L’economia blava és un terme que ha evolucionat amb el temps i que, segons el context en què s’utilitzi, pot tenir diferents interpretacions. Tot i que, en essència, està relacionada amb l’aprofitament sostenible dels oceans, mars i recursos marins, hi ha dues aproximacions principals que han marcat la seva definició: la visió de Gunter Pauli i la perspectiva adoptada per la Unió Europea.
L’Economia Blava segons Gunter Pauli: inspirada en la natura
Gunter Pauli, economista belga i autor del llibre L’Economia Blava (2010), va desenvolupar aquest concepte com una alternativa sostenible al model econòmic tradicional. La seva visió es basa en imitar els processos naturals, en els quals els residus d’una activitat es converteixen en recursos per a una altra, aconseguint així un sistema productiu més eficient i circular.
Aquest enfocament està estretament vinculat a l’economia circular i es basa en principis com:
✅ L’aprofitament màxim dels recursos disponibles.
✅ L’eliminació del concepte de residu, reutilitzant i transformant materials.
✅ La generació d’ocupació i innovació mitjançant models productius sostenibles.
Pauli critica el model d’economia verda, ja que, segons ell, tendeix a encarir els costos de producció en lloc d’optimitzar els recursos. La seva proposta d’economia blava busca canviar aquesta dinàmica i demostrar que és possible generar riquesa sense comprometre el medi ambient, encara que en cap moment parla de l’economia blava com a oceànica, marina o marítima.
L’Economia Blava segons la Unió Europea: Creixement sostenible i diversificació
La Comissió Europea té una visió més àmplia i pragmàtica de l’economia blava. En la seva definició, aquest concepte inclou totes les activitats econòmiques relacionades amb els oceans, mars i costes. Això comprèn sectors tradicionals com:
🔹 La pesca i l’aqüicultura.
🔹 El transport marítim i la logística portuària.
🔹 El turisme costaner i els esports aquàtics.
També s’hi sumen sectors emergents que estan guanyant importància en l’economia global, com ara:
🔹 L’energia eòlica marina i altres energies renovables oceàniques.
🔹 La biotecnologia blava, amb aplicacions en la salut i la indústria química.
🔹 L’explotació sostenible de recursos marins per a l’alimentació i la cosmètica.
Per a la UE, el desenvolupament de l’economia blava ha d’anar lligat a la sostenibilitat i a la creació d’ocupació de qualitat. Segons dades de la Comissió Europea, l’economia blava proporciona al voltant de 5,4 milions de llocs de treball i genera prop de 500.000 milions d’euros l’any.
Independentment de la perspectiva que s’adopti, l’economia blava és clau per a un creixement econòmic responsable i per a la protecció dels nostres ecosistemes marins. Amb un enfocament basat en la innovació i la sostenibilitat, aquest model pot esdevenir un pilar fonamental per a l’economia del segle XXI.
Apostem per obtenir recursos marins, però no per explotar-los de la mateixa manera que hem explotat els terrestres.
🌊 Si volem un futur pròsper, hem de apostar per mars saludables i una economia que respecti els límits del planeta.