moment, però tant de bo contribueixi.

Innovar des de les noves economies: Oportunitats i reptes

En un món en constant transformació, la innovació es converteix en el motor que impulsa l’evolució de les nostres societats i economies. Una de les grans oportunitats actuals radica en l’aparició de noves economies que ofereixen espais per a reimaginar productes, serveis i processos. Aquestes economies emergents no sols generen noves dinàmiques de mercat, sinó que també proposen un model més sostenible, inclusiu i orientat al benestar col·lectiu.

Les noves economies i la seva relació amb la innovació

Els governs d’arreu del món estan desenvolupant polítiques per fomentar i enfortir aquestes noves economies, conscients de la seva capacitat per generar ocupació, cohesió social i un impacte positiu en el medi ambient. Des d’incentius fiscals fins al finançament de projectes pilot, les iniciatives públiques busquen donar suport a la creativitat empresarial que s’alinea amb els objectius de desenvolupament sostenible.

Però, què entenem per aquestes noves economies? Aquí presento les que em semblen més rellevants:

1. Economia social

L’economia social està basada en valors com la solidaritat, la igualtat i la justícia. Es centra en empreses i organitzacions l’objectiu principal de les quals no és maximitzar el benefici, sinó generar valor per a la societat, com cooperatives, mutualitats i associacions. Innovar en aquest àmbit implica desenvolupar models de negoci més professionalitzats, inclusius i democràtics, integrant tecnologies per potenciar la participació ciutadana i l’eficiència en la gestió.

2. Economia taronja

L’economia taronja se centra en les indústries culturals i creatives: art, disseny, cinema, música, literatura, videojocs i més. El seu potencial d’innovació resideix en la capacitat de connectar creativitat i tecnologia per generar productes culturals que atraguin mercats globals. Els governs que donen suport a aquest sector solen oferir subvencions per a la creació artística i faciliten la internacionalització de les empreses creatives.

3. Economia platejada

Amb l’envelliment de la població, l’economia platejada respon a les necessitats de les persones grans. Des de dispositius tecnològics per a la salut fins a serveis personalitzats de turisme, aquest sector ofereix un ampli camp per a la innovació. Les polítiques públiques en aquest àmbit solen incloure inversions en recerca sobre envelliment actiu i programes que promouen la inclusió de la població sènior en l’economia digital.

4. Economia blava

L’economia blava està vinculada a la sostenibilitat dels oceans i recursos marins. Innovar en aquesta economia implica el desenvolupament de tecnologies, coneixement i capacitats que permetin explotar els recursos del mar de manera responsable, com l’aquicultura sostenible, l’energia mareomotriu, el turisme costaner de baix impacte i el bioplàstic marí. Països costaners estan implementant polítiques per protegir els ecosistemes marins mentre impulsen el creixement econòmic local.

5. Economia verda

Aquesta economia se centra en la sostenibilitat ambiental, promovent pràctiques que redueixin la petjada ecològica i fomentin l’ús eficient de recursos. Innovar en aquest àmbit implica desenvolupar energies renovables, fomentar l’economia circular i aplicar tecnologies netes que contribueixin a un futur més sostenible.

6. Economia circular

L’economia circular busca eliminar el concepte de “residu” mitjançant la reutilització, reparació i reciclatge de materials. Innovar aquí significa repensar el cicle de vida dels productes per optimitzar l’ús de recursos i minimitzar l’impacte ambiental, promovent un sistema econòmic regeneratiu per disseny.

7. Economia del coneixement

Basada en el valor generat per la informació, la tecnologia i el capital humà, aquesta economia se centra en sectors com l’educació, la recerca i el desenvolupament, i les tecnologies de la informació. La innovació en aquest àmbit implica desenvolupar sistemes que potenciïn l’accés al coneixement i la seva aplicació en la resolució de problemes globals.

8. Economia col·laborativa

Impulsada per plataformes digitals, aquesta economia fomenta l’intercanvi de béns i serveis entre persones, com en el cas d’Airbnb, BlaBlaCar o plataformes de coworking. Innovar en aquest àmbit significa millorar les experiències d’usuari, la seguretat i l’eficiència de les plataformes, promovent models més accessibles i sostenibles.

9. Economia digital

Estretament vinculada a l’economia del coneixement, l’economia digital se centra en l’impacte de la digitalització i la tecnologia en la creació de valor econòmic. Inclou àrees com el comerç electrònic, les fintech i les criptomonedes, totes elles amb un alt potencial de disrupció i innovació.

