Categoria: #politicadinnovacio

Algunes teories sobre Innovació que utilitzo amb freqüència

Posted on by Mariona Luis Tomás

Escric aquí algunes referències de teories sobre Innovació que em semblen rellevants, no per qüestions històriques, sinó perquè utilitzo cadascuna d’aquestes teories en funció del context en què em trobo, i totes per mi són actuals i tenen sentit.

  • Teoria de la innovació de Schumpeter: l’economista Joseph Schumpeter va proposar el concepte de “destrucció creativa”, on la innovació, particularment en forma d’activitats empresarials, impulsa el creixement econòmic en reemplaçar indústries i tecnologies antigues per altres de noves. Va destacar el paper dels empresaris com a impulsors clau de la innovació.
  • Teoria de la difusió d’innovacions: desenvolupada per Everett Rogers, aquesta teoria explora com les innovacions es propaguen a la societat. Classifica els individus en grups segons la voluntat d’adoptar noves innovacions, inclosos els innovadors, els primers a adoptar-les, la majoria primerenca, la majoria tardana i els endarrerits.
  • Innovació oberta: encunyada per Henry Chesbrough, aquesta teoria desafia el model tradicional d’innovació tancada en emfatitzar la importància de la col·laboració i l’intercanvi de coneixements amb socis externs, com ara clients, proveïdors i institucions de recerca, per impulsar la innovació.
  • Visió basada en recursos (RBV): aquesta teoria, sovint aplicada en el context dels negocis i l’estratègia, suggereix que els recursos i les capacitats únics d’una empresa són essencials per a un avantatge competitiu i una innovació sostingudes. Les innovacions sorgeixen de l’aprofitament eficaç dels recursos interns.

Tipus d’innovació i la seva rellevància en determinats sectors

Posted on by Mariona Luis Tomás

Tot i que el Manual d’Oslo només identifica quatre tipus d’innovació (producte, procés, organització i comercialització), aquí hi ha diversos tipus d’innovació, cadascun amb la seva rellevància per a diverses indústries. Comprendre aquests tipus d’innovació pot ajudar les organitzacions a identificar oportunitats per impulsar el canvi i mantenir-se competitives.

Aquests són alguns tipus clau d’innovació i la seva rellevància per a diferents indústries:

  • La innovació de producte implica el desenvolupament de productes o serveis nous o millorats. És molt rellevant per a indústries com la tecnologia, l’electrònica de consum, els productes farmacèutics i els béns de consum. Per exemple, empreses com Apple introdueixen contínuament noves versions dels seus telèfons intel·ligents i ordinadors portàtils, mostrant la innovació de producte.
  • La innovació de processos se centra en la millora dels processos i operacions interns. És crucial en la fabricació, la logística i les indústries on l’eficiència i la reducció de costos són primordials. Els fabricants d’automòbils, per exemple, han implementat tècniques d’automatització robòtica i de fabricació ajustada per a la innovació de processos.
  • La innovació de serveis es refereix a la creació de serveis i experiències de client nous o millorats. És important en sectors com l’hostaleria, la sanitat i els serveis financers. Empreses com Airbnb van interrompre el sector de l’hostaleria introduint una nova plataforma perquè els viatgers trobin allotjament únic, mostrant la innovació del servei.
  • La innovació del model de negoci implica repensar com una empresa crea, ofereix i capta valor. És fonamental en les indústries que s’enfronten a interrupcions o que busquen nous fluxos d’ingressos. Netflix va transformar la indústria de l’entreteniment amb el seu model de streaming basat en subscripció, un exemple d’innovació del model de negoci.
  • La innovació de màrqueting se centra en com es promocionen i es distribueixen els productes o serveis als clients. És vital en els sectors de la publicitat, els mitjans de comunicació i el comerç minorista. Plataformes de xarxes socials com Facebook i Instagram han introduït tècniques innovadores de publicitat i orientació, impulsant la innovació de màrqueting.
  • La innovació organitzativa es relaciona amb els canvis en l’estructura, la cultura o les pràctiques de gestió d’una organització. És rellevant en totes les indústries, però especialment crític en organitzacions tradicionals o burocràtiques que busquen fomentar l’agilitat i l’adaptabilitat. Les startups sovint adopten jerarquies planes i cultures de treball flexibles com a formes d’innovació organitzativa.
  • La innovació tecnològica implica el desenvolupament de noves tecnologies o l’aplicació de les existents de maneres noves. És molt rellevant en indústries com la tecnologia de la informació, la sanitat i l’energia. Els avenços de Tesla en la tecnologia dels vehicles elèctrics són un exemple excel·lent d’innovació tecnològica a la indústria de l’automoció.
  • La innovació social aborda els reptes de la societat i busca millorar el benestar de les comunitats i les persones. És important en organitzacions sense ànim de lucre, iniciatives del sector públic i empreses socialment responsables. Les institucions de microfinançament que proporcionen serveis financers a poblacions desateses representen una forma d’innovació social.
  • La innovació en sostenibilitat se centra a reduir els impactes ambientals i promoure pràctiques sostenibles. És crucial en indústries amb petjades ambientals importants, com ara l’agricultura, l’energia i la construcció. Les empreses del sector de les energies renovables, com els proveïdors d’energia solar i eòlica, exemplifiquen la innovació en sostenibilitat.
  • La innovació cultural implica la creació de noves normes, tendències i expressions culturals. És rellevant en indústries creatives com la moda, l’entreteniment i l’art. Els dissenyadors i artistes que introdueixen nous estils i tendències contribueixen a la innovació cultural.

