L’abundància de fons públics per a la transformació digital i sostenible, com els Next Generation EU, els tipus d’interès baixos, l’expansió del turisme i altres variables fan que hi hagi certa eufòria i optimisme. Sabem, però, que l’economia és cíclica i aquesta situació no durarà per sempre. De fet, a partir del 2027, quan finalitzi gran part del finançament Next Gen, moltes empreses, regions i sectors econòmics podrien enfrontar-se a un entorn molt més complex.
Si bé el panorama per al 2028 suggereix possibles dificultats econòmiques, aquells que inverteixin en innovació ara estaran en una posició molt més resilient i competitiva per enfrontar-les. Què significa això a la pràctica?
Els fons Next Generation EU han estat dissenyats per accelerar la transició cap a una economia verda, digital i resilient. Des del 2021, milers de milions d’euros han estat destinats a projectes de transformació en sectors clau com l’energia, la mobilitat sostenible, la digitalització de les PIME i la innovació tecnològica.
Entre les àrees estratègiques es troben:
Digitalització de les petites i mitjanes empreses: Millora de processos, adopció de tecnologies avançades i automatització.
Energies renovables i eficiència energètica: inversió en energia solar, eòlica, hidrogen verd i tecnologies per a l’eficiència en el consum d’energia.
Desenvolupament dindústries sostenibles: Economia circular, reducció de residus i tecnologies netes.
No obstant això, aquests fons no són il·limitats. Es preveu que el flux de finançament públic es redueixi dràsticament el 2027, cosa que limitarà l’accés a recursos per a aquelles empreses que no hagin aprofitat aquesta oportunitat.
Tot i que és difícil predir amb exactitud el futur econòmic, hi ha diversos factors que apunten a una possible contracció a Europa a partir del 2028:
Fi del suport massiu dels fons europeus: Sense la inversió pública que ha impulsat la recuperació, moltes empreses i regions es podrien quedar enrere.
Crisis en grans mercats emissors: Alemanya i el Regne Unit, pilars de l’economia europea, enfronten desafiaments estructurals que podrien afectar la demanda interna i externa.
Volatilitat energètica i transició incompleta: La dependència del gas i el petroli, juntament amb una transició energètica encara en procés, podria generar augments imprevisibles en els costos de producció.
Impactes climàtics: Onades de calor, sequeres o fenòmens extrems podrien afectar sectors clau com ara el turisme, l’agricultura i la logística.
En aquest escenari, les empreses que no hagin fet una transformació profunda els propers anys tindran més dificultats per competir, mentre que aquelles que hagin innovat podran adaptar-se millor als nous desafiaments.
Invertir en innovació no només és una estratègia per créixer, sinó també una manera de protegir-se davant de futures crisis. Diria que fer-ho ara és important perquè:
Les empreses que adoptin tecnologies avançades i models sostenibles tindran menys costos operatius, més eficiència i flexibilitat per adaptar-se a canvis inesperats al mercat.
Avui, hi ha múltiples vies de finançament per a projectes innovadors, tant a través de fons europeus com d’inversors privats interessats en projectes sostenibles.
Digitalitzar processos o apostar per la sostenibilitat no és només una qüestió de supervivència, sinó una oportunitat per diferenciar-se de la competència.
La transició verda i digital és també una qüestió reguladora. Complir amb les normatives futures serà més fàcil per als que hagin començat abans.
La història ha demostrat que les crisis econòmiques no afecten totes les empreses de la mateixa manera. Aquelles que han invertit en innovació i transformació solen ser les que millor sobreviuen i, en molts casos, les que en surten enfortides, entre altres coses perquè són més flexibles.
Europa està oferint els recursos necessaris per fer aquesta transformació. La pregunta no és si ens hem de transformar, sinó quant de temps més ens podem permetre esperar. Els que no actuïn ara, podrien trobar-se el 2028 enfrontant una contracció econòmica sense els recursos ni la preparació necessària per competir.