10. Economia de la dada

L’economia de la dada es basa en l’aprofitament del gran volum de dades generades per individus, empreses i dispositius connectats. Innovar en aquest camp significa desenvolupar eines i metodologies per analitzar, gestionar i transformar les dades en informació valuosa per a la presa de decisions. Sectors com el màrqueting, la salut i la logística ja estan veient un gran impacte de l’economia del dada, amb polítiques que promouen la seguretat i privadesa en el seu ús.

Aquestes economies emergents representen un canvi de paradigma en com entenem el creixement econòmic. Les empreses que aposten per innovar en aquests sectors no sols guanyen en competitivitat, sinó que també contribueixen a la construcció d’un món més equilibrat i resilient. Ara més que mai, és fonamental que el sector privat, els governs i les comunitats treballin junts per maximitzar l’impacte positiu d’aquestes noves economies. Cada una d’elles pot ser un camí amb sentit i, juntes, ajudar a construir el món que ens agradaria que fos.

Un any (més) d’innovació: resum dels posts de 2024

Un Any d’Innovació: Resum dels Posts del Blog del 2024

A l’hora de tancar l’any 2024, és un moment idoni per reflexionar sobre els temes tractats al nostre blog, centrats en la innovació i el seu impacte en diversos sectors. A continuació, es presenta un resum dels articles publicats aquest any, organitzats cronològicament:

  1. Algunes pautes sobre com mesurar la innovació (3 de setembre de 2024): Es van oferir directrius per avaluar el rendiment de les iniciatives innovadores, assegurant que generin el valor esperat i contribueixin al creixement organitzacional. Llegir més
  2. Software de gestió de la innovació (10 de setembre de 2024): Es va presentar una visió sobre les eines digitals que faciliten la gestió de processos innovadors, permetent a les empreses organitzar i avaluar les seves iniciatives de manera efectiva. Llegir més
  3. Crear una cultura empresarial favorable a la innovació (17 de setembre de 2024): Es va abordar la importància de fomentar una cultura organitzacional que promogui la creativitat i l’acceptació del canvi, elements essencials per a l’èxit en entorns dinàmics. Llegir més
  4. Vídeo podcast Mamis Digitals (24 de setembre de 2024): En una entrevista personal, es van compartir experiències sobre la maternitat, la innovació i l’ús de les xarxes socials, oferint una perspectiva única sobre la conciliació entre la vida personal i professional. Llegir més
  5. Innovació oberta: innovar més enllà dels límits interns (1 d’octubre de 2024): Es va discutir el concepte d’innovació oberta, fent èmfasi en la col·laboració externa com una estratègia per impulsar la creativitat i el desenvolupament de noves solucions. Llegir més
  6. Innovació per a la transformació del lideratge directiu en una gran cadena hotelera (10 d’octubre de 2024): Es va explorar com la innovació pot transformar el lideratge en el sector hoteler, destacant la importància d’adaptar-se a les noves tendències i tecnologies per mantenir la competitivitat. Llegir més
  7. Escalant la Innovació: del concepte pilot a la realitat global (15 d’octubre de 2024): Es va analitzar com les empreses poden portar una innovació des d’una fase pilot fins a la seva implementació a gran escala, superant desafiaments i aprofitant oportunitats per aconseguir un impacte global. Llegir més
  8. Innovació i Sostenibilitat: Camí cap a un futur responsable (22 d’octubre de 2024): Es va examinar la intersecció entre innovació i sostenibilitat, proposant estratègies per a un desenvolupament equilibrat i respectuós amb el medi ambient. Llegir més
  9. Ètica en la innovació: un pilar fonamental per al Futur (29 d’octubre de 2024): Es va reflexionar sobre la importància de considerar aspectes ètics en els processos d’innovació, assegurant que el progrés tecnològic beneficiï la societat en el seu conjunt. Llegir més
  10. 6 estratègies clau per identificar tendències d’innovació a futur (part 1) (5 de novembre de 2024): Es van presentar mètodes per anticipar tendències en innovació, permetent a les organitzacions adaptar-se proactivament als canvis del mercat. Llegir més
  11. Altres 6 estratègies per identificar tendències futures en innovació (Part 2) (12 de novembre de 2024): Es van complementar les estratègies anteriors amb noves tècniques per identificar i aprofitar tendències emergents en l’àmbit de la innovació. Llegir més
  12. Algunes estratègies addicionals per captar tendències futures en Innovació (Part 3) (19 de novembre de 2024): Es va concloure la sèrie sobre identificació de tendències futures en innovació, oferint eines addicionals per construir un enfocament sòlid i resilient cap al futur. Llegir més
  13. Preparar-se per al futur de la gestió de la Innovació (26 de novembre de 2024): Es va discutir la necessitat d’una mentalitat adaptable en la gestió de la innovació, considerant el ràpid avanç tecnològic i les canviants expectatives dels consumidors. Llegir més
  14. La robòtica que ve al turisme (3 de desembre de 2024): Es va explorar l’impacte de la robòtica en el sector turístic, analitzant com les noves tecnologies estan transformant la indústria i millorant l’experiència del client. Llegir més

