Quan parlem d’innovació a les organitzacions, solem centrar-nos en les idees, metodologies o persones. Però hi ha un element sovint ignorat i profundament influent: l’estructura organitzativa. Com ens organitzem per innovar?
En principi, qualsevol estructura organitzativa pot ser vàlida per fomentar la innovació, sempre que s’hi acompanyi d’una cultura adequada, lideratge compromès i processos flexibles. Tot i això, hi ha estructures que, per la seva pròpia naturalesa, resulten més proclius a estimular el canvi: l’estructura matricial i l’estructura per projectes.
L´estructura matricial combina dues dimensions organitzatives: per funcions i per projectes o productes. Aquesta doble mirada permet integrar especialització i enfocament, generant sinèrgies entre equips diversos. Tot i que pot generar tensions a la presa de decisions, ben gestionada promou la col·laboració interdepartamental i afavoreix l’aparició de solucions innovadores.
Per part seva, l’estructura per projectes es basa en la creació d’equips temporals i multidisciplinaris per abordar reptes concrets. Aquesta forma organitzativa atorga agilitat, fomenta l’autonomia i permet a les persones implicar-se en iniciatives que donen sentit a la feina. És especialment útil en contextos on la innovació ha de respondre a canvis ràpids a l’entorn.
Ara bé, adoptar una estructura més flexible no garanteix per si sola la innovació. Cal acompanyar aquesta forma organitzativa amb una governança que equilibri llibertat i alineament, que garanteixi recursos i temps per a l’experimentació, i que eviti que les estructures tradicionals s’imposin per inèrcia.
En definitiva, innovar també és una qüestió de manera. La manera com ens organitzem pot impulsar o bloquejar el potencial creatiu de les persones. Escollir estructures més adaptatives i orientades a projectes és una aposta per a una organització més viva, connectada i capaç d’evolucionar.