Entendre aquests tipus d’innovació i la seva rellevància per a diferents indústries ajuda les organitzacions a adaptar les seves estratègies d’innovació per alinear-se amb els seus objectius i reptes específics. La innovació reeixida sovint implica una combinació d’aquests tipus per abordar diversos aspectes d’una empresa o indústria.

Innovació: Noves maneres d’aportar valor als clients

Posted on by Mariona Luis Tomás

El desafiament de la definició dinnovació és un problema que arriba sovint i que magrada repassar de tant en tant, ja que Com podria donar suport als meus clients de manera efectiva si tenim idees diferents sobre què és innovació?

Intento donar resposta a aquesta pregunta compartint una visió comuna de què és i què no és innovació abans de començar a treballar-hi, així els meus clients i col·laboradors i jo podem avançar en la mateixa direcció i utilitzar els mateixos paràmetres per treballar.

Algunes definicions “clàssiques” (les més utilitzades, les més referenciades) del terme “Innovació” podrien ser les següents:

Innovació és “l’ús sistemàtic, com a oportunitat, dels canvis en la societat, l’economia, la demografia i la tecnologia”. (Peter F. Drucker, 1985)

Innovació és un “Nou, o significativament millorat, producte (bé o servei), procés, mètode de comercialització o mètode organitzatiu, a les pràctiques internes de l’empresa, l’organització del lloc de treball o les relacions exteriors”. (Manual d’Oslo, publicació de referència en Innovació de l’OCDE i la Unió Europea, 2005)

Innovació és l’”Activitat el resultat de la qual és l’obtenció de nous productes o processos, o millores substancialment significatives dels ja existents”. (Norma UNE 166000, “Terminologia i definicions de les activitats de R+D+i”)

Innovació és “Noves maneres d’oferir valor al client” (O’Hare, 1988)

Innovació és “creació o modificació d’un producte, i la seva introducció a un mercat.” (Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola)

Si observem aquestes definicions d’innovació, podem observar que totes tenen en comú els paràmetres següents:

El sentit de novetat. Una innovació implica alguna manera nova de fer les coses, hi ha un sentit d’alguna cosa nova en el concepte.

La visió de procés. No es tracta d‟un moment d‟inspiració, d‟una idea genial, sinó d‟un enfocament sistemàtic d‟identificació i implantació d‟idees.

Lorientació cap a la comercialització. Si el mercat no compra, no estem innovant. Hi ha d’haver algú disposat a “pagar” per aquesta nova manera de fer les coses.

La definició més simple de les que hem vist que encaixa amb el plantejament pràctic i orientat a resultats és: Innovació és Noves Formes d’Oferir Sistemàticament Valor al Client. Aquesta definició aplega el sentit de novetat (noves formes), la visió de procés (oferir sistemàticament) i l’orientació a la comercialització (valor al client).

Alguns matisos més, per estar orientats:

Sobre el que innovació SÍ és:

  • “Nou” no vol dir que ningú ho hagi fet abans. Si no s’ha fet abans en aquest context, aleshores es considera nou.
  • Ha de tenir el propòsit clar de resoldre un problema, de satisfer una necessitat o de satisfer un desig.
  • La innovació està en fer, no només en el pensament o la conceptualització. El fet de tenir la idea no constitueix una innovació.

Sobre el que la innovació NO és:

  • Petits ajustaments i millores d’un procés existent no són el mateix que innovar.
  • Invenció, que es converteix en innovació quan es porta al mercat amb èxit.
  • Tecnologia. No tota innovació involucra tecnologia, ja sigui com a facilitador o com a resultat. L’ús de nova tecnologia no vol dir necessàriament que s’hagi produït innovació.
  • Creativitat: La creativitat consisteix a tenir una gran idea. La innovació es tracta d’EXECUTAR la idea.