Aquest any, el blog ha ofert una gran varietat de perspectives sobre la innovació, proporcionant eines i reflexions per fer front als desafiaments actuals i futurs. A mesura que ens endinsem en un nou any, continuarem explorant i compartint coneixements que impulsin el desenvolupament i la transformació en diversos àmbits.

5 propostes més per a promoure la innovació des de làmbit públic

La setmana passada es van presentar 5 propostes per promoure la innovació en l’administració pública. A continuació, es presenten altres 5 propostes en el mateix sentit:

Transparència i rendició de comptes: Publicar de manera proactiva informació sobre la gestió pública i establir mecanismes clars de rendició de comptes augmenta la confiança de la ciutadania en les institucions. Gestionar de manera robusta les dades és fonamental, i per aconseguir-ho, l’element clau és la transformació digital, fins i tot en els processos més senzills.

Avaluació i millora contínua: Implementar sistemes d’avaluació periòdica de polítiques i programes permet identificar àrees de millora i ajustar estratègies per assolir els objectius proposats. En les administracions del meu àmbit, aquest aspecte sovint no es fa, i constitueix un element fonamental per identificar oportunitats i àrees de millora en el tipus de polítiques que s’emprenen, així com responsabilitzar de forma directa les persones que gestionen allò públic.

Gestió eficient de recursos: Optimitzar l’ús de recursos financers, humans i materials garanteix la sostenibilitat de les iniciatives i maximitza l’impacte de les accions públiques. La gestió eficient inclou les mesures que pot prendre qualsevol persona a l’Administració, no és només responsabilitat dels líders. Actuar amb consciència de treballar per al bé comú és un element bàsic de la gestió pública.

Promoció de la cultura d’innovació: Fomentar un ambient laboral que incentivi la creativitat i la proposta de noves idees entre els empleats públics contribueix a la generació de solucions innovadores. Hem parlat en aquest article de la cultura d’innovació, i hi ha moltes iniciatives que poden promoure-la.

Adaptació al canvi climàtic i sostenibilitat: Integrar criteris de sostenibilitat i resiliència davant el canvi climàtic en les polítiques públiques assegura un desenvolupament equilibrat i responsable amb el medi ambient. Mantenir aquest prisma a l’hora de definir la gestió pública pot contribuir a polítiques més innovadores i amb més oportunitats de futur.

No és fàcil transformar organitzacions com les de l’àmbit públic sense frustrar-se per la lentitud dels canvis, tot i que acostumo a explicar que la primera vegada que vaig convocar les empreses des de l’àmbit públic per parlar d’innovació, només en van venir 5. I al cap de 15 anys, les empreses van omplir les més de 120 places del mateix fòrum. L’única cosa que roman és el canvi.

5 propostes per a la innovació en l’àmbit públic

La innovació en l’administració pública és essencial per millorar l’eficiència, la transparència i la qualitat dels serveis oferts a la ciutadania. Aquest article té com a objectiu compartir alguns elements que considero clau en la innovació en l’àmbit públic. A continuació, es presenten cinc propostes essencials per impulsar aquesta transformació:

  1. Simplificació de procediments administratius: Reduir la burocràcia i eliminar tràmits innecessaris facilita la interacció dels ciutadans i les empreses amb l’administració, agilitzant processos i millorant l’eficiència. Això implica que qui dissenya el procés s’hauria de preguntar quin és el mínim d’informació necessari per gestionar-lo i com pot la persona ciutadana identificar i comprendre clarament el que se li demana.
  2. Digitalització integral de serveis: Implementar plataformes digitals que permetin als usuaris accedir als serveis públics de manera online, promovent la transparència i reduint temps d’espera. Cada cop més persones aprenen a relacionar-se de manera digital, i en dues generacions l’avenç en aquest sentit serà molt significatiu. La digitalització dels serveis públics pot contribuir a aquest progrés, amb totes les implicacions que comporta.
  3. Formació contínua del personal: Capacitar els empleats públics en noves tecnologies i metodologies de treball assegura una adaptació constant als canvis i millora la qualitat del servei. A més, fomenta una predisposició al canvi entre els treballadors públics que pot contribuir a la transformació de l’àmbit públic.
  4. Foment de la participació ciutadana: Establir canals efectius perquè la ciutadania participi en la presa de decisions i en l’avaluació de serveis públics enforteix la democràcia i la corresponsabilitat. Durant el darrer segle, s’ha delegat massa responsabilitat individual en l’administració pública. És hora de recuperar aquest deure i el dret que comporta.
  5. Col·laboració públic-privada: Impulsar aliances estratègiques amb el sector privat per aprofitar recursos i coneixements, generant solucions innovadores a problemes públics. Una manera d’ampliar la capacitat pública és mitjançant la creació de solucions des de l’àmbit privat.

La implementació d’aquestes propostes requereix un compromís decidit per part de les autoritats i la participació activa de la ciutadania, amb l’objectiu de construir una administració pública més moderna, eficient i propera a les necessitats de la societat.

Algunes estratègies addicionals per capturar tendències futures a Innovació (Part 3)

Per tancar aquesta sèrie d’estratègies orientades a identificar tendències futures en innovació, explorarem cinc estratègies addicionals més, que em semblen interessants per construir un enfocament sòlid i resilient cap al futur de la innovació.

Anàlisi de tendències tecnològiques emergents: Identificar i analitzar les tecnologies que estan en una fase primerenca, com ara la intel·ligència artificial avançada o les energies renovables de nova generació, permet a les organitzacions detectar oportunitats disruptives abans que arribin a ser massives. Aquest enfocament és essencial per mantenir-se avantguarda.

Connexió amb xarxes d’Innovació i ecosistemes: Col·laborar i mantenir-se vinculat amb altres actors de l’ecosistema d’innovació –com startups, incubadores, universitats i centres de recerca– és una estratègia clau per captar noves idees i tendències que encara no estan plenament desenvolupades al mercat .

Gestió de dades i anàlisis predictives: L’era digital ofereix una gran quantitat de dades útils per identificar patrons i predir tendències futures. L’anàlisi predictiva es converteix en una eina indispensable per a les organitzacions que volen anticipar l’evolució del sector, crec que veurem grans canvis en aquest sentit.

Ús de la innovació oberta: Integrar enfocaments d’innovació oberta permet a les empreses accedir a coneixements externs i col·laborar en solucions que podrien estar fora del vostre abast si operessin de manera aïllada. La innovació oberta facilita més flexibilitat i accés a idees noves. Identificar reptes d’innovació a les empreses i participar a hackatons em sembla especialment interessant.

Foment duna cultura de curiositat i aprenentatge constant: Les tendències futures es detecten millor en entorns on laprenentatge continu és una prioritat. Crear una cultura empresarial on l’equip estigui constantment actualitzat i cercant nous coneixements permet detectar canvis de manera proactiva, a més de generar un millor ambient de treball i més alegria de viure.

En combinar aquestes estratègies, les organitzacions poden enfortir la capacitat d’anticipar-se al canvi i adaptar-se ràpidament, no només sobrevivint sinó prosperant en el futur incert de la innovació. En definitiva, analitzar i entendre les tendències no és pas un procés puntual; és un compromís constant que requereix una visió àmplia, col·laborativa i proactiva.

6 estratègies més per identificar tendències futures en innovació (Part 2)

En aquest segon lliurament, proposem sis estratègies clau més per identificar tendències futures en innovació. Aquestes tècniques complementen les vistes al post anterior i ens brinden eines addicionals per anticipar-nos al canvi.