Convocatòria per a projectes d’innovació i sostenibilitat a empreses turístiques

Posted on by Mariona Luis Tomás

Amb data 10/4/24 es va publicar al BOIB la convocatòria per a la concessió dajuts per finançar projectes/innovadors a través de la cooperació amb lobjectiu de buscar, implementar i digitalitzar solucions innovadores sostenibles als establiments turístics de les Illes Balears, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançat per la Unió Europea Next Generation EU.

És la primera vegada que apareix una convocatòria d’innovació específica per al sector turístic a les Illes Balears, i atesa l’especialització competitiva de les illes és una cosa que té molt de sentit i em sembla un encert.

La convocatòria consta de dos programes: un de recerca i un altre d’innovació. El programa de recerca té com a beneficiaris qualsevol entitat o persona jurídica que realitza activitats en matèria de desenvolupament i innovació, i el programa d’innovació té com a beneficiàries les empreses i persones inscrites a qualsevol dels registres insulars d’empreses, activitats i establiments turístics.

El programa em sembla interessant per diverses raons: per la claredat de la seva finalitat (cercar, implementar i digitalitzar solucions innovadores sostenibles als establiments turístics de les Illes Balears), pel perfil de projectes que pretén finançar (economia circular, cicle de l’energia i de l’aigua, cicle agroalimentari, transformació digital), per la simplicitat del procés de sol·licitud i pel fet que s’assignen els diners als projectes per endavant.

Tant de bo el programa serveixi per a la necessària transició del sector turístic i perquè les Illes Balears segueixin sent un referent internacional de gestió turística; contacta amb mi si necessites ajuda per definir o estructurar un projecte, tant si ets empresa registrada com a empresa de R+D+i.

Promoure la innovació i la sostenibilitat a través de l’enginyeria industrial, nou repte pel COEIB

Posted on by Mariona Luis Tomás

Recentment presentàrem el nou Pla Estratègic del Col·legi dEnginyers Industrials de les Illes Balears.

Aquest pla estratègic comença oferint una visió detallada sobre el context econòmic, social i professional de les Illes Balears i el rol del Col·legi Oficial dEnginyers Industrials de les Illes Balears (COEIB). En els darrers anys, Balears ha experimentat un creixement significatiu en sectors com el turisme, la demografia, el comerç i la construcció. El turisme, en particular, ha estat un motor de recuperació postpandèmia, contribuint substancialment al PIB de la regió.

El COEIB, regulat per diverses lleis, ha hagut de navegar a través de canvis legislatius significatius, ajustant-se a les noves regulacions sobre visats i col·legiació.

Actualment, enfronta reptes com la manca de propòsit, el baix compromís dels enginyers i una majoria de col·legiats sèniors. Internament, el COEIB ofereix una àmplia gamma de serveis, incloent-hi visat electrònic, col·legiació, formació i una borsa de treball, entre d’altres. Majoritàriament, els seus col·legiats són professionals en exercici lliure, treballen a l’administració pública, o són assalariats en empreses.

A nivell global, l’enginyeria és crucial per aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible. En particular, l’enginyeria industrial experimenta una transformació amb l’adveniment de l’Enginyeria 4.0, la sostenibilitat, els nous models de gestió, la reorganització de cadenes de valor i altres innovacions tecnològiques i no tecnològiques.

El COEIB, a través del seu pla estratègic, cerca adaptar-se a aquests canvis interns i externs. La visió és que les persones enginyeres poden assumir una major responsabilitat al món que ve per a les futures generacions, per la qual cosa el propòsit identificat per al col·legi passa a ser Fomentar la sostenibilitat i la innovació de les Illes Balears mitjançant l’enginyeria industrial.

El pla d’actuacions per al període 2024-2027 inclou diversos programes com ara exercici lliure, formació, club social, desenvolupament professional, representació i assessorament a l’administració. També s’identifiquen eixos transversals com la gestió, la comunicació i la creació del mapa de coneixement del col·lectiu d’enginyers i enginyers.

Aquest pla busca consolidar el rol del COEIB en el desenvolupament professional dels enginyers i la seva integració a la societat, adaptant-se a les necessitats i desafiaments actuals de la professió i del context econòmic, mediambiental i social a les Illes Balears. Ha estat un plaer i un honor contribuir a estructurar la futura activitat del col·legi, tant de bo puguem veure aviat resultats.