Anàlisi de xarxes socials i plataformes digitals: Les xarxes socials són una font rica en dades sobre tendències emergents i canvis en els comportaments del consumidor. Analitzar aquestes dades ajuda a descobrir moviments en temps real i detectar oportunitats de transformació i millora que difícilment poden arribar per altres vies. Amb el machine learning i la intel·ligència artificial s’abarateixen àmpliament aquests processos d’anàlisi, val la pena implementar mecanismes automàtics de diagnòstic a les xarxes.

Inversió en investigació i desenvolupament (R+D): La investigació continua no només impulsa la innovació interna, sinó que permet estar al corrent dels desenvolupaments externs que poden impactar a la indústria. La inversió pública en R+D fa que les PIMES puguin accedir a generar coneixement rellevant que en pot determinar el futur.

Col·laboració amb universitats i centres de recerca: Vinculat amb això, associar-se amb institucions acadèmiques al voltant de projectes d’R+D facilita l’accés a investigacions d’avantguarda que encara no són al mercat.

Tendències en polítiques i regulació: L’entorn regulatori té un impacte directe a les empreses. Mantenir-se informat sobre canvis legislatius i regulatoris, especialment a Europa, permet anticipar-se a ajustaments necessaris als productes o serveis.

Participació en conferències i fòrums d’innovació: Aquests esdeveniments no sols permeten descobrir tecnologies i pràctiques emergents, sinó que també són un espai per fer networking amb altres líders del sector, espai per compartir i col·laborar.

Estudis de tendències en publicacions especialitzades: Llegir informes i anàlisis de mercat publicats per empreses de recerca ajuda a identificar de manera primerenca possibles tendències ia entendre com estan evolucionant.

Aquestes estratègies avançades permeten una comprensió més profunda dels factors que influeixen en el canvi. Atents al darrer post sobre aquest tema!

6 estratègies clau per a identificar tendències d’innovació a futur

En el món dinàmic de la innovació, anticipar el futur és essencial. La innovació no és només un procés reactiu; requereix proactivitat i una visió que s’avanci als canvis. En aquest primer lliurament sobre estratègies per identificar tendències futures en innovació, exploraré sis mètodes fonamentals per preveure el que ha de venir i adaptar-se eficaçment.

Anàlisi de mega tendències: Observar patrons globals que impacten diverses indústries permet preveure com canviarà l’entorn empresarial i com posicionar-se davant d’aquests canvis. El gir cap a la sostenibilitat, per exemple, ara constitueix una megatendència que hauria de determinar les estratègies d’innovació de qualsevol organització.

Exploració d’escenaris: Imaginar futurs hipotètics ajuda a preparar-se per a múltiples possibles desenllaços. L’anàlisi d’escenaris permet a les organitzacions enfortir la capacitat d’adaptació i la resiliència. La recepta del pare d’Alícia, sis coses impossibles abans d’esmorzar, pot ser un principi.

Estudi de la competència i l’anàlisi comparativa: Analitzar les estratègies d’innovació d’altres actors permet descobrir punts de millora i oportunitats encara no explotades. Això inclou els competidors, per descomptat, però també potencials productors substitutius, col·laboradors, altres baules de la cadena de valor, etc. Per mi la pregunta és: Com és l’empresa que ens traurà del mercat?

Investigació de canvis a les preferències del client: Els canvis en els hàbits dels consumidors poden marcar l’inici de noves tendències. La investigació i l’anàlisi d’aquests canvis són fonamentals, esbiaixant per perfil o segment de clients a què s’adreça l’oferta de l’organització.

Mapeig de tecnologies emergents: Vigilar les noves tecnologies que sorgeixen ajuda a anticipar-se al seu impacte potencial en els productes i serveis de l’organització. És important no perdre de vista que es tracta didentificar tecnologies amb sentit per a lorganització, i ser molt fred en la identificació daquestes tecnologies.

Vigilància de startups i ecosistemes dinnovació: Les startups solen adoptar les tecnologies i tendències abans que les empreses més grans. Observar-ne l’evolució pot oferir pistes sobre les adreces futures del mercat. Integrar els desenvolupaments que estan fent les start-ups, comprar-les, és una cosa que estan fent la major part de grans empreses que coneixem, en sectors com energia, turisme, dades,… Les hackatons en van, sobretot.

Aquestes estratègies ens permeten estar a la carena de l’onada i respondre amb agilitat als canvis. Al proper post, veurem sis enfocaments addicionals per continuar desenvolupant una estratègia d’innovació futura sòlida i efectiva.