Xecs de consultoria, un bon recurs per a la PIME de les Illes Balears

Posted on by Mariona Luis Tomás

Fins al 22 d’abril del 2024 es poden sol·licitar els ajuts de l’IDI en forma de xecs de consultoria. Aquest programa el definim així com és ara a la meva etapa com a gerent de l’IDI, l’institut d’innovació empresarial de les Illes Balears, i m’alegro que no només s’hagi consolidat, sinó que també s’ha ampliat en noves modalitats de xec i al perfil dels sol·licitants.

Al meu entendre és molt important que les PIMES puguin incorporar coneixement extern en qüestions en què no poden ser especialistes, com internacionalització, digitalització, gestió excel·lent o empremta de carboni. Aquests xecs són una subvenció que finança el pagament a consultors especialistes per incorporar coneixement sobre aquests àmbits a l’organització, en funció de l’àmbit que interessi a l’organització. La incorporació de coneixement es produeix quan cal fer un pla d’actuació, perquè per fer un pla necessites un diagnòstic, i com a persona empresària o directiva les preguntes del diagnòstic resulten bona font de coneixement, i la proposta de pla d’acció ordena i inclou iniciatives en què segur que la persona no havia pensat.

Els xecs es van concebre exclusivament per a empreses d’IAE industrial, i progressivament s’han anat ampliant als sectors connexos a la indústria.

La suma dels xecs subvenciona el 90% de les 60 hores de consultoria contractades el primer any, i el 80% els dos anys següents, cosa que dóna marge a les empreses industrials que volen iniciar un recorregut en els àmbits de digitalització, sostenibilitat, gestió o internacionalització per incorporar el coneixement que necessiten.

Tant de bo l’aportació de l’IDI serveixi perquè les empreses millorin les capacitats i optimitzin la inversió en base al coneixement adquirit.

Consulta’m si vols sol·licitar el teu xec, potser et pot ajudar.

Pensar l’estratègia d’una organització a partir del seu propòsit

Posted on by Mariona Luis Tomás

En els últims anys he participat en la definició de l’estratègia de diferents organitzacions: un clúster audiovisual, un clúster químic, un institut de recerca, una empresa pública, diferents empreses… i recentment també un col·legi d’enginyers.

Estava donant una volta en què podia compartir sobre definició de l’estratègia d’organitzacions que no depenen d’una sola persona, la persona propietària, la persona directiva o la persona empresària, sinó que depenen d’un col·lectiu.

Un dels elements a considerar en la definició de l’estratègia d’aquest tipus d’organitzacions és la importància del relat: en la meva visió, construir una estratègia compartida pel col·lectiu implica escoltar amb atenció als diferents elements del col·lectiu i posar paraules a la cançó de l’organització, fer un relat sobre què és i a què aspira l’organització, i quin és el seu rol cap al col·lectiu i cap a la societat en el seu conjunt.

En aquesta mateixa línia, una vegada tenim el relat de l’organització, la seva cançó, és fonamental identificar el seu propòsit, que és la raó per la qual ha de continuar operant en el seu entorn, el que es perdrà la societat i el planeta si l’organització desapareix. El propòsit per a mi té més a veure amb el sentit de la vida de l’organització, és la pròpia organització qui el defineix, i no és el mateix que la missió de l’organització, que és el sentit que se li dóna a l’organització des dels elements que la constitueixen. Al final es tracta d’observar el que la vida et dóna per oferir el que la vida et demana, i el propòsit tindria a veure amb el que la vida et demana.

L’estructura tradicional de planificació estratègica inclou una anàlisi interna (qui som, què volem, amb qui podem tenir-ho i com) i una anàlisi externa (factors polítics, econòmics, socials, tecnològics, ecològics i legals que afecten o poden afectar a l’activitat de l’organització, entre altres). Aquestes anàlisis interna i externa solen resumir-se en un diagrama de debilitats, amenaces, fortaleses i debilitats de l’organització (DAFO), i a partir d’aquí es defineix la missió, la visió i els objectius de l’organització per al següent període, que sol ser d’uns 3-4 anys.

En un entorn altament canviant com en el que solen operar les organitzacions, es pot pensar que cada vegada té menys sentit definir i concretar el que farà l’organització els propers 3-4 anys, ja que en la majoria de sectors el nivell de canvi és massa alt com per mantenir una mateixa trajectòria de l’organització durant tant de temps. En la meva experiència, té molt de sentit fer almenys una vegada cada 10-12 anys l’anàlisi interna i externa i la definició detallada del propòsit, la missió, la visió, els objectius i els altres elements perquè això contribueix a crear un relat sobre qui és l’organització i què vol fer, com a enfocament general, i consensuar entre els diferents agents aquest enfocament.

No obstant això, una vegada fet això, es pot observar que el propòsit de l’organització és pràcticament l’únic que no canvia. És per això que com a part de l’estratègia i pensant en una planificació a més curt termini, m’agrada representar el business model canvas de l’organització, com és ara, i el business model canvas de com pot anar evolucionant en el pròxim període, per tirar d’ella cap allà. Amb aquesta eina es pot organitzar i imaginar cap a on pot evolucionar l’organització i es poden establir objectius i resultats clau esperats que portin a l’organització a ser el que està cridada a ser.

Fer una revisió anual del canvas i una proposta de què hauria de canviar constitueix un model de planificació estratègica a curt termini que crec que permet adaptar molt millor les organitzacions a la inestabilitat intrínseca del moment que ens ha tocat viure. La simplicitat del model fa que sigui molt més fàcil de transmetre què és el important per al següent període a totes les persones involucrades, el que els permet alinear-se molt millor amb l’organització i tirar totes i tots al uníson en un mateix sentit

Ecosistema d’innovació

Posted on by Mariona Luis Tomás

Els darrers dies de la meva feina a l’IDI vaig impartir, a càrrec de la Fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears, un curs per a doctorands en què es va parlar de dues qüestions: l’ecosistema d’innovació i els programes de suport i polítiques públiques per a la transferència de coneixement. En aquest post només parlaré de l’ecosistema d’innovació, ja que em sembla un element fonamental en qualsevol estratègia d’innovació.

L’ecosistema d’innovació és el terme utilitzat per descriure els diversos actors, parts interessades i membres de la comunitat que són fonamentals per a la innovació (Millard, 2018). Inclou un grup d’actors, activitats i elements (productes i serveis, recursos tangibles i intangibles, recursos tecnològics i no tecnològics), i les institucions i relacions, incloses les relacions complementàries i substitutives, que són importants per a l’exercici innovador d’un actor o una població d’actors (Granstrand i Holgersson, 2020).

Per Klimas i Czakon (2021) es pot definir com l’entorn de cooperació que envolta les activitats d’innovació dels seus actors en evolució conjunta, organitzats a través de processos de coinnovació, i que donen com a resultat la cocreació de nou valor a través de la innovació.

La idea que comparteixen aquestes definicions és que, com les persones, les empreses no poden innovar soles: necessiten un sistema d’entitats independents al seu voltant, i sentir el pols d’aquest sistema a través de les relacions que estableixen per oferir el millor de si mateixes, per fer-se més grans i més transformadores.

Els elements de l’ecosistema d’innovació inclouen:
– Generadors de coneixement: Generen coneixement i impulsen la creació de nous projectes i tecnologies innovadores. Poden ser: Centres de desenvolupament, recerca, disseny, departaments de recerca i desenvolupament a universitats, centres tecnològics, laboratoris, etc.
– Entorn tecnològic i de serveis avançats. Són els que proveeixen recursos (eines, recursos financers, infraestructura, talent, consultoria, entre d’altres) a l’ecosistema per potenciar el desenvolupament de nous projectes innovadors dins o fora del mateix hàbitat. Poden ser consultories, desenvolupadors, entitats bancàries, incubadores, acceleradores, fons d’inversió, centres de formació, espais de coworking, etc.
– Estructures dinterfície. Asseguren la creació d’espais i plataformes perquè els diferents actors col·laborin de manera activa. Tenen per objectiu connectar les organitzacions amb interessos similars perquè puguin aprofitar sinergies i prenguin un impuls més gran entre elles. Poden ser: clústers, càmeres empresarials, consells industrials, secretaries d’estat, institucions, ONG, etc.
– Entorn productiu. El constitueixen les empreses, que tenen com a objectiu portar la innovació al mercat.
– Altres elements. Poden ser, entre altres, promotors (mitjans de comunicació), comunitats dinterès, afectats per lactivitat de lorganització, etc.

Si llegeixes això és perquè t’interessa la innovació, així que t’invito, aquí i ara, a fer un mapa mental dels elements del teu ecosistema. Pensa en el següent:
# Coneixes les persones que hi ha darrere de les organitzacions del teu ecosistema?
# Amb qui tens una bona relació, i per què?
# Amb qui hauries de començar a construir una bona relació?
# Amb qui col·laboraràs per pensar junts el teu proper projecte d’innovació?

En la meva experiència, cada vegada les persones són més accessibles i col·laboratives, i treballar amb altres és la clau per arribar lluny, així que a qui trucaràs